Rosa Maria Poch: “Els sòls de casa nostra tenen un paper clau en el canvi climàtic”
Rosa Maria Poch és doctora i enginyera agrònoma, i catedràtica en edafologia, la ciència que estudia els sòls i el substrat del món vegetal. En el nostre entorn, vinculat a l’explotació agrària i ramadera, el seu estudi és fonamental.
Ha canviat l’estudi del sòl al llarg dels anys?
Sí, el fet que sigui una ciència molt jove fa que els conceptes vagin canviant. Per exemple, un que ha canviat més és adonar-se de la petjada humana en la terra. Quan nosaltres ho estudiavem no hi havia aquesta distinció, i avui hi ha classificacions del sòl segons aquesta petjada.
El passat 5 de desembre va ser el Dia Internacional del Sòl.
És un recurs que la humanitat ha explotat sense adonar-se’n al llarg de la història. Tenir un dia ajuda a donar-hi visibilitat.
Es va especialitzar en edafologia.
Per a mi va ser una cosa nova, un camp que no coneixia abans, i que conté una mica de tot, de la ciència natural a la tecnologia. Un grapat de components que em van atreure. Diuen que és la ciència perfecta perquè ho conté tot.
Potser el que és menys conegut és el paper dels sòls en el canvi climàtic.
Davant del canvi climàtic té un paper clau, ja que és un recurs que pot ser afectat pel canvi climàtic, però alhora és un agent que pot ajudar a esmorteir-lo. Això és perquè els sòls poden ser emissors de gasos d’efecte hivernacle però també emborlans d’efecte hivernacle, sobretot de CO2 i de metà. El gran repte ara és trobar estratègies d’absorsió d’aquests gasos.
Una futura PAC podria premiar l’ús del sòl per mitigar els efectes del canvi climàtic?
Sí, però portaria dificultat en la implementació, sobretot en la monitorització. S’hauria de veure com s’implementen les mesures i com ajuden, perquè el propietari pugui cobrar aquestes ajudes.
Quin és el problema dels sòls a la Península?
Som en un país mediterrani, en què els sòls han estat utilitzats de forma intensiva des de temps dels romans, i han passat per molts períodes de guerres, abandonaments o augment de població. Com a resultat, avui tenim sòls bastant erosionats i que tenen poca matèria orgànica. Juntament amb l’erosió i el segellament urbà, seriens els problemes.
Quin és el risc més gran dels sòls a Lleida?
A mitjà i llarg termini, i en el marc del canvi climàtic, el problema serà l’aigua i la demanda de reg. Caldrà fer un control més regular de la gestió de l’aigua i caldrà fer més eficient el reg.
Hi ha un alineament polític amb la protecció del sòl a Espanya?
Com que les competències en agricultura estan transferides a cada comunitat, no hi ha una política unificada de maneig de sòls ni un pla de cartografia de sòls. Catalunya és una de les comunitats més centrades en aquests estudis.
Quines sortides té un estudiant especialitzat en ciència del sòl?
Hi ha molta feina per fer. Per exemple, en cartografia de sòls, en tota la part de cultius especialitzats com la vinya, i sobretot la monitorització de carboni i de la petjada humana.
Vivim en un moment d’auge de tecnologies i connexions.
La cartografia, per exemple, no és només un mapa, aquí parlem de big data i maneig de bases de dades. Caldrà professionals experts en la recol·lecció i estudi d’aquestes dades. I de sensors, en monitoratge, en 5G. Hi ha camp per córrer.
Rosa Maria Poch
