Ofertes contra la pirateria

Les opcions per comprar qualsevol cosa sense moure’ns del sofà de casa s’han multiplicat de manera exponencial amb l’arribada d’internet a la majoria de cases i la popularització dels mòbils. D’aquest consum desmesurat no en van quedar al marge la música o el cinema, tot i que la cultura més aviat va patir els efectes de la pirateria. Si volem uns pantalons o una bossa de mà no tenim més remei que pagar. Podem mirar d’aconseguir-lo en outlets més o menys solvents en webs de compravenda, però al final hem de donar les dades de la nostra targeta de crèdit. Un dels drames culturals de les darreres dècades ha estat la pirateria: no hi ha gairebé ningú que no tingui un disc gravat o hagi vist una pel·lícula descarregada il·legalment d’internet. Aquesta pràctica, estesa i socialment acceptada, va posar contra les cordes una indústria musical i cinematogràfica que, defensada per la dubtosa i corrupta Societat General d’Autors i Editors, es negava a acceptar les noves regles de joc. La venda de discos i les entrades per al cinema són negocis que tendeixen a ser residuals, i la facilitat per crear còpies i enllaços a internet per visualitzar o descarregar continguts no tenia cap tipus de fre.

El que semblava una qüestió cultural insalvable, però, està tendint a resintonitzar-se amb els nous temps. Plataformes com Spotify, Netflix o Filmin estan demostrant que els consumidors no es neguen a pagar per escoltar música o veure una pel·lícula, sinó que no estaven disposades a pagar 20 o 25 euros per un CD un DVD. La consolidació de plataformes amb una oferta àmplia i de fàcil accés ha tendit a generar una nova manera d’escoltar música o veure cinema. Podem posar en dubte si aquest consum compulsiu a través de les plataformes ens permet assimilar els continguts i quina és la relació que estableixen els creadors amb la distribució dels propis productes, però les dades confirmen que si l’oferta és raonable en termes de connectivitat i preu, la gent tendeix a pagar per tenir una garantia en lloc de navegar per webs pirates que sovint tenen problemes amb els visionats.

Segons l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la UE, la pirateria ha baixat un 15% entre el 2017 i el 2018. A l’Estat espanyol la mitjana se situa en el 14,8%, una xifra gens menyspreable si tenim en compte que era un dels territoris amb més pirateria del món. Encara que un informe de la UE va concloure que no hi havia proves que la pirateria perjudiqués la indústria, el que ha quedat demostrat amb la consolidació de les plataformes de continguts en línia és que si els preus són raonables la gent està disposada a pagar. Tot i això, les pàgines que ofereixen contingut pirata no han cessat l’activitat, ja que continuen sent molt lucratives. Segons la mateixa Oficina, només el 2018 aquestes plataformes s’estima que van guanyar més de 900 milions d’euros en conceptes de publicitat.