Adéu als plàstics? Pas a pas fins a la victòria final

Limitar els plàstics d’un sol ús. Aquesta és una de les principals apostes que ha aprovat el Govern per afavorir l’economia circular, que és la que està centrada en la sostenibilitat i en la lluita contra la generació de residus. Així, d’aquí a un any, el 3 de juliol del 2021, quedarà prohibida la introducció al mercat de productes com els bastonets de cotó (excepte per a ús sanitari), coberts, plats, palletes. També els recipients fets de poliestirè i es vetaran els microplàstics que s’afegeixen a productes cosmètics i detergents.

Amb aquesta mesura es preveu aconseguir una reducció del 50% en la comercialització d’aquest tipus de productes per al 2026, i del 70% l’any 2030. De la mateixa manera, la nova normativa inclou l’obligació d’oferir aigua gratis en bars i restaurants, com ja passa en altres països, o el cobrament pels envasos plàstics de menjar de take away o cada vas i tapa del cafè per emportar-se.

Aquesta normativa arriba en un moment en què la crisi sanitària del coronavirus ha fet que el plàstic “guanyi terreny”. Des que va començar l’estat d’alarma, l’ús de plàstic d’un sol ús ha augmentat considerablement, sobretot en supermercats, en forma de guants o bosses. Des del març passat, a les plantes de selecció de residus espanyoles s’ha recollit un 15% més d’aquest material. Fins i tot les patronals del lleure nocturn van elaborar una guia per reduir els riscos de contagi en la qual es contempla recuperar l’ús de palletes.

ÀSIA, LÍDER DE PRODUCCIÓ

Segons dades de Plastics Europe, el continent asiàtic va produir més del 50% de tot el plàstic del planeta, el 30% només a la Xina, fabricant 77 quilos per habitant. Europa va produir el 17% del plàstic mundial i el TLCAN (EUA, Canadà i Mèxic), prop del 20%, amb 111 i 132 quilos per càpita. Es tracta d’una producció que no ha deixat de créixer exponencialment des de mitjans de segle XX i que l’any passat va acabar amb la xifra rècord de 360 milions de tones produïdes. Moltes de les quals van acabar al fons dels oceans. Les imatges d’abocadors fan mal a la vista.

Un bacteri trobat de forma fortuïta és capaç de dissoldre el plàstic en poques hores

ESPERANÇA EN FORMA DE BACTERI 

El plàstic tarda fins a 400 anys a descompondre’s. Massa temps amb aquest ritme nostre de creixement. Però s’ha encès una llum. L’any 2016 científics japonesos van descobrir, de forma fortuïta, una enzima, un bacteri, capaç de descompondre el plàstic en pocs dies. Amb els anys la ciència l’ha aconseguit mutar per augmentar la seva velocitat d’actuació i també el nombre de plàstics que es pot menjar. Aquests dies estem molt atents a un virus que ens ha trasbalsat. A veure si en pocs anys podem celebrar que, definitivament, un bacteri ha salvat el planeta.