Com enfadar-se de manera adequada?

La paraula conflicte està envoltada de connotacions negatives, intenses i fins i tot agressives, però els conflictes, adequadament resolts, poden servir com a font d’aprenentatge per desenvolupar-se socialment. La seva causa pot ser variada. Sovint es parla de conflictes d’interessos, de necessitats, de valors o identitats.

El paper de les emocions en la resolució de conflictes

Els estudis científics demostren que les emocions tenen un paper decisiu en la resolució de conflictes. Però què és una emoció? És la resposta complexa de l’organisme que sorgeix davant els estímuls rebuts de l’entorn i que el cos pot manifestar, per exemple, en forma de taquicàrdia, hipertensió, sudoració o tremolor de cames. També es poden reflectir en el llenguatge no verbal o el comportament. Quan és possible posar nom a l’emoció viscuda es parla de sentiment. Les emocions són més breus que els sentiments perquè depenent de la voluntat de cadascú es poden allargar o escurçar.

Si les emocions experimentades tenen molta intensitat, poden esdevenir problemàtiques, per això reconèixer i regular les emocions augmenta la qualitat de les relacions amb els altres. Aquest procés s’ha comparat amb fer gimnàstica emocional, ja que requereix entrenament i predisposició. És important iniciar aquest procés d’aprenentatge en edats primerenques perquè després hi intervenen multituds de factors que el dificulten.

Aprendre a resoldre els conflictes de manera “assertiva” des de l’escola

Els conflictes són inherents a la vida quotidiana i els centres escolars no en són una excepció. Hi ha la creença popular que les agressions entre l’alumnat es deuen a un excés d’agressivitat dels infants, però s’ha desmentit científicament, ja que la causa de l’agressivitat és la falta d’estratègies i habilitats.

Després d’anys d’intensa recerca, el GROP va desenvolupar un model de resolució de conflictes que inclou quatre fases. La primera és la consciència emocional, entesa com l’habilitat de reconèixer i posar nom a les emocions pròpies i alienes.

El segon pas s’anomena “STOP o semàfor” en el qual cal aturar-se, respirar profundament i seguidament actuar per reduir la impulsivitat i intensitat emocional. En tercer lloc trobem diverses i nombroses estratègies de regulació, com ara explicar-ho a una altra persona, escriure-ho a un diari personal, meditar, pensar el conflicte des d’un altra perspectiva, canviar la manera de pensar o cercar una solució. En darrer lloc, es tracta de respondre de manera “assertiva”. 

Per comprendre el significat de la paraula assertiva cal posar en pràctica la tècnica del NEMO: N (nom de la persona amb la qual s’està parlant), E (emoció generada), M (motiu pel qual s’ha generat l’emoció) i O (objectiu que es vol traslladar a l’interlocutor). Les persones que es comuniquen de manera assertiva saben expressar adequadament els seus sentiments, pensaments i interessos tot respectant els dels altres. A més, saben defensar els seus objectius i, al mateix temps, conservar les relacions.

Eines per treballar la resolució de conflictes als centres educatius

Des del GROP s’han desenvolupat diversos videojocs, Happy 8-12 i Happy 12-16, basats en les quatre fases per poder-se aplicar en centres educatius. L’objectiu és que els destinataris aprenguin a gestionar les emocions, recopilar estratègies i respondre als conflictes de la vida quotidiana de manera assertiva.

Ambdós videojocs presenten 25 conflictes, 15 dels quals tenen lloc al centre educatiu i 10 ho fan al context familiar. A més, el jugador pot tenir tres rols diferents: observador, assetjador o víctima.

La millora de la convivència i del rendiment acadèmic

S’ha demostrat que, quan un centre treballa la resolució de conflictes, el clima del centre educatiu és més enriquidor, millora la participació i la motivació dels infants i adolescents. Però el gran beneficiat és el procés d’aprenentatge de cada alumne, que augmenta el rendiment acadèmic. D’aquesta manera, l’autoestima i les habilitats socials en surten enfortides.

La formació del professorat

Per tal que el procés d’aprenentatge de l’alumnat millori, resulta cabdal que els docents tinguin formació en l’àmbit de la regulació emocional.

Val a dir que la docència és una de les professions més estressants i la convivència pot fer sortir aquelles emocions negatives que a vegades costen de gestionar. Aquesta formació contribueix que els docents tinguin més bon rendiment laboral i una millor salut física i mental. Així, una bona formació en competències emocionals és beneficiosa tant per a l’alumne com per al docent, per tal de millorar el dia a dia i la convivència de tot el centre escolar. Es pot aprendre a enfadar-se de manera adequada tenint en compte les línies anteriors, tot treballant la resolució de conflictes i aplicant-ho a la vida quotidiana.

La metodologia

En educació és molt important avaluar aquells programes i actuacions que es duen a terme a les diferents institucions educatives, tant en el context de l’educació formal com en la no formal.

Per fer-ho, des del GROP s’utilitza una metodologia mixta, amb proves tant qualitatives com quantitatives, on s’analitza l’eficàcia de les diferents actuacions educatives, relacionades amb l’educació emocional. Es treballa mitjançant grup control, que no rep la intervenció, i grup experimental, que sí que la rep. En els dos grups es passa un pretest i un post-test. El pretest, abans que es dugui a terme la intervenció; i el posttest, una vegada s’ha finalitzat. D’aquesta manera es pot conèixer quins són els efectes de la intervenció, si aquesta funciona i si s’aconsegueixen els objectius previstos.

Des del GROP s’han creat, aplicat i avaluat cinc videojocs diferents que estan dirigits a diversos públics i estan ambientats en diferents contextos, que treballen la resolució de conflictes de forma assertiva.

Aquests videojocs s’apliquen en diferents institucions educatives de Catalunya, Espanya i altres països, així com en diverses empreses. S’ha signat diversos convenis com, per exemple, amb el departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i també amb el Ministeri de Buenos Aires i Xile, entre d’altres.