Google només està obligat a respectar el dret a l'oblit a la Unió Europea

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que Google només està obligat a respectar el dret a l'oblit a la Unió Europea. La justícia europea dóna així la raó a Google, després que la Comissió Nacional d'Informàtica i Llibertats de França reclamés a la companyia la retirada d'uns enllaços i aquesta es negués a fer-ho de totes les seves extensions. Amb tot, la sentència del TJUE estableix que Google ha de prendre mesures per impedir o dificultar que usuaris que estan en un país comunitari puguin accedir a aquests enllaços des de versions del motor de cerca de fora de la Unió Europea i recorda que, malgrat que el dret comunitari no exigeix respectar el dret a l'oblit fora de la Unió Europea, tampoc prohibeix fer-ho.

Segons la sentència de la justícia europea, el respecte al dret a l'oblit no implica necessàriament que els enllaços s'hagin d'eliminar de tots els dominis del motor de cerca, malgrat que tampoc prohibeix que es faci. El TJUE reconeix, però, que el dret de la Unió Europea tampoc no preveu mecanismes de cooperació per fer respectar el dret a l'oblit fora de la Unió.Tot i apuntar que el respecte al dret a l'oblit a tot el món respondria a l'objectiu de protecció que persegueix la Unió Europea, el TJUE subratlla que la protecció de dades personals no és un dret absolut i que molts països de fora de la Unió no preveuen el dret a l'oblit. També apunta que l'equilibri entre el dret a la vida privada i la protecció de dades personals i la llibertat d'informació dels internautes pot variar segons el país.

La prohibició de tractar dades personals sensibles també s'aplica a Google

En una altra sentencia que també respon a una qüestió prejudicial presentada a França, la justícia europea conclou que la prohibició de tractar determinades dades personals sensibles també s'aplica als motors de cerca com Google. En aquest cas, però, el TJUE considera que la sol·licitud de retirada d'enllaços s'ha de valorar cas per cas per veure si preval el dret a la vida privada i a la protecció de dades personals o el dret a la informació dels internautes.

Segons el TJUE, el motor de cerca ha de garantir, en el marc de les seves competències i possibilitats, que la informació que s'hi troba sigui d'acord amb la normativa europea. Cada cas, diu la justícia europea, és diferent i s'haurà d'analitzar segons la naturalesa de la informació, l'interès públic que pugui tenir i el paper que la persona tingui en la vida pública.