La bogeria dels NFT i la transformació de l'economia

Per a qui sigui nou en aquesta revista, en què fa temps que tractem aquest tema, NFT és l’acrònim de Non Fungible Tokens, és a dir, elements no fungibles, que no es gasten ni són substituïbles, coses que tenim per internet i que ara tenen una tecnologia prou bona com per poder ser venuts. Intercanviables. És nou, això? No, l’any 2014 un artista anomenat Kevin McCoy creava Quantum, el primer NFT de la història. Va passar inadvertit fins l’any passat, quan la popularització de les criptomonedes i el blockchain va posar-ho en boca de tothom. Tant és així que aquell primer NFT creat per McCoy aparentment sense cap valor es va vendre a Sotheby’s per 1,5 milions de dòlars.

Com funcionen els NFT?

Els NFT tenen tanta relació amb les criptomonedes perquè utilitzen la mateixa tecnologia, la blockchain, la cadena de valors. Utilitzen un complex sistema d’ordinadors descentralitzats per verificar i donar valor a una sèrie de blocs o nodes que inclouen informació irrompible, incorrompible i traçable, com l’autoria de la peça o la del venedor.

Art digital

Aquesta fornada d’NFT ha afectat sobtadament el món de l’art digital, o sigui, les peces digitals –no físiques– que creen artistes de tot el món i que venen en plataformes en tot un nou mercat emergent. I si les venen és perquè hi ha qui les compra. En dòlars? En euros? No, en Ethereum, una de les criptomonedes més segures i eficients de l’actualitat. Evidentment, a sota de cada valor en Ethereum (Eth) apareixen les equivalències en les nostres monedes, perquè al final qui ha de comprar reconeix els seus fons en monedes de circulació real.

Parlem d’art digital com a exemple d’un canvi de model econòmic i per poder-ho il·lustrar i imaginar-nos-ho d’una manera àmplia i entenedora, però els NFT van més enllà i, com diu el nom –no fungible– pot ser qualsevol cosa única, exclusiva, que tingui un creador únic i que tingui un possible comprador. Roberto García, professor de la Universitat de Lleida i adjunt al Vicerectorat de Recerca i Transferència, explica a Vint-i-dos que majoritàriament els NFT són peces de col·leccionisme que van des de l’anomenat art digital a elements característics i únics, com cançons o inclús histogrames d’una peça musical, o fotografies, o cartes col·leccionables digitals de videojocs. No es podran gaudir físicament, però potser es podran exposar en marcs digitals o en pantalles de televisió. O, qui sap, vendre-ho més endavant, si es revalora. Després tornarem a la revalorització.

Una de les peces que Pak ha venut de la sèrie The Merge, una de les més cares de l’univers NFT

Un món que mou milionades

Abans parlem de diners. Quines quantitats mouen els NFT? Com sempre, podem parlar de grans xifres, i ara podríem dir que les peces NFT es venen a preu d’or. I és així en alguns pocs casos, malgrat que a la gran majoria de creadors els costi trobar comprador. Una de les plataformes fonamentals per entendre la compra i venda d’NFT és OpenSea, que conté una exposició d’artistes en una espècie de marketplace de peces digitals a punt per vendre i dividides per categories. OpenSea va acumular l’any passat –l’any de la bogeria NFT– 20 milions de peces i ja té un volum de negoci de 3.500 milions de dòlars. La valoració d’aquesta plataforma, per si algú de vostès la vol adquirir, ronda, segons els experts, els 10.000 milions de dòlars. Més dades. Només al març del 2021 es van vendre més de mig milió d’obres d’art NFT, per més de 85 milions de dòlars en vendes. I en tot el 2021, la venda d’obres digitals va generar un volum de més de 3.000 milions de dòlars. Hi ha qui diu que ja mou més diners que l’art físic. Podria ser.

Tothom pot ser creador?

Qualsevol persona que tingui un ordinador, portàtil o mòbil i capacitat per suggerir i vendre podrà entrar a formar part de l’univers dels NFT. I és que, com diu la coordinadora i professora del Grau de Disseny Digital de la Universitat de Lleida Rosa Gil, els NFT s’han carregat els intermediaris, que fins fa poc determinaven, entre d’altres coses, el valor d’un artista i qui podia accedir o no als circuits de la compra i venda de l’art. Ara, aquests nous creadors, fent equilibrismes entre la quantitat de seguidors, el seu talent creatiu i la capacitat per suggerir, poden vendre peces al preu que més els convingui o al preu que siguin capaços d’arribar. Ho va fer, per exemple, el youtuber Willyrex, afincat a Andorra, qui s’ha erigit en líder de la flamerada de youtubers que tenen milions de seguidors i per tant una força d’entrada al mercat molt més gran que la majoria de grans artistes digitals del moment. Willyrex va vendre només una de les seves moltes peces –no obres d’art– per prop de 14.000 euros.

