El 'big data' dels festivals

Als assistents a l’última edició del festival Cruïlla de Barcelona que celebraven l’aniversari aquell dia, l’organització els convidava a un tros de pastís i una copa de cava. Ignoro com ho feien, si els enviaven un correu abans del festival proposant-los de passar per un estant concret a recollir el regal o saltaven les alarmes quan passaven la seua entrada pel lector en el moment d’accedir al recinte. Fa un parell d’anys el festival va rebre el premi al certamen més tecnològic per part dels Iberian Festival Awards, ja que va ser el primer full-casher del món. Això vol dir que s’hi pot anar sense un euro en metàl·lic perquè tots els serveis i productes a través de la polsera recarregable, que utilitza la tecnologia RFID (Radio Frequency Identification). Comprem l’entrada per la web i ens la descarreguem al telèfon; carreguem la polsera del festival d’euros a través de la targeta de dèbit i ens connectem a la xarxa wifi per interaccionar a través de les xarxes socials. Amb aquests gestos, aparentment innocents i cada vegada més habituals, els organitzadors compilen milers de dades sobre els gustos i costums dels assistents. Els entusiastes acrítics de les noves tecnologies només hi veuen avantatges: en festivals com el Rithm and Vines de Nova Zelanda col·laboren amb Spotify perquè els assistents creïn les seues llistes a l’activar les polseres en els diferents punts acreditats del festival. Es tracta que les persones se sentin partíceps del festival, també és cert que els sistemes de pagament com la polsera augmenten un 15% el consum dels assistents segons dades de Front Gate Tickets.

El que tots aquests serveis generen, i això sí que és inqüestionable, és una quantitat ingent de dades precises sobre moviments, despeses, gustos, horaris i connectivitats a les xarxes dels milers d’usuaris d’un festival. Això serveix per millorar-lo i fer-lo més eficient, expliquen els organitzadors dels festivals com el Cruïlla o el Sonar, però també són dades molt útils per ser més efectius a l’hora de vendre’ns qualsevol cosa.

El catedràtic d’Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC Xavier Vilajosana alerta que “encara hi ha poc debat social sobre si el client ha de poder decidir si vol assistir a un acte o gaudir d’uns serveis sense cedir les dades. Els anys vinents, la societat hauria d’evolucionar cap a un desapoderament dels qui controlen la tecnologia digital”.