Els EUA demanden a Facebook per monopoli i busca que vengui Instagram i WhatsApp

Les autoritats dels Estats Units van demandar aquest dimecres a Facebook per suposadament operar un 'monopoli il·legal’ i van demanar els tribunals que obliguin a la xarxa social a desfer-se d’Instagram i WhatsApp, dos de les seues aplicacions estrella.

L’escomesa contra Facebook suposa un nou pas en la batalla oberta per les autoritats nord-americanes contra els gegants d’internet, després de la demanda presentada l’octubre contra Google per presumptes pràctiques monopolístiques del seu cercador.

La preocupació pel poder que han acumulat algunes companyies de Silicon Valley ha anat creixent en els últims anys i s’ha convertit en una de les poques àrees en les que semblen coincidir demòcrates i republicans.

Aquest dimecres, després de més d’any i mig d’investigacions, fiscals generals de 46 estats i dos territoris -governats per ambdós partits- es van unir per presentar una demanda conjunta, interposada en paral·lel a una altra de la Comissió Federal del Comerç (FTC, per les seues sigles en anglès).

Les dos accions, encara que diferents, es basen en una mateixa idea: que Facebook ha violat les normes antimonopoli amb la seua agressiva estratègia d’adquisicions, una cosa que li ha permès controlar possibles competidors i dominar per complet el mercat.

"Durant gairebé una dècada, Facebook ha utilitzat el seu domini i poder de monopoli per aixafar rivals més petits i acabar amb la competència, tot en perjudici dels usuaris quotidians", va assenyalar la fiscal general de l’estat de Nova York, Letitia James, que lidera la demanda estatal.

Segons James, "en lloc de competir partint dels mèrits, Facebook va utilitzar el seu poder per suprimir la competència i així poder aprofitar-se dels usuaris i guanyar milers de milions convertint les dades personals en una vaca lletera".

INSTAGRAM I WHATSAPP

Els dos casos emblemàtics d’aquesta estratègia són les adquisicions d’Instagram i WhatsApp, que amb els seus ràpids enlairaments es van convertir en grans amenaces per a Facebook en l’àmbit de les xarxes socials i la missatgeria instantània.

El 2012, l’empresa de Mark Zuckerberg en va desemborsar uns 1.000 milions de dòlars per aconseguir Instagram. Dos anys després, va pagar 19.000 milions per WhatsApp.

Ara, les autoritats dels Estats Units -que en el seu dia van aprovar les adquisicions- volen que s’obligui Facebook a desfer-se de les aplicacions, que figuren entre les més utilitzades del món.

La FTC va assenyalar en un comunicat que busca que els tribunals federals forcin l’empresa a vendre actius, inclosos Instagram i WhatsApp, a deixar d’imposar condicions contràries a la competència als desenvolupadors que utilitzen les seues plataformes i a haver de rebre aprovació prèvia per a totes les seues adquisicions.

En les demandes, les autoritats assenyalen que el ràpid creixement d’Instagram -fundada el 2010 i que va aprofitar perfectament la generalització de telèfons intel·ligents amb millors càmeres- va ser vist per Facebook com una 'amenaza existencial' per al seu poder monopolístic.

Després de provar inicialment de competir, Zuckerberg va decidir que estava 'molt darrera' d’Instagram al seu terreny i que era millor estratègia "considerar pagar molts diners" per l’aplicació de compartir fotos en un esforç per "neutralitzar un competidor potencial".

Finalment, Facebook va pagar 1.000 milions de dòlars pel negoci, la valoració del qual era aproximadament la meitat i que per llavors encara no tenia ingressos.

El 2014, l’empresa californiana va utilitzar una estratègia similar amb WhatsApp, que havia acumulat ja milions d’usuaris i amenaçava la seua posició al mercat de la missatgeria instantània, i a la que va convertir en la seua adquisició més important.

BATALLA LEGAL

A priori, les demandes presentades aquest dimecres seran només el primer pas d’una batalla legal que es preveu llarga i en la qual Facebook comptarà amb recursos econòmics gairebé infinits per poder muntar una defensa efectiva.

Entre gener i setembre, l’empresa nord-americana va facturar gairebé 58.000 milions de dòlars, amb uns beneficis de pràcticament 18.000 milions, un 61 % més que l’any anterior gràcies a l’augment de la publicitat online durant la pandèmia.

Facebook sempre ha negat un comportament monopolístic i aquest dimecres, en una primera reacció, ja va mostrar la seua intenció de plantar cara al Govern federal i als estats.

"Després d’haver aprovat les nostres adquisicions fa anys, ara el Govern vol un segon intent sense importar-li l’impacte que un precedent així tindria per al conjunt de la comunitat empresarial o per a la gent que tria utilitzar els nostres productes cada dia", va indicar la xarxa social en un comunicat.

El cas amenaça de marcar les fusions tecnològiques, que han continuat a bon ritme en els últims anys, sobretot si les autoritats tenen èxit i aconsegueixen forçar Facebook a desfer-se d’algunes de les seues aplicacions més populars.

Després de conèixer-se les demandes, les accions del gegant d’internet van caure amb força a Wall Street i van acabar la sessió amb una baixada de l’1,93 %.