La guerra de les vacunes i la competició geopolítica mundial

Pfizer, Moderna, AstraZeneca, Janssen i Oxford són alguns dels noms propis d’empreses farmacèutiques que inunden els titulars dels mitjans de comunicació de tot el món. Però n’hi ha més. Concretament hi ha més de 200 investigacions en desenvolupament contra un coronavirus que ja ha afectat prop de 60 milions de persones a tot el món, segons l’OMS. Aquesta competició investigadora ha aixecat recels entre potències mundials, que miren de contrarrestar els missatges que arriben de l’altra banda. Mentre Europa avança amb els seus resultats, Rússia assegura que les seves vacunes tenen més efectivitat. Al seu torn, la Xina aboca quantitats ingents per investigar. Per trobar una solució humanitària? Sí. Per salvar la humanitat? També. Però hi ha més coses.

Alguns analistes han vist aquesta competició com una guerra freda geopolítica. El primer que tingui una vacuna tindrà alguns beneficis indubtables. El primer, l’econòmic. Caldran milers de milions, bilions, de dosis vàlides que es puguin transportar, que els estats hauran de comprar per la protecció vírica dels seus conciutadans, especialment aquells estats que han abandonat a la seva sort la comunitat científica al llarg dels anys.

Al poder econòmic de vendre dosis s’hi ha de sumar el poder polític i diplomàtic que tindran els vencedors

La vacuna de la Covid comporta moltes més coses, que poden no ser tan evidents. Poder. Poder i relacions internacionals. Tenir una cura a un problema global atorga als estats poder de negociació amb els altres, poder diplomàtic, polític i propagandístic. Sobre això, Tedros Adhanom, director general de l’OMS, alertava fa poc d’un augment del nacionalisme de vacunes, mentre demanava col·laboració entre estats.

La competició per trobar una vacuna és també una guerra de posicionament en el coneixement. Qui sàpiga curar la Covid-19 tindrà més eines, estructura i potencial per erigir-se com a potència mundial contra les guerres bactereològiques del futur. En aquest sentit, la Covid-19 ha demostrat que els estats no estan preparats per a les pandèmies. Aquest segle ja en portem unes quantes –cap de tan greu com el coronavirus–, però és indubtable que no serà la darrera, i ha demostrat que un sol virus pot causar la paralització i desestabilització de tot un estat o continent. Un caramel per a aquelles potències que es miren de reüll.