Ignacio Romagosa: “Les institucions han de valorar la importància que té l'Agrotecnio”

Ignacio, com va acabar treballant a Lleida?

Vaig néixer a Tarragona i créixer a Madrid. De petit, Lleida era el final de les vacances, quan de tornada a Madrid, amb el meu pare, veterinari, paràvem a la Fira de Sant Miquel. Vaig estudiar Enginyeria Agrònoma per la combinació d’Enginyeria i Biologia i, després de la tesi doctoral als EUA, vaig treballar al CSIC de Saragossa. Quan el director d’Agrònoms, JA Martín Sánchez, em va oferir venir a Lleida, no vaig dubtar, tot i que Lleida no semblava gaire atractiva. Un company de Saragossa em deia que el cierzo era un càstig. Quan vaig arribar l’any 1982, amb dos mesos de boira, vaig pensar que preferia el vent. Però aviat hi vaig trobar qualitat de vida per a la família i per al desenvolupament professional. Quan m’han plantejat tornar a Madrid ni m’ho he plantejat. Llàstima que Lleida no ofereix feina atractiva al jovent..

Com valora Agrotecnio?

És un centre amb grans fortaleses que cobreix tota la cadena de producció d’aliments amb una recerca multidisciplinària i translacional d’avantguarda, amb excel·lents investigadors. La major debilitat és l’absència de polítiques de renovació d’una plantilla experta però envellida. Molts investigadors que vam venir d’arreu fa més de 30 anys, i vam fer d’Agrònoms un referent internacional, estem a punt de jubilar-nos, i no hi ha incentius per atreure nou talent. Les institucions, incloses les locals, han de valorar la importància que tenen per al territori centres com Agrotecnio.

Què opina de la iniciativa de l’alcalde de Lleida de convertir la nostra ciutat en la capital AgroBioTech del sud d’Europa?

És una iniciativa magnífica que hauria de tenir el suport de tota la societat lleidatana. Un model que en altres països, buscant l’equilibri territorial, ha permès a una ciutat petita, prop d’una de reconeguda mundialment, esdevenir referent en un camp específic. Com Dundee, a Escòcia, en biotecnologia agrària i mèdica. O Wageningen, a Holanda, probablement la millor universitat agroalimentària del món, envoltada d’empreses i centres de recerca. Això ho han aconseguit amb el suport decidit dels seus governants locals i nacionals. Malauradament, la política catalana és molt més favorable als centres a Barcelona i l’àrea metropolitana que no pas a les nostres terres. Cal que Lleida exigeixi a la Generalitat el tractament que es mereix..

Què els diria als que s’han examinat de les PAU i dubten si estudiar una carrera relacionada amb l’agricultura?

Que vegin les Ciències Agràries del s. XXI com una opció estimulant. N’hi ha poques de tan integradores, i aquí hi tenen el millor campus estatal per cursar-les. Hi trobaran grans reptes professionals, ja que en els propers 50 anys haurem de produir tant menjar com en els deu mil anteriors. I caldrà fer-ho respectant el medi ambient i conjugant la tradició amb les eines modernes disponibles. No se m’acut cap activitat professional que integri tantes facetes tecnològiques diferents.