Ether Rock és la imatge estrafolària dels NFT, que ven elements a priori absurds com aquests per milers d’euros. Tot sigui per col·leccionar (i revalorar)

Les obres més cares

L’artista Mike Winkelmann, anomenat Beeple, va crear l’anomenada Everydays, en què ajuntava 5.000 peces seves en una única obra. Es va vendre a Christie’s per 69 milions de dòlars. Pocs mesos després el mateix artista venia una peça de vídeoart d’un astronauta per prop de 29 milions de dòlars. Però Beeple no és el primer de la llista, que encapçala l’artista digital Pak, que a dia d’avui ha generat amb tota la seva obra més de 300 milions de dòlars. Segueix TylerxHobbs, que ja ha acumulat una fortuna de 115 milions de dòlars amb el seu art expressionista. En aquest punt hi hem de destacar els Bored Apes (vegeu la portada), la versió més kitsh d’aquest entorn dels NFT. Els Bored Apes són un catàleg de 10.000 dibuixos d’un mico en diversos escenaris, tots ells únics, que es venen per preus que poden rondar els diversos milions de dòlars. Un altre exemple és una sèrie de dibuixos digitals de roques, les EtherRock, que s’han venut per uns 250.000 euros cadascuna. Però també s’han venut el primer tuit de la història per 3 milions o el primer codi del web de Tim Berners-Lee, per 5,5 milions.

Dels principals, TylerxHobbs és segurament el que té un vessant més clàssic de l’art, d’un perfil expressionista.

Per què he de comprar NFT?

Tornem a la revalorització. Pot tenir-ne? És una bombolla? Què passarà amb els NFT? Roberto García indica que ara ens trobem, com sempre que passa quan apareix una novetat mundial, en el tram de corba de la bombolla inicial. És una bombolla. I aquí ens hem de fer la pregunta del milió: per què hem de comprar una peça NFT? Alguns diran que per col·leccionar art únic. Però fem una altra parada tècnica. Què passa amb aquest art digital i únic? Els que el compren el gaudeixen en exclusiva? La resposta és que no. Qualsevol persona pot cercar qualsevol NFT, els pot descarregar al seu disc dur i fer-ne el que vulgui: imprimir-lo o posar-lo en un marc de fotos digital.

Llavors, comprar un NFT no m’assegura una certa exclusivitat? No, almenys de moment. Tornem a la pregunta feta fa un moment: per què necessito comprar un NFT si qualsevol persona el podrà gaudir tant com ho faig jo? La resposta és la propietat de la peça. El comprador tindrà la propietat exclusiva. No l’ús, que serà per a tothom, sinó que la cadena de valor blockchain certificarà que un usuari és propietari únic de tal NFT. I per què ens gastaríem aquestes quantitats de diners per coses que de moment no tenen cap valor? Doncs per l’esperança que algun dia en tinguin. Per l’esperança que un dia l’autor o la col·lecció es revalori, alguna persona influent en parli i la torni a posar a l’aparador, i el seu preu sigui 10 o 1.000 vegades més car. És un mercat d’especulació pura per a molta gent i de gaudi col·leccionista per a molts altres. I els artistes de tota la vida? Doncs també tenen una finestra d’oportunitat, ja que molts dels artistes digitals són incapaços de pintar res més enllà de la pantalla. Segons García, ja hi ha artistes clàssics, per dir-ho d’alguna manera, que venen el seu art de forma digital amb una còpia de la peça física. És a dir, que el comprador, a part de ser propietari d’una peça reproduïble digitalment, també ho serà d’una peça física, real, i que es podrà penjar a la paret i gaudir-la, ara sí, en exclusiva.

Hem d’estar alerta?

Evidentment. García explica que un dels principals mercats, OpenSea, va detectar l’any passat que el 80% de les obres que tenia exposades eren fraudulentes, perquè usuaris agafaven imatges d’internet, les feien passar com a seves i les venien. Això passa també perquè una de les dificultats d’aquest entorn és que compradors i venedors ho fan d’una forma pseudoanònima, que no té per què anar lligada necessàriament a una identitat real. A més, el mitjà especialitzat Engadget publicava fa poc un informe que explicava que usuaris compraven i venien les seves pròpies obres de forma constant per tal de fer-ne augmentar el valor i atreure la mirada d’inversors àvids d’adquirir peces que generessin valor i moviment.

En tot cas, la tecnologia hi és, les peces d’art també, i els col·leccionistes que es volen gastar diners en art digital també hi són. I anirà a més, de la forma que sigui i al metavers real o digital que calgui. Ara només hem començat a veure les potencialitats d’aquest món emergent que tindrà desenes de ramificacions econòmiques i que, de moment, està començant a modificar els fonaments del món de la compra i venda d’art. I nosaltres a Vint-i-dos seguirem explicant-vos en directe el canvi.

Aplicacions dels NFT Ja hem parlat de les col·leccions de cromos, però dins dels videojocs els usuaris poden comprar terrenys, propietats o armes úniques. En la música també hi ha col·leccions digitals que els usuaris poden comprar. També té presència al món dels esports. A part dels àlbums de cromos (LeBron va vendre una esmaixada seua per 200K dòlars), esportistes com Rafa Nadal o Leo Messi s’hi han sumat, per acabar d’arrodonir la seua nòmina. Parlant d’esports. Fa poc un jugador de l’NBA va convertir un contracte en NFT perquè els usuaris poguessin invertir en ell. I la moda, que és un actiu NFT en augment. Nike ha elaborat una patent per adjuntar NFT als seus productes físics, i marques de bosses de luxe incorporen les versions NFT per mostrar-se al metavers.

Parlen els experts

Roberto García

, professor i adjunt al Vicerectorat de Recerca i Transferència de la UdL

Rosa Gil

, professora i coordinadora del grau de Disseny Digital i Tecnologies Creatives de la UdL

Carles Rabadà

, @carlesrgm, fotoperiodista