Les xarxes, una passarel·la

Aquella dita que quan es tanca una porta s’obre una finestra és ben certa en el cas de Jessica Goicoechea. Volia ser model, però malgrat la seva indubtable bellesa, li deien que els seus 1,67 metres no eren suficients per a la passarel·la.

Conseqüència: no va desistir de la seva il·lusió i ara a les xarxes socials és tota una icona com ho demostren els seus gairebé un milió i mig de seguidors, cosa que la converteix sens dubte en tota una influencer. Ara que aquesta paraula sembla que està de moda, ella pot dir que ho és amb totes les seves lletres.

Però no només ha sabut rendibilitzar una carrera de model a les xarxes, sinó que també ha creat la seva pròpia firma de moda. Una marca, Goi, que enguany té previst que facturi al voltant d’un milió d’euros.

Ara mateix, pot escollir amb qui treballar i amb qui no fer-ho. És evident que Goi fa referència al seu cognom, però tota la seva producció plasma la seva manera de ser i entendre la vida.

En més d’una ocasió ha declarat que ella té un estil més sexi de l’habitual i quan buscava quelcom que s’adaptés a la seva manera de ser li costava trobar-ho. Així que ho va crear.

Recentment ha llançat també una línia esportiva perquè els entrenaments diaris són una obligació en algú que, com ella, cuida el seu cos amb entusiasme. Segurament per això, és considerada una de les millors ambaixadores de la tendència athleisure, és a dir, aquella que combina les peces de roba sofisticades amb les còmodes amb estil i sense que grinyoli a la vista o als sentits.

A la pràctica, són dessuadores, pantalons de tela fins, sabates baixes tancades o botins sense talons, barrets... per posar-ne només uns exemples.

És fàcil deduir que és el resultat de la combinació de dues paraules: athletic (atlètic) i leisure (oci). Aquesta s’ha convertit en una de les tendències que està més en voga darrerament. És cert que la pandèmia i el teletreball l’han potenciat, però ja venia picant a la porta abans que la Covid canviés tots els nostres hàbits, entre els quals la manera de treballar. En definitiva, ella és una bona demostració que hi ha moltes maneres d’aconseguir un somni.

I les xarxes ho democratitzen. Malgrat que també es converteixin en un altaveu si suposadament t’has d’enfrontar a un episodi de maltractaments.