Magnats a la caça de xarxes socials

L’intent de compra de Twitter per part del magnat Elon Musk, la seva posterior retirada, fet que no suposa, a priori, que hagi desistit de l’intent de compra, mostra un canvi de rasant en la vella afició dels magnats per assumir mitjans de comunicació. Si bé durant dècades els noms més poderosos del planeta havien mostrat el seu interès pels diaris tradicionals, el fundador de Tesla havia optat per adquirir una xarxa social que, tot i estar en hores baixes, es manté encara com la preferida per polítics i institucions.

Segons diversos, és aviat per concloure quin interès real hi havia al darrere d’aquesta adquisició valorada en 43.000 milions de dòlars tot i que els precedents –les compres de The Washingon Post o Le Monde, entre d’altres– mostren que sovint pesa més la voluntat d’influència que les ganes de fer negoci. Quan va donar aconèixer la seva intenció de comprar Twitter, amb uns 400 milions d’usuaris, Musk va defensar que era “un imperatiu social per a una democràcia que funcioni”.

Tot i que l’interès de molts milionaris per tenir un peu allà on es conforma l’opinió pública no és nou, sí que ho és que ho facin comprant xarxes socials i no mitjans tradicionals. De fet, fins ara les grans compres d’aquestes empreses s’havien fet entre companyies del mateix sector de la tecnologia.

És el cas d’Instagram o Whatsapp, comprades fa una dècada per Facebook per 1.000 i 22.000 milions de dòlars, respectivament o, a més petita escala, la compra de l’espanyola Tuenti el 2010 per 70 milions d’euros per part de Telefónica. També és representatiu el cas de Myspace, comprada el 2005 per l’empresari de mitjans Rupert Murdoch (amo del tabloide The Sun o de la cadena Fox,) per 580 milions de dòlars.

Un lustre després, l’australià la va revendre per 35 milions. Per al professor de Ciències de la Informació de la UOC Ferran Lalueza, el volum de l’aposta feta per Musk ens fa pensar que “buscava més la capacitat d’influir i imposar els seus punts de vista que no pas un interès purament empresarial “.

Per a Ernest Solé, professor del departament d’Operacions, Tecnologia i Ciència de la UPF-BSM, l’interès de Musk per la xarxa pot ser que vagi més enllà del seu pes “directe” en la conformació de corrents d’opinió. Segons Solé, ser l’amo de Twitter hauria permès a Musk gestionar les dades, els interessos i les opinions de 400 milions de persones sense intermediaris.

“Aquestes dades serveixen per a dues coses: una, per entrenar aplicacions d’intel·ligència artificial, i l’altra, per detectar tendències sobre el que volen consumir o el que pensen (els usuaris)”, assegura. Finalment, el professor d’EAE Business Francesc Rufas resumeix que l’intent de compra de Twitter simbolitza l’interès que encara té el món empresarial per “controlar”la societat envers decisions “polítiques” que puguin ser del seu interès, sigui amb mitjans tradicionals o bé controlant l’univers 2.0 a través de les xarxes socials.