Mariona Bosch: “Instagram és una comunitat respectuosa on molta gent comparteix cultura”

Com va sorgir la idea de penjar ressenyes a Instagram? Sempre he llegit molt i em feia resums per a mi, i vaig pensar que seria bonic compartir-los a Instagram. S’ha de dir que és una comunitat molt respectuosa, un lloc on hi ha molta gent que hi comparteix cultura.

Només publica ressenyes en català... Sí, em sento molt més còmoda llegint en català. A més, crec que hem de donar veu a editorials petites que fan una gran feina per atansar-nos no només escriptors contemporanis, sinó clàssics de la literatura. Per exemple, l’últim llibre que m’he llegit, que es diu El carreter, és un clàssic de la literatura sueca de la guanyadora del premi Nobel Selma Lagerlöf que publica Adesiara Editorial. Es podria dir que és la seva Mercè Rodoreda.

Creu que això la limita a l’hora d’arribar a nous públics? És un debat que tinc amb mi mateixa. El problema és que hi ha tant per llegir que no és que m’hi limiti, sinó que ja tinc moltes coses al meu abast amb la meua llengua. Però si un llibre que m’interessa està escrit originalment en castellà, sí que me’l llegeixo en castellà.

Col·labora amb alguna editorial? Sí, dos de les ressenyes que he fet van agradar molt a Edicions de 1984 i les van penjar a la seua pàgina web. També l’editorial Les Hores m’ha enviat algun llibre perquè me’l llegeixi i en faci la ressenya. Quan et regalen un llibre a vegades et pot coartar el que tu puguis pensar. No va ser el cas, però tampoc vols ferir una editorial que ha treballat molt per editar un llibre en català.

Amb quina freqüència ressenya llibres? Intento fer-ne una cada setmana. Dedico una hora i mitja al dia a la lectura. Tot i que penso que no és cap mèrit.

Té d’altres referents dins del món dels bookstagrammers? Sí, els @elsbookhunters, per exemple. És el perfil d’un matrimoni que també fan ressenyes literàries. Hi interactuo moltíssim, inclús ens vam ficar d’acord amb ressenyar El llibre blau de Nebo al mateix moment. De fet, els vaig conèixer en persona durant la Setmana del Llibre en Català.

Quines acostumen a ser les reaccions vers la seua feina? Normalment rebo tres tipus d’input: el primer és el de gent agraïda perquè li has donat a conèixer una nova lectura; el segon és el de gent que també ha llegit el llibre i li agrada, i per últim, el de gent que l’ha llegit i que potser que no li ha agradat tant com a tu.

Què és el que més li agrada llegir? Intento llegir molt teatre, perquè trobo que és un tipus de text que les xarxes no estan acostumades a llegir. Però tinc la sort que la gran majoria dels llibres que llegeixo m’agraden.

Quins tres llibres s’enduria a una illa deserta? Per què ser feliç quan podries ser normal, que és un assaig biogràfic de la Jeanette Winterson; La història d’en Shuggie Bain, que explica des de la visió d’un nen la seua relació amb una mare alcohòlica i, finalment, La lamentabilitat de les coses, ja que em recorda una mica la meua família: una família de poble on tots jugaven a cartes i tot sempre passava a la vora dels bars.

S’ha plantejat mai escriure? Vaig apuntar-me a l’Ateneu i vaig fer el primer any d’escriptura, però vaig adonar-me que gaudia més llegint.