SEGRE

Covid-19: tot el que hem après (i el que no) dos anys després

La revista ‘Science’ acaba de publicar un especial que ofereix una mirada retrospectiva sobre els èxits i fracassos en ciència i política des de l’inici de la covid-19

Covid-19: tot el que hem après (i el que no) dos anys després

Covid-19: tot el que hem après (i el que no) dos anys desprésSEGRE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Aquest 11 de març ha fet dos anys que l’OMS va declarar la pandèmia de covid-19, causada per un nou coronavirus: el SARS-CoV-2. Amb motiu d’aquest aniversari, Science ha publicat un número especial que, amb articles d’investigadors de tot el món, ofereix una mirada retrospectiva sobre els èxits i els fracassos en ciència i política, el que hem après fins ara sobre el virus i la malaltia i com això pot ajudar davant de futures pandèmies. Qüestions pendents Durant el 2020 vam veure com el nou coronavirus s’expandia pel món amb conseqüències catastròfiques.

“Els epidemiòlegs van mostrar que la transmissió asimptomàtica permetia que el SARS-CoV-2 s’escapés del control i que l’edat avançada era un factor de vulnerabilitat”. Tot i així, els científics de seguida van ser capaços de seqüenciar el virus, la qual cosa va permetre desenvolupar diferents vacunes i teràpies. Malgrat això, els científics adverteixen que “el nostre fracàs més gran ha estat la distribució desigual de les vacunes, les teràpies i les seves tecnologies”.

També la desinformació i la mala gestió han sigut responsables de les morts de tantes persones com en una guerra mundial. Més malalties zoonòtiques La Covid-19 ha estat la demostració més recent dels efectes devastadors que les malalties zoonòtiques –aquelles que passen d’animals a persones– poden tenir en poblacions humanes. Una tendència que, segons els experts de l’especial de Science, és cada cop més freqüent.

Reptes als països en desenvolupament El ràpid desenvolupament de les vacunes contra la Covid-19 ha contribuït a protegir milions de persones, però de manera molt desigual: els països d’ingressos baixos i mitjans s’enfronten a obstacles considerables tant per rebre com per distribuir les dosis. Malgrat això, els experts destaquen la feina feta en aquests països, que ha permès identificar la variant òmicron a Sud-àfrica; el desenvolupament de la vacuna Covaxin a l’Índia; i els assaigs de fluvoxamina al Brasil. La tornada a la normalitat no és suficient Les mesures adoptades contra una malaltia infecciosa poden ser eficaces contra altres.

Gràcies a aquestes mesures, “la grip gairebé va desaparèixer del món el primer any de pandèmia”, assenyala Christina Pagel, investigadora de la University College de Londres. Aquest hivern “molts esperaven una reaparició, però al Regne Unit, on es van mantenir mesures com l’ús de mascaretes, el teletreball i la reducció dels contactes socials, els ingressos hospitalaris per grip es van reduir un 10% davant de períodes equivalents en els dos anys prepandèmics”, subratlla l’experta.

tracking