Juliana Canet: "Vaig deixar Twitter perquè em rebentava la tranquil·litat, tant d'odi"

Nascuda a Cardedeu, Canet és tot un referent entre els joves. Actualment presenta l’espai Adolescents XL a Catalunya Ràdio, és impulsora del Canal Malaia a Youtube, una plataforma que promou i visibilitza els continguts en català, i ha participat també amb programes com el Tot es mou de TV3 i El Matí de Catalunya Ràdio.

En un dels últims vídeos al seu canal tracta el tema de l’anonimat i la popularitat. Per què és popular, vostè?

Haver començat a fer vídeos en català quan ningú no en feia ha estat clarament un fet crucial per al meu èxit: aquesta primera casualitat n’han dut d’altres que han acabat d’impulsar-me cap on soc ara.

Sempre ha fet continguts només en català?

Sí. Primer de manera innata i inconscient, perquè era contingut pensat per als meus amics, amb qui parlo en català i, després, s’hi ha sumat la qüestió política: si no tingués una ideologia molt clara al respecte segur que hauria acabat passant-me al castellà.

Creu que és millor que no es parli català abans que parlar-lo malament?

Crec que la formulació d’aquesta pregunta és un error, perquè quan es comença a parlar una llengua, encara que a l’inici ho facis malament, acabes parlant-la bé, perquè t’interessa fer-ho i perquè s’aprèn amb l’ús. Per tant, crec que és sempre millor que la gent parli català, encara que sigui amb errors, perquè això ens acabaria duent, de tota manera, a un català ric i genuí.

Pel que fa al Canal Malaia, quin és el paper d’aquest espai en el context cultural actual a Catalunya?

El paper que voldríem tenir és el de ser un espai virtual que alimenta la creació de contingut audiovisual en català autogestionat, creant una comunitat de creadors com ja existeixen de manera natural amb totes les llengües no minoritzades. Lluitar realment contra la pobresa lingüística que provoca la globalització, que aniquila les llengües (i per tant les societats) de la manera més salvatge, és molt complicat sense suport institucional, i a nosaltres (Catalunya) se’ns suma que hem de lluitar contra un estat repressor que porta anys intentant fer-nos espanyols, i també, i sent encara pitjor, contra el govern, que ha arribat un punt que dubto si és que són veritablement incompetents o només uns cínics perversos.

De quina manera les xarxes socials l’han ajudat a aconseguir els seus objectius professionals?

No he tingut mai cap objectiu professional, no he tingut temps de tenir-los. Les xarxes m’han donat la majoria de coses bones de la meva vida (un bon sou, uns amics que quan hi penso tinc ganes de plorar de l’emoció, i una feina en la qual m’ho passo bé), però no he complert cap objectiu professional.

Quantes hores al dia dedica a les xarxes socials?

Totes. Fins i tot quan dormo penso en les xarxes.

Fins fa poc era a Twitter, i ara ja no. No donava a l’abast?

He tornat a activar el compte, no volia perdre’l, però no tinc previst dir-hi res. Vaig marxar perquè em pesa molt que hi hagi gent que m’odiï de manera tan salvatge; jo entenc que no puc caure bé a tothom i tothom té dret a dir de mi el que vulgui, però exposar-me a tantes crítiques em rebentava la tranquil·litat. Des de certs sectors mediàtics se la va atacar per justificar la violència arran d’algunes manifestacions recents en suport de la llibertat d’expresssió.

Canviaria alguna cosa del que va dir?

Quan vaig fer el “discurs” estava molt angoixada i enfadada i no vaig fer-lo tan bé com podria: vaig ser poc clara, massa propagandística, i vaig ocupar un espai que no em tocava. De tota manera, penso tot el que vaig dir, sí.

Anar-se’n de cap de setmana i apagar el telèfon. Ho ha fet mai?

Sí, perquè si no em tornaria encara més boja del que ja estic.