Pablo Lodeiro: "La química està lligada amb molts aspectes del món ambiental"

Pablo, per què has triat la Universitat de Lleida per tornar des de l’estranger? La meva primera experiència postdoctoral va ser a la Universitat de Lleida, ja fa 13 anys. Em va sorprendre que en una escola d’enginyeria agrària hi hagués un grup de l’àrea de química física d’excel·lència internacional. Amb ells vaig entendre la rellevància d’investigar els processos químics bàsics, subjacents a molts aspectes ambientals. Això m’ha servit per destacar en camps com el de les nanopartícules i l’oceanografia, aparentment distants i aliens a la meva zona de confort, a més de consolidar la meva carrera com a investigador. Així que, quan el departament de Química de la UdL em va donar l’oportunitat de sol·licitar un contracte nacional competitiu per tornar d’Alemanya, no ho vaig dubtar gens.

Parles de medi ambient, nanopartícules i oceanografia. Són les àrees de recerca que t’interessen? Els meus interessos se centren a l’àrea de la química ambiental i tecnològica. Això inclou el desenvolupament de bioadsorbents, l’eliminació de contaminants, l’especiació química, la biodisponibilitat, i les interaccions i comportament de nutrients, matèria orgànica, col·loides i nanopartícules en matrius ambientals (sòls i aigües dolces i marines). També tinc interès en recerca oceanogràfica. He sigut responsable de l’equip de metalls traça a bord del vaixell Polarstern durant l’expedició PS100 a l’oceà Àrtic, i vaig participar en dues campanyes més del programa internacional Geotraces a bord del vaixell Meteor al sud-est de l’oceà Atlàntic (M121) i a la desembocadura del riu Amazones (M147). A més, em sembla interessant l’àrea de la biotecnologia. En concret, l’estudi de les propietats fisicoquímiques de nanocarriers, que són nanomaterials utilitzats per encapsular i transportar substàncies terapèutiques.

Són moltes coses. Ens pots dies algun exemple concret de transferència de coneixement que hagi sorgit d’aquestes línies de recerca? Durant la meva tesi doctoral vaig estudiar l’aplicació de materials d’origen biològic, com macroalgues, residus agrícoles i forestals, per a l’eliminació de contaminants en dissolució. En concret, vaig estudiar l’eliminació de metalls contaminants de les aigües residuals industrials de dues empreses del sector del metal·litzat, fent servir macroalgues marines invasores. Aquest treball va donar lloc al desenvolupament de la spin-off “Sorbigal: adsorbents ecològics”, promoguda per Manuel Sastre de Vicente, un dels meus directors de tesi. Un altre exemple és la col·laboració entre el Geomar Helmholtz Centre for Ocean Research Kiel (Alemanya) i el grup de Fisicoquímica Ambiental de la UdL. La recerca que duem a terme dels grups químics reactius en la matèria orgànica marina està donant lloc a millores en l’aplicació de models biogeoquímics per a metalls traça, el seu impacte degut a l’acidificació dels oceans i, per tant, amb una gran rellevància per entendre els efectes del canvi climàtic.