2.0
Jèssica Baiges “Les safates sensorials que penjava a les xarxes ara s'han convertit en un llibre”
Internet ha estat una gran eina d’esbarjo durant els llargs mesos de confinament, però també ha estat utilitzada per compartir experiències educatives avançades. És el cas de les safates sensorials, que s’han convertit en un gran recurs per als infants.
La Jèssica Baiges, educadora infantil i tallerista, va anar aprenent a través de la xarxa tot el que envolta aquest món i va decidir compartir aquesta experiència a Instagram. Ara ja té 16.000 seguidors i ha tret un llibre: Bandejas sensoriales. Cómo aprender a través de la manipulación y la experimentación. La Jèssica té dos fills, de dos i quatre anys, una edat ideal per aprendre jugant a través d’aquestes safates.
Però, què són les safates sensorials?
Una safata sensorial és un recipient que inclou diferents elements que ens permeten observar, manipular i experimentar. És un recurs que el podem utilitzar a l’escola però també a casa. Dins d’aquestes safates posem el que s’anomena bases sensorials. Aquestes estan compostes de materials com arròs, pasta, llegums, aigua, paper... hi ha infinites possibilitats. Per mitjà de les safates estimulem els cinc sentits, treballem la coordinació òculomanual, la motricitat fina, l’atenció, la concentració... entre moltes altres. Jugar amb safates sensorials és una manera d’aprendre jugant.
Quan va començar a experimentar amb aquestes safates?
Vam començar a realitzar aquest tipus d’activitats amb el confinament. Quan el meu fill gran (que llavors tenia dos anys) estava cansat de totes les joguines convencionals i vaig pensar que potser s’entretindria amb aquest tipus de propostes. Jo estava acabant d’estudiar Educació Infantil, l’espineta que tenia clavada de tota la vida. Vaig veure que aquest tipus d’activitats li agradaven molt i que no solament jugava sinó que treballava molts conceptes.
Per què decideix compartir l’experiència a les xarxes?
Vaig decidir penjar-ho a les xarxes socials per ajudar d’altres famílies que es trobessin en la mateixa situació i així ajudar-les a fer un confinament més amè i creatiu. A poc a poc la gent s’hi anava sumant, i compartíem idees i experiències. I sense saber-ho m’anava especialitzant.
Creu que el 2.0 és una eina eficaç per a qualsevol aprenentatge?
Sí i no. És eficaç si la font consultada és fiable i reglada. Jo mateixa he estat fent via online formacions reconegudes i reglades de metodologia Montessori, de pedagogia Reggio Emilia i la pedagogia de la llum, d’aprenentatges manipulatius, de jocs amb minimons, etc. Tot el que comparteixo a les xarxes són activitats que he testat, experimentat i manipulat amb primera persona. Però s’ha de vigilar molt amb el que volta per la xarxa perquè també hi ha informació poc fiable i fins i tot enganyosa.
Va rebre molt feedback?
Molt. Imagino que érem moltes famílies amb la mateixa situació. Entre tots vam anar construint una comunitat amb un feedback molt inspirador.
Els internautes què li comentaven?
Em preguntaven com feia les propostes, com preparava aquella base sensorial, on comprava aquell material. Fins i tot em preguntaven si jo venia els materials perquè poguessin fer la mateixa activitat a casa.Tot això m’ha obert moltes portes, com fer col·laboracions pedagògiques.
I què ens explica al llibre?
El llibre és una guia pràctica en la qual comento què són les safates sensorials i els seus beneficis. Hi ha un recull de més de 30 propostes d’activitats perquè es pugui inspirar. És un llibre per a docents i també per famílies, en el qual pretenc donar la importància que es mereixen a aquest tipus d’activitats.