Com es valora qui fa més i millor recerca?

A l segle XX la producció científica ha viscut un creixement explosiu, i avui és tan gran i especialitzada que ha deixat enrere definitivament el mite de l’home renaixentista que domina tots els camps del saber. A cada camp, els resultats de la recerca es publiquen després de ser valorats anònimament per col·legues (peer review o revisió d’experts), en revistes especialitzades que prestigien el seu producte acceptant solament una petita part, la que consideren de més qualitat, del que els envien els investigadors.

El nombre de publicacions científiques marca el reconeixement dels investigadors i les universitats

Indicadors

El prestigi de la recerca es construeix sobre una cadena de reconeixements mutus, sense una autoritat central que l’avali. Un investigador serà més considerat si publica o patenta molt, i si les seves publicacions són citades com a referència per altres, preferentment d’autors aliens al seu propi entorn, que s’interessen pels seus resultats.

D’aquesta estructura en surten de manera natural els indicadors més populars per mesurar la producció científica: el nombre d’articles (papers) publicats, i el nombre de cites que reben.

Un indicador molt estès, avui dia, és l’índex H, creat l’any 2005 pel físic argentí Jorge Hirsch. Si tenim H=28, això indica que un investigador, un grup o una institució són autors o titulars de 28 articles, cadascun dels quals ha estat citat almenys 28 vegades.

En ser un valor acumulatiu, costa poc que augmenti quan els nombres són baixos, però el creixement a valors alts és lent. Valors d’H per sobre de 45 són extraordinaris i indiquen una producció científica gran i sostinguda en el temps, i en camps en què es publiquen molts articles. Una investigadora jove amb 4 articles, un dels quals citat 4 vegades, i els altres 3 una sola vegada, tindria H=1, però sols que un dels menys citats rebés una nova cita ja passaria a H=2. És fàcil de veure que el pas, per exemple, de H=40 a H=41, requereix una resposta força més complexa. Un autor d’un sol article reconegudíssim, amb milers de cites, seguiria amb H=1.

L’índex H ha rebut crítiques, com que no reflecteix bé la productivitat del moment perquè les citacions arriben lentament, o que un autor jove és difícil que tingui una H elevada. Per això s’ha proposat altres indicadors, com dividir H pel nombre d’anys en actiu. Cal dir que també que hi ha camps de la ciència en què el col·lectiu d’investigadors és més reduït, cosa que comporta menys articles i menys cites entre ells; o bé el fet que els articles tenen sovint diversos autors, i hi ha unes convencions sobre el significat i valor de ser el primer autor, el darrer, o un d’entremig, cosa que, a part de variar entre disciplines científiques, no queda recollit de cap manera a l’índex H.

En tot cas, en comparacions internes per a camps concrets, i en combinació amb altres, forneix informació important per fer un retrat de la feina científica de persones, grups i institucions. Existeixen bases de dades, com Web of Science, que proporcionen aquesta informació actualitzada de persones, institucions, i de les revistes, que alhora s’ordenen amb els anomenats índexs d’impacte, segons les cites que reben els seus articles.

Les publicacions científiques com a negoci...

És constatable que les publicacions científiques han esdevingut un imponent negoci per a conglomerats empresarials com Elsevier o Springer.

Un investigador (o la institució a la qual treballa) pot pagar 3 vegades per les publicacions: per publicar, per accedir als articles publicats, i revisant anònimament articles de col·legues, que té un cost d’hores i d’especialització també important. Atès que la major part de la producció científica es nodreix de fons públics, s’ha reclamat que l’accés als resultats ha de ser lliure. I han sorgit iniciatives com PLOS, que fomenta l’open access, accés lliure, però que carrega en els autors el cost operatiu. Alguns països, com Alemanya, estan fomentant aquest model i comencen a retirar les subscripcions a les publicacions comercials de pagament. El debat segueix obert.

...i pirates

La pressió per publicar i les facilitats d’accés que dona internet han dut també a un frau recent que afecta la credibilitat científica. Es tracta de noves revistes que ofereixen publicar ràpid i a preus mòdics però sense la garantia del peer review. A aquestes revistes se les ha anomenat depredadores, i des de les institucions de més prestigi es rebutgen els candidats que hi publiquen. I han existit camps sencers en què la circulació d’idees s’ha establert sobre bases poc rigoroses, cosa que ha propiciat algun escàndol com el que relaten Alan Sokal i Jean Bricmont, físics, a Impostures intel·lectuals (1997), quan van aconseguir publicar un article absurd en una revista capdavantera de filosofia postmoderna.

Malgrat tot, el sistema és robust i capaç, com ha passat i seguirà passant, de corregir les seves anomalies.

Metodologia La plataforma “Produ-Science-UdL” (www.produ-science.udl. cat) es va desenvolupar fa ara 10 anys per donar visibilitat a la productivitat científica dels investigadors/es de la UdL al Web of Science (WoS), on consten les publicacions científiques indexades. Publicar en revistes indexades suposa passar un procés de filtratge amb diverses avaluacions i revisions abans de ser acceptat o rebutjat l’article. Aquestes revistes estan classificades segons el seu índex d’impacte, o número de vegades que és citada la revista. Com més alt és l’índex d’impacte de la revista més prestigi té la publicació. Les revistes indexades més importants publiquen una quantitat reduïda dels articles que reben, que a vegades no supera el 10%. Al WoS –actualment www.publons.com–, es registren “el nombre de publicacions científiques indexades, el seu número de cites, la mitjana de cites per article, la mitjana de cites anuals i l’índex de Hirsch o índex H”, entre altres dades de productivitat científica. La plataforma “Produ-Science-UdL” recull aquests 5 indicadors bibliomètrics i els classifica per Àrea de Coneixement, Departament, Facultat i Centre de Recerca. Addicionalment, la plataforma ha desenvolupat un índex de cada investigador/a ponderat pels anys que fa que publica, i aporta un indicador que compara l’índex H de cada investigador/a amb els 5 investigadors/es que treballen a Espanya de major índex H de la seva categoria (Comparative Fit Index). A la plataforma “Produ-Science-UdL” hi consta tot el personal investigador de la UdL, però només es llisten les dades bibliomètriques dels que voluntàriament volen constar-hi i fer-hi pública la seva productivitat científica. Tot i que de fet aquestes dades són ja públiques tant al WoS com a altres webs similars com Scopus. “Produ-Science-UdL” actualitza les dades un cop a l’any amb ajut del Vicerectorat de Recerca de la UdL, però cada investigador/a les pot actualitzar quan vulgui amb un codi d’accés. Tot i que existeixen publicacions registrades al WoS per a totes les titulacions i especialitats acadèmiques de la UdL, són els investigadors/es d’ETSEA, Medicina i l’Escola Politècnica Superior els que més hi publiquen.