Rocío Quillahuaman: “D'un dia per l'altre tenia cent mil seguidors”

Rocío Quillahuaman va triomfar a les xarxes sense buscar-ho, el típic cas d’algú que penja un post que triomfa i aprofita el filó per convertir-se en una creadora de continguts professional. Sort? A mitges. En va tenir quan les dinàmiques imprevisibles de les xarxes socials van catapultar un post seu d’Instagram fins als milers de visualitzacions. El que ve després ja és talent, bones idees i molta feina. Aprofitem que participa de les jornades ‘Trobades amb’ organitzades per CaixaForum Lleida per parlar una estona de la seua experiència.

- Tot comença amb un post sobre un acte cultural a Barcelona?

Estava una mica farta de trobar-me gent en tot tipus d’esdeveniments culturals que em semblava que només hi eren per fer contactes i aparentar. Un dia vaig tornar a casa i en vaig fer un vídeo curt d’animació molt casolà. Més per desfogar-me i fer broma que una altra cosa.

- Quants seguidors tenia, aleshores?

Uns nou-cents.

- I ara frega els 150 mil?

En el fons encara em costa de creure. És tot tan volàtil que sempre penso que en qualsevol moment s’acabarà. D’un dia per l’altre tenia cent mil seguidors i ofertes de feina.

- Però això no genera ingressos per defecte, Instagram no paga.

Els seguidors et donen visibilitat i aleshores les empreses o els mitjans es fixen en tu i et fan encàrrecs.

- Té un estil molt infantil que combina amb un humor molt corrosiu.

És que jo no soc il·lustradora ni tinc cap tipus de formació en edició de vídeos. Ara els poso subtítols perquè de vegades no s’entenia el que deia. En el fons no faig res més que observar el meu entorn, agafar allò que no m’agrada i fer un vídeo en el qual ho explico.

- I ho combina amb fotos personals, no ha creat dos perfils per separar els dos ‘mons’.

És que tot va començar al meu compte particular i ja no vaig voler-ho canviar. En el fons no deixa de ser la meua manera de mirar el món i de compartir-ho, siguin animacions o moments personals. Quan penjo fotos familiars perdo seguidors, però també em passa quan faig proclames antifeixistes. Si em segueixes és perquè t’agrada el que dic; quan ja no passi, doncs s’haurà acabat.