M. Àngels Cabasés: "Tenir un títol universitari ja no és garantia d'estabilitat laboral"
M. Àngels Cabasés és economista i doctora en economia aplicada. Actualment és la investigadora principal d’un projecte que té per objectiu analitzar l’impacte de la crisi actual sobre l’ocupació juvenil, especialment per gènere i sota una visió interseccional.
M. Àngels, què investigueu?
Segons l’informe sobre Perspectives de l’Ocupació 2020 de l’OECD, els sectors socials més afectats per la crisi derivada de la Covid-19 són les dones, les persones joves i els treballadors amb ingressos baixos. L’informe alerta que els joves amb estudis universitaris tindran dificultats per trobar feina i pot ser que vegin reduït el seu potencial d’ingressos al llarg de la seva vida laboral. A més, els que necessitaven compaginar feina i estudis han vist truncades les seves possibilitats i els que necessitaven un període de pràctiques han vist minvada la possibilitat d’adquirir experiència. La nostra recerca vol aportar recomanacions adreçades al sector públic per resoldre aquest problema global.
Parleu de precarietat juvenil des de la universitat; aquesta institució en queda al marge?
No. La política d’austeritat ha afectat de forma profunda el sistema de recerca, tot i la bona posició en els rànquings internacionals. La situació del capital humà universitari està al límit, amb una plantilla envellida, fruit de la no-reposició del professorat i del personal d’administració i de serveis que s’ha anat jubilant. Molts joves talentosos han hagut de buscar el seu futur en altres països.
Però dieu que les universitats catalanes estan molt ben situades a nivell internacional.
És cert, però avui només un 43% dels professors universitaris és permanent. No posar remei a aquesta situació podria suposar perdre molts dels avenços aconseguits. Necessitem urgentment la renovació generacional a la Universitat i posar en valor la voluntat, l’esforç, el treball i la humanitat dels joves investigadors.
Tenir un títol universitari és garantia de millors llocs de treball?
L’educació i la formació són factors positius en el mercat laboral i garanteix millors condicions. Però en la situació actual ja no és una garantia d’estabilitat laboral i de millors salaris. Molts joves pensen a buscar oportunitats en altres països. No ens podem permetre formar-los i que marxin.
Les persones joves viuran pitjor que els seus pares?
Sembla que sí. El model d’ocupació al qual accedeixen no els permet tenir estabilitat laboral i poder forjar un projecte de vida digne.
La vostra recerca només té un impacte a nivell local?
Busquem impacte social i participar i incidir en el debat sobre el mercat de treball postpandèmia. Volem tenir impacte en el sector productiu, formulant recomanacions per afavorir l’ocupabilitat dels joves i contribuir a la seva emancipació econòmica. I també impacte en les polítiques públiques, mitjançant la transferència dels coneixements acadèmics al sector públic. També en la investigació acadèmica mitjançant la metodologia del projecte centrada en la interdisciplinarietat i el mètode mixt qualitatiu i quantitatiu. En definitiva, volem incidir en un necessari canvi que permeti a les nostres persones joves un projecte de vida digne.