Un meteorit d'un antic món perdut va caure al Sàhara el 2020

Un meteorit solitari que va aterrar al desert del Sàhara el 2020 és més antic que la Terra. Té uns 4.565 milions d’anys i és l’exemple més antic conegut de magma de l’espai.

La seua edat i contingut mineral insinuen que la roca es va originar en el nostre sistema solar primerenc a partir de l’escorça d’un protoplaneta, un cos rocós gran en procés de convertir-se en un planeta, segons un nou estudi.

El meteorit, anomenat Erg Chech 002 (EC 002), és probablement un fragment rar sobrevivent d’un planeta nadó perdut que va ser destruït o absorbit per planetes rocosos més grans durant la formació del nostre sistema solar.

Es van trobar peces d’EC 002 a Adrar, Algèria, el maig de 2020, i els fragments eren "de gra relativament gruixut, bronzejat i beix", esporàdicament tatxonats de cristalls que eren "més grans de color verd, groc verdós i menys comunament groc marró" segons una descripció de la Moon and Planetary Institute, citada per Live Science.

EC 002 és una acondrita, un tipus de meteorit que prové d’un cos pare amb una escorça i un nucli diferents, i manca de grans minerals redons anomenats còndrules, segons el Centre d’Estudis de Meteorits de la Universitat Estatal d’Arizona.

Aproximadament 3.100 meteorits coneguts es van originar a l’escorça i les capes de la capa d’asteroides rocosos, però revelen poc sobre la diversitat de protoplanetes quan el nostre sistema solar era jove. Al voltant del 95% provenen de només dos cossos parentals, i al voltant del 75% dels que es van originar en una font, possiblement l’asteroide 4 Vesta, un dels objectes més grans al cinturó d’asteroides, van informar els investigadors.

Entre els milers de meteorits rocosos, es va destacar EC 002. Les versions radioactives, o isòtops, d’alumini i magnesi van indicar que el pare del meteorit era un cos antic que data de fa 4.565 milions d’anys, i la composició química d’EC 002 va revelar que va emergir d’un dipòsit de magma parcialment fos a l’escorça del cos pare.

La majoria dels meteorits rocosos provenen de fonts amb crostes basàltiques, lava ràpidament refredada que és rica en ferro i magnesi, però la composició d’EC 002 va mostrar que l’escorça del seu pare estava feta d’andesita, que és rica en sílice.

"Aquest meteorit és la roca magmàtica més antiga analitzada fins la data i dona dades sobre la formació de les escorces primordials que cobrien els protoplanetes més antics", van informar els autors de l’estudi, publicat a PNAS.

Si bé EC 002 és molt inusual, altres estudis han trobat que tals crostes d’andesita infoses amb sílice probablement eren comunes durant l’etapa de formació de protoplanetes del nostre sistema solar, "al contrari del que suggereix el registre de meteorits", van escriure els investigadors.

"És raonable suposar que molts cossos condrítics similars es van acumular alhora i estaven coberts pel mateix tipus d’escorça primordial", van dir els autors de l’estudi. Tanmateix, quan els científics van observar les "empremtes dactilars" espectrals dels objectes còsmics distants (patrons de longitud d’ona en la llum que emeten o reflecteixen) i els van comparar amb EC 002, no van trobar coincidències.

Fins i tot després de la comparació amb 10.000 objectes a la base de dades Sloan Digital Sky Survey, EC 002 va ser "clarament distingible de tots els grups d’asteroides", van informar els científics. "Fins ara no s’ha identificat cap objecte amb característiques espectrals similars a EC002".

On són avui tots els protoplanetes amb crostes d’andesita? Durant el període volàtil de naixement planetari del nostre sistema solar, la majoria d’aquests protoplanetes probablement no van passar de la infància, segons l’estudi. O es van trencar a trossos en col·lisions amb altres cossos rocosos, o van ser absorbits per planetes rocosos més grans i exitosos, com la Terra, Mart, Venus i Mercuri, deixant pocs rastres per generar meteorits com EC 002.

"Les restes de l’escorça andesítica primordial són, per tant, no només rares en el registre de meteorits, sinó que també són rars avui dia al cinturó d’asteroides", segons els científics de l’estudi.