Contra la bretxa de gènere en les 'start-ups'

T’has especialitzat en innovació i el món dels inversionistes en projectes empresarials. Com estem?

Els diners dels fons d’inversió van a molt pocs projectes liderats per dones. Hi ha moltes raons, però una és que no hi ha dones inversores, i al no haver-n’hi, un dels factors que influeixen més és si cau bé el fundador, més que el tipus de projecte, la meritocràcia i voler estar amb algú que sigui semblant a tu, que et caigui bé. No es miren les aptituds de lideratge per fer un canvi al mercat, o si tenen la capacitat d’escalar una empresa. Com que no es fan bé, sobre dades reals, això provoca un retorn de la inversió molt baix. No, no hi ha dones inversores. No hi ha business angels dones.

Per què?

Un estudi europeu va resoldre fa temps que un dels factors és que les dones no arriben a llocs d’alta direcció, per la qual cosa tenen menys diners per invertir. A més tenen, en general, menys poder adquisitiu, i el que tenen acostumen a invertir-lo en menys quantitats, cosa que afecta l’impacte de les inversions. És un peix que es mossega la cua.

El món de les inversions és un club d’homes?

Sí, i les dones no s’hi senten a gust. Quan una dona té una idea molt femenina, els homes no l’entenen o no li veuen el rendiment.

Sobre les cúpules directives plenes d’homes, quin escenari t’agradaria més en un futur proper, un d’igualtat o un que reverteixi la situació?

Crec que hi hauria d’haver un equilibri, perquè si hi ha diversitat i acceptem les diferències tenim una forma de treballar molt més sana. No hi pot haver només un punt de vista, perquè tindrem sempre els mateixos resultats. Quan les empreses han d’innovar, hi ha d’haver diversitat en tots els sentits. El món s’hauria de balancejar.

“No m’agrada pensar a revertir la poca presència de dones a l’alta direcció, sinó equilibrar-ho amb la màxima diversitat possible, que oferirà nous resultats”

Has fundat una empresa que vincula ‘start-ups’ amb empreses, inversors i Universitat, però ets enginyera.

A Barcelona vaig estudiar enginyeria en telecomunicacions. Sempre m’ha agradat inventar, i des de la carrera vaig veure molt aviat que feia falta un enllaç entre el món de l’enginyeria i el món corporatiu i empresarial. Allà vaig fer un curs de ciència, tecnologia i societat que em va obrir els ulls, perquè relacionava tots aquests mons. El futur no només és tecnologia, sinó combinar-la amb la ciència i les persones. Anys després vaig fundar Collabwith.

I què és, Collabwith?

És un marketplace i també un ecosistema d’innovació virtual que posa en contacte start-ups (empreses de creació recent) amb firmes, inversionistes i universitats. Quan treballava a Adidas, a Munic, em vaig adonar que per innovar un sempre ha de saber què passa al món, per tal de valorar-ho i incorporar-ho al teu projecte, però no hi ha una plataforma que agrupi projectes. Aquí va néixer, ara fa dos anys i mig, Collabwith.

Bones sensacions, en el món emprenedor?

Sí, és un creixement personal multidimensional que m’ha permès conèixer molts empresaris i molts errors d’aquest sector. Alguns creuen que si després d’unes setmanes posant un anunci a Google no fan cap venda, o al cap de sis mesos veuen que no tenen beneficis, ho deixen estar. Hi ha un problema de concepció de què suposa emprendre. S’ha de saber per què es vol fer, i és un camí de creixement personal. No és una cosa d’una setmana ni de sis mesos, sinó un projecte de vida a llarg termini.

Tornem a les inversions. Ets cofundadora i membre del consell, al Parlament Europeu, del Knowledge 4 Innovation (K4I).

Amb Collabwith vaig veure que una plataforma com la nostra podia ajudar, però no seria el catalitzador del canvi. Per això vaig anar al Parlament Europeu. Vaig trucar a la porta, al fòrum d’innovació, amb el qual tenim la mateixa visió, i m’hi van convidar. El que fa el forum Knowledge 4 Innovation és influir que l’agenda d’innovació estigui present a l’agenda del Parlament i la Comissió Europea.

Com ho feu?

Organitzem debats. Però no és senzill, ja que entre la Comissió Europea, que és la part més administrativa, i el Parlament Europeu, que és la part política, hi ha poc diàleg. El fòrum ajunta aquestes dues parts, juntament amb empreses i líders del món de la Universitat, i debatem propostes, millores i solucions que tinguin a veure amb el món de la innovació i l’emprenedoria, sempre amb experts de cada un dels temes a debatre.

Com es visualitza el resultat?

Ara al Parlament Europeu ha començat un nou període financer. Això significa que els nous pressupostos s’estan aprovant i distribuint. Tenim una pàgina en blanc, i ara nosaltres podem influenciar en com es mouen i distribueixen els pressupostos d’Europa. Amb els debats donem informació a les dues parts per tal que les puguin implementar als pressupostos. Sobretot tenim dos punts principals d’actuació: que es posin objectius per augmentar el finançament a dones que liderin investigacions i empreses en tots els programes i que es creïn programes específics per balancejar la bretxa de gènere.

Tens dades, d’aquesta bretxa de gènere?

Hi ha molt poques dades, que venen de plataformes poc transparents, provinents d’articles de premsa i que són restaurats a l’Índia de forma manual. No venen dels moviments d’inversionistes ni s’utilitza la intel·ligència artificial per moure i estudiar aquestes dades. No té cap sentit. Però hem aconseguit un compromís d’Europa per tenir i estudiar dades. Vens de carrera tecnològica.

Fa uns mesos la directora de l’EPS ens va dir que tenien problemes per omplir les aules de dones.

Fixa’t que avui tenim joguines tecnològiques molt masculines, parlo de colors i formes, que són les que fomenten el camí del futur. Per què estem comunicant tecnologia d’una forma tan masculina? Hauria de ser al més neutral possible. A les carreres de tecnologia s’hauria de parlar més del positive computing, de la intel·ligència emocional i de com crear tecnologia per al benestar de les persones i la societat.

Enginyers com a persones que resolen problemes per a la societat.

Exacte, més que un home solitari davant d’una pantalla, es tracta de canviar la perspectiva de la tecnologia, de treure’ns del cap allò de crear tecnologia per crear, si no mirar-les des d’un punt de vista social, filosòfic i humà. I aquí la dona hi entrarà molt ràpidament.

Ets propietària d’un blog amb molta solera. Encara ets una EspañolaenMunich?

El blog encara el tinc obert, perquè ajuda molta gent que vol anar a viure a Munic, tot i que ara visc a Amsterdam. Potser va ser la meva primera aventura emprenedora, i m’ha beneficiat en la meva carrera. N’ha sorgit un llibre que explica com els pares han emigrat en família, una eina per ajudar i educar els pares a través dels nens.