Internet compleix 50 anys com a protagonista de la tercera revolució industrial

Internet, la xarxa global de comunicacions que ha revolucionat a la humanitat, compleix aquest dimarts cinquanta anys de la seua creació a Califòrnia, quan científics es van enviar entre si un missatge de dos lletres.

Eren les deu de la nit del 29 d’octubre de 1969 quan el científic Leonard Kleinrock i el seu equip van enviar des del seu laboratori a la Universitat de California Los Ángeles (UCLA) el primer missatge a través d’una xarxa que protagonitza la denominada tercera revolució industrial.

La Universitat de Stanford a més de 500 quilòmetres al nord d’UCLA va rebre en una segona computadora el missatge de tan sols dos lletres: "EL".

En entrevista amb Efe, al mateix laboratori on es va fer la primera connexió fa mig segle, Kleinrock, de 85 anys, explica que, encara que sabia que el projecte era important, mai no va arribar a pensar que aquesta xarxa arribaria al món dels consumidors i a connectar tota la humanitat.

"No anticipem que anava a ser així, se’ns va ocórrer|passar lentament, i com a resultat cap de nosaltres no va provar|tractar de patentar-lo, o va provar|tractar de quedar-se amb la propietat intel·lectual, no hi havia idea de fer diners", recalca el professor emèrit.

Els científics treballaven per a l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada, una iniciativa establerta pel president Dwight D. Eisenhower (1953-1961), que va voler posar els Estats Units en la carrera|cursa tecnològica, després que Rússia llancés l’Sputnik I, el primer satèl·lit artificial de la història.

La idea era crear "una xarxa informàtica que estigués sempre encesa, sempre disponible, qualsevol persona amb qualsevol dispositiu podria connectar-se en qualsevol moment i seria invisible", explica el científic.

Després de diversos anys d’investigacions es va aconseguir construir el Interface Message Processor (IMP), la màquina que va permetre aconseguir la tramesa d’aquest missatge. La primera va ser portada a UCLA i un mes més tard una rèplica va ser enviada a Stanford.

"Connexió" (iniciar sessió en anglès) era la paraula amb què s’establiria la primera connexió, però en l’intent l’enllaç va caure i només es van aconseguir enviar les dos primeres lletres: "EL".

Amb el pas del temps, Kleinrock va començar a pensar que aquest missatge va ser profètic, doncs "el" és una antiga abreviatura de la paraula "mirar" (look) i que s’utilitza per cridar l’atenció sobre una cosa molt interessant i forma part de la frase "l’and behold (vet aquí"), que s’utilitza per indicar un fet grandiós.

Però fa 50 anys ningú no es va emocionar.

"Vaig anar a casa i després me’n vaig anar a dormir. No semblava ser un gran problema", relata.

"El desafiament era resoldre'l, que altres persones el reconeguessin i l’utilitzessin, i aquesta va ser la satisfacció", agrega sobre un projecte finançat pel Govern nord-americà després que diverses empreses privades no veiessin prou guanys en la idea.

Per al desembre de 1969 s’havien instal·lat unes altres dos computadores que s’interconnectaven a la Universitat de California Santa Bárbara i la Universitat d’Utah, en Salt Lake City.

Mentre obre la maquina original que va servir per fer el primer pas d’internet, el científic reflexiona sobre com els desenvolupaments del correu electrònic i el web, entre d’altres, han portat a aquest sistema a trobar milers de possibilitats.

Kleinrock considera que "internet ara és una tecnologia poderosa i extremadament útil que ha obert l’educació, l’accés a la informació, les xarxes socials, la recerca i la comunicació, etcètera".

Però, a desgrat seu, aquesta xarxa que va ajudar a crear també té un costat fosc.

Entre la llista de coses negatives d’internet, l’investigador assenyala l’"spam", la pedofília, la pornografia, el robatori d’identitat, la pèrdua de privacitat, la denegació de servei o les notícies falses, entre d’altres.

El son|somni altruista que tenien aquests científics de convertir aquesta xarxa en un bé públic va canviar per una "màquina de compres", assegura Kleinrock.

"I una vegada que el vas canviar a un lloc on la gent guanya diners, arriba la cobdícia, ve la corrupció i de sobte apareixen totes les coses que vaig enumerar abans", opina.

"La xarxa ara està en un estat bastant dolent", afegeix amb cert to de preocupació.

Tanmateix, Kleinrock reprèn el seu entusiasme d’investigador i recorda que fa més de 110 anys Nikola Tesla va dir que els empresaris de Nova York podrien comunicar-se immediatament amb un col·lega a Londres utilitzant un dispositiu que no fos més gran que un rellotge i enviar qualsevol imatge, dibuix, text, missatge de veu.

"I això sona més o menys com a internet", diu.

Llavors l’esperança torna a aquest científic que encara treballa en UCLA en projectes basats en el seu treball|feina de fa 50 anys.

"Hem creat un sistema que ens sorprendrà constantment amb aplicacions explosives, noves i imprevistes", avança.

"El que significa que els joves d’avui i de demà tenen l’oportunitat de contribuir de manera creativa. (Hi ha) moltes oportunitats", vaticina.