Reduflació: Apujar preus sense que el consumidor se n'adoni

La guerra a Ucraïna ha generat el munt de coses que comporta una guerra: morts, ciutats derruïdes i penúria per a molta gent. I també aquelles coses que semblen efectes col·laterals, com l’augment del preu dels carburants, del transport, l’energia o la falta de subministrament dels productes que el país en guerra ja no elabora i que trenca una cadena de muntatge que sense guerra funcionaria perfectament. La guerra a Ucraïna ha comportat una inflació històrica a Espanya, que es preveu que es tanqui aquest any amb un 7%, la més elevada dels països desenvolupats. L’Índex de Preus de Consum, IPC, se situarà al 6,8%. Apugen els preus de les coses, vaja.

I això els consumidors ho notem quan fem una d’aquelles coses que fem diàriament o setmanalment: omplir el cistell de la compra. Ho notem? Segur? Sí i no. Segurament notarem que alguns productes han pujat de preu però que d’altres han mantingut el que tenien abans d’aital crisi, o que l’han apujat molt menys que la seva competència. És un cop d’efecte de la marca en qüestió cap als seus consumidors? No. És, senzilament, un engany. I aquest engany es diu reduflació.

I què és la reduflació? Doncs la forma perquè els consumidors paguin l’augment de costos de producció, que assumeixin l’augment de cost sense que se n’adonin. I com es fa això? Doncs fent pagar el mateix per menys producte. Així, quan arribem a casa i obrim la bossa de patates que no ha apujat el preu durant aquests temps de guerra i efectes derivats, hauríem de notar, si en fóssim conscients, que conté quatre patates menys. Si comparéssim el pes net del xampú veuríem que, amb el mateix format d’envàs, ha passat de 250 grams de pes a 235 grams. Que l’envàs de 30 llesques de pa de brioix ara en té, sospitosament, 28. No s’han equivocat, sinó que és una estratègia perfectament orquestrada per adaptar els costos al contingut servit. I ho fan aquelles empreses que poden fer variar en grams les fornades de productes, per la seva industrialització i capacitat de moviment i d’acció.

La reduflació serveix, és clar, com a una de les campanyes de màrqueting més potent que existeixen, ja que els consumidors poden valorar positivament que les marques no apugin els preus dels productes en períodes econòmicament delicats. Però la realitat, com podem comprovar, és lleugerament diferent.

A les xarxes ja hi ha qui ha creat llistats de marques i productes que han variat mides i pesos, sota l’etiqueta de #reduflación, amb la posterior denúncia als estaments de suport als consumidors. És, també, una oportunitat d’empoderar els usuaris de cara a la seva formació en economia domèstica, que amb els anys potser ha anat en davallada, per tornar a revisar preus per quilo, ofertes i la fiscalització conscient del comportament de les marques.

En tot cas, reduflació serà un d’aquells conceptes que, malgrat que ja faci anys que roda entre nosaltres, en períodes d’ajustar-se el cinturó afloren de nou. Oportunitat per aprendre’n, de tot això.