El mapa mundial de la censura a les xarxes socials
Fa uns dies vam saber que els habitants de Nigèria es quedaven sense Twitter. El motiu és que la xarxa social havia eliminat una piulada del president, Muhammadu Buhari, dient que castigaria els secessionistes de Biafra, una regió avui nigeriana que va ser independent als anys seixanta.
Twitter va castigar la piulada perquè violava les seves clàusules sobre comportament abusiu. Després d’esborrar el missatge, el govern va respondre suspenent l’accés a Twitter als seus habitants de manera “indefinida”.
Un cas flagrant de censura i bloqueig de xarxes socials i a l’accés lliure a internet. Però ni és el primer ni, per desgràcia, serà l’últim.
Des de l’any 2015, més de 60 països de tot el món han bloquejat o restringit l’accés a les xarxes socials, ja sigui de forma permanent o temporal, segons indica un estudi sobre la censura a les xarxes socials, publicat per l’empresa de seguretat i privacitat Surfshark i que recull el portal d’estadístiques Statista. .
L’estudi va analitzar 180 països, dels quals cinc, entre els quals es troba la gegant Xina, tenen actualment restriccions actives en xarxes socials (color vermell intens). En el cas de la Xina, el bloqueig fa anys que dura i és, en part, perquè té les seves pròpies xarxes socials nacionals, les quals pot gestionar, o controlar, al seu gust.
La resta de països que tenen restriccions actives, fora de Nigèria, són asiàtics: Corea del Nord i l’Iran, i tenen bloqueigs actius a les xarxes socials dominants i estrangeres, com Twitter i Facebook. Cas a part és el del Turkmenistan, que suma a Twitter i Facebook el bloqueig a WhatsApp i Telegram.
Si ampliem el mapa de la censura, Qatar i els Emirats Àrabs tenen restringides l’ús de les trucades VoIP, és a dir, les trucades mitjançant connexió a internet que s’escapen del sistema nacional.
Pel que fa a l’històric, gairebé tots els països de l’Àfrica i l’Àsia han tingut alguna restricció temporal durant el període de l’estudi (color vermell apagat), mentre Europa Occidental, Amèrica del Nord i Austràlia (color verd) no tenen evidències de bloqueigs. Amèrica del Sud, al seu torn, ha tingut restriccions generalitzades i temporals, com és el cas de Veneçuela, Equador, Brasil o Cuba. L’estudi conclou que aquestes restriccions solen estar relacionades amb governs no democràtics.