És fàcil atreure talent qualificat a Lleida?

Nadir, darrerament, a Vint-i-dos, hem llegit que algunes empreses tenen problemes per trobar talent i contractar personal qualificat.

Avui ens trobem en un món molt globalitzat i altament competitiu, que fa que els departaments de recursos humans, quan cerquem enginyers informàtics i perfils de vessant tecnològic, comencem un procés llarg i costós. Hi ha pocs professionals i més si es busquen perfils molt específics i qualificats.

Quina és la vostra estratègia per cercar talent?

Degut a l’alta complexitat d’alguns perfils que es busquen, a vegades ens veiem obligats a externalitzar el procés i comptar amb empreses que es dediquen a aquesta tasca. També utilitzem xarxes socials, com Instagram o Twitter, i plataformes dedicades com Infojobs o LinkedIn, o anuncis a la nostra pàgina web. També funciona molt bé el boca-orella.

Dius que ho externalitzeu?

Sí, i no és pas un tema negatiu, ja que avui hi ha consultories especialitzades en personal de tecnologia i sistemes que fan ells mateixos la recerca i, sobretot, i això és clau, parlen el mateix llenguatge que el perfil que es busca. Així, un candidat enginyer informàtic farà una entrevista de feina amb un altre enginyer informàtic, de manera que serà molt més profitós i específic a l’hora de decidir si un perfil és el correcte.

Tornem a la pregunta inicial. Creus que a Lleida hi ha dificultat per atreure talent?

Jo diria que la dificultat és igual a tot arreu. A Lleida la gran competència la trobem a Madrid i Barcelona, perquè a part d’oferir la mateixa feina amb unes condicions que més o menys serien les que pot oferir Lleida, ofereixen un entorn cultural i social en el qual Lleida, de moment, no hi pot competir.

I quina relació hi té avui el teletreball?

És un canvi. Avui amb el teletreball podem tenir professionals ubicats a qualsevol racó del món, que treballin per la nostra empresa però ubicats a altres ciutats i despatxos. Això ens ha obert un ventall molt gran d’atracció professional i evita que el talent s’hagi de desplaçar a una ciutat concreta.

Així, que la vostra empresa sigui a Lleida no és cap inconvenient?

Avui ja no. Abans potser sí, quan per venir a treballar s’havien de canviar de residència, i això era un fre i a la gent li costava. Avui tot és més fàcil.

Què feu si no trobeu el perfil específic que busqueu?

La formació dels nostres treballadors és un pilar molt important, i en aquests casos, és una solució. Passades totes les opcions que comentava (plataformes, empreses externes de talent, xarxes, boca-orella) podem formar el nostre personal en allò que necessitem, a través de cursos i formació. Si no trobem talent, el creem. A tot això hi hem d’afegir que col·laborem amb moltes escoles de Formació Professional de Lleida i amb la mateixa Universitat de Lleida. Com que col·laborem amb pràctiques en empreses, podem anar modelant i creant els perfils que l’empresa necessitarà, sempre que a l’estudiant en pràctiques li agradi la proposta i s’hi senti còmode.

I es queden?

Un percentatge molt elevat dels alumnes que entren a fer pràctiques acaba treballant amb nosaltres.

Dius que treballeu amb la Universitat de Lleida. Quina relació hi teniu?

La relació és molt bona, ja que a part de les pràctiques d’estudiants i la formació que els oferim, participem en diverses accions, com la fira del treball o els formats speeddating, que ens serveix per parlar directament amb els estudiants i saber quines demandes tenen, saber quins són els seus interessos personals i professionals, i saber què ens podem oferir mútuament.

Parlem de xifres, Nadir.

Dels prop de 400 treballadors que tenim avui a SEMIC, 210 treballen en els tres centres de Lleida, i et diria que un 90% prové de centres de formació de Lleida o de la Universitat de Lleida.

Quins són els perfils més complicats de trobar per una empresa de serveis tecnològics?

Sobretot els perfils informàtics molt específics, com programadors Magento, consultors Sharepoint, enginyers Data Center, i perfils de ciberseguretat. Aquests perfils solen ser minoritaris, per tant hi ha pocs professionals, van molt buscats i costen de trobar.

Bianca Padurean treballa al departament de Business Intelligence & Data Analytics de SEMIC, però la seva carrera a dins de l’empresa va començar en un altre departament  Bianca, tu ets un d’aquests casos d’estudiants de la Universitat de Lleida que entren a l’empresa i s’hi queden. Explica’ns com va anar. Jo era estudiant del doble grau d’Informàtica i Administració i Direcció d’Empreses de la Universitat. Quan vaig començar a buscar feina vaig fer-ho a través de la fira del treball, on vaig contactar amb Recursos Humans de l’empresa, que em va oferir una posició en un departament d’administració. M’hi vaig incorporar. I avui, mantens el mateix lloc? No, avui soc la responsable del departament d’operacions i sistemes d’informació, em dedico a optimitzar procediments de treball, gestionar les noves necessitats en formes de treballar, acompanyar els treballadors i prendre decisions basades en les dades que tenim dels clients. També m’encarrego de l’explotació de dades, de vendes i de serveis, el que es coneix com a Business Intelligence. Començant des del departament d’administració és tot un canvi. Sí, vaig començar al departament d’administració, que tenia relació amb Administració i Direcció d’Empreses, i a poc a poc vaig creure convenient encarar la meva carrera al departament d’informàtica, del qual també tenia estudis. Se’m va plantejar un canvi professional i, amb reptes dins de la mateixa empresa, i vaig poder-ho fer. Un creixement. En aquest sentit l’empresa m’ha permès créixer i perseguir les meves inquietuds personals, i he pogut buscar allò que més m’inquietava a nivell professional. I mentre estudiaves, com ho feies? Quan vaig començar a treballar ho feia a mitja jornada, perquè compaginava el doble grau universitari amb la feina. Sempre ho he pogut compatibilitzar amb molta flexibilitat horària, de manera que l’empresa em donava dies per poder preparar exàmens o, quan he necessitat desplaçar-me a Madrid per estudiar un màster més especialitzat, he tingut la possibilitat de traslladar- me a l’oficina de Madrid.  Com el valores, aquest teletreball? Molt bé, ja que et permet treballar geogràficament des de qualsevol racó del món. Com que a SEMIC toquem tantes tecles, necessitem que els treballadors es puguin formar i actualitzar a tot arreu.  Ara acabem de passar les proves de selectivitat. Què recomanaries als futurs estudiants? Els diria que l’experiència que ofereix un grau és una base que s’ha de seguir cultivant i arrodonint a l’entorn laboral, i que allò que ens crida l’atenció durant els anys d’estudi no té per què significar que sigui allò que després ens motivi a nivell professional. Reconec que treballar en una empresa que toca tants àmbits permet anar ajustant el recorregut professional de les persones d’acord amb els interessos personals i professionals.