Un 'Mobile' transversal amb presència de Lleida

L’any 2006 va irrompre en l’aparador mundial de fires i amb els anys s’ha situat a l’alçada del CES de Las Vegas i l’E3 de Los Angeles, vinculades a l’electrònica i els videojocs, o de l’IBC d’Amsterdam, vinculada al sector audiovisual. És el Mobil World Congress, un congrés vinculat a la connectivitat mòbil i que durant els primers anys tenia la mirada posada en el món i l’auge de la telefonia mòbil. Llavors les principals marques hi presentaven les seves novetats, sobretot en aparells que es volien diferenciar de la competència. Però la cosa ha canviat tant –només ens cal passejar per un lineal de mòbils en alguna botiga per veure que són tots iguals– que al Mobile amb prou feines es veuen dispositius de telefonia mòbil. La disruptivitat s’ha perdut i les marques han seguit tant l’estela d’Apple que han acabat imitant-la en tot. No hi ha innovació. I si no hi ha innovació no hi ha Mobile World Congress? No ben bé. El que va començar com una fira de mòbils s’ha reconvertit en una fira de connectivitat mòbil. I en això encara no hi ha res escrit.

La pandèmia ens ha convertit a tots ens flamants usuaris de nous aparells que es poden connectar des de tot arreu mitjançant formats fins avui desconeguts, com VPN o 5G, i s’ha disparat el consum i venda d’uns altres aparells de mobilitat, els ordinadors portàtils. Per reblar-ho, fa poc un moviment del senyor Zuckerberg semblava que ho canviaria tot. L’edició de la recuperació, podríem començar a dir-ne tímidament postpandèmia, ha sigut la del 5G i la del metavers.

El 5G, amb passos de gegant Té a veure amb l’expansió de l’Internet de les Coses (IoT). Propiciarà que tot el que tinguem sigui susceptible d’estar connectat a la xarxa. I no, va més enllà de la domòtica, la tecnologia que ens permet pujar i abaixar persianes, o ajustar la llum amb un cop de mans. La tecnologia 5G té el potencial per canviar absolutament tot el que coneixem i conforma el nostre dia a dia: des dels petits robots que inspeccionen la maduresa de la fruita per collir-la al punt òptim als vehicles autònoms que realitzen milions d’analítiques per segon i que poden interactuar amb altres vehicles. Tot un seguit de processos que incorporen una connexió central tan ràpida que permet actuar al moment: s’envia la informació a la central, s’analitza i es retorna per realitzar l’acció en una mil·lèsima de segon. Imperceptible.

Una tecnologia que ho ha de canviar tot i que, malgrat que ja tingui una cobertura en expansió per tot l’estat, les aplicacions encara tardaran a arribar. Serà un work in progress constant.

El metavers, la gran incògnita El passat 2021 Mark Zuckerberg feia un gran anunci. Totes les empreses del seu grup passarien a formar part de Meta, la matriu principal de Facebook, i el gegant dels Estats Units passava a l’acció de forma directa cap al desenvolupament del metavers, una espècie de món digital que transcorre paral·lelament del món real. No és el primer intent de creació d’aquest metavers. El més popular l’hem de situar a principis de segle amb Second Life, una espècie de plataforma en la qual els usuaris interactuaven de forma tridimensional a través d’avatars.

Tenia part de videojoc i part de xarxa social. Amb les connexions lentes de l’època i la poca generalització d’internet a les llars, Second Life no va quallar, com tampoc Habbo, una plataforma similar. Després han vingut experiments similars, com els anuncis de Microsoft per treballar entorns de realitat virtual o les Oculus de Facebook.

O els videojocs actuals, com Fortnite o Roblox, més properes que mai al metavers. Fins ara ha sigut una promesa, però la implicació directa d’un gegant com Meta (Facebook) podria accelerar el canvi. Sobre el metavers i aquest entorn virtual, al Mobile 2022 s’ha pogut veure l’estand de Telefònica, completament immersiu i que aprofita l’avinentesa per explicar els projectes més rellevants de la companyia, o una muntanya russa de SK Telecom en la qual els participants pujaven a través de les ulleres de realitat augmentada. Poca innovació i poc metavers en desenes d’altres aparadors plens de congressistes movent-se amb unes ulleres posades. El metavers té molt potencial, però ha de ser molt més que un simple passatemps. Ha de conduir tot un sector econòmic cap a un entorn en el qual, de moment, no hi ha ningú. És un món en construcció en què les grans marques i institucions hauran de treballar de valent per arrossegar-nos-hi a nosaltres, els usuaris, que també hi haurem de veure una utilitat i un cert sentit pràctica. Serà la nostra pantalla del mòbil actual? Hi passarem tanta estona com ara la passem amb un aparell a les mans? Aquí és on el 5G, per lligar-ho tot, ha d’entrar en acció per afavorir al màxim la integració i velocitat de càrrega d’aquest univers digital en formació. Un 5G que no va tenir Second Life.

Com seran les classes universitàries del futur? Seran en un metavers, tal com proposava Ericsson al Mobile? I on quedarà la socialització, que és la peça clau de totes les xarxes socials? Aquest Mobile World Congress ens deixa moltes preguntes, algunes de les quals respondrem l’any vinent, i el següent, i el següent. Aquesta és, en part, la gràcia d’una fira com aquesta.

Presència lleidatana al Mobile World Congress D’entre les 1.500 empreses que han participat enguany al Mobile n’hi ha sis de lleidatanes: Pira Technology, AldoraTech, Lleida.net, Grup Saltó, MCSystems i Taurus, i també la presència de marques de casa nostra com Raimat. Cada una ha presentat els seus productes i serveis en el gran aparador mundial de la tecnologia mòbil, el millor lloc per establir relacions internacionals. I sí, a poc més de 150 quilòmetres de casa nostra.

Les empreses lleidatanes al Mobile