Els experts alerten dels perills de compartir imatges de menors a les xarxes
Un de cada cinc menors d’entre 9 i 17 anys diu que els seus pares i mares han compartit informació sobre ells en línia i un 12% els han demanat que l'esborrin
La llengua anglesa és més procliu a la construcció de noves paraules i conceptes per descriure fets i tendències que fins ara no tenien etiquetes que no pas, per exemple, la nostra. Entre això i la globalització, la creació, exportació i assimilació d’anglicismes per descriure les moltes facetes de la nostra realitat digital és impressionant.
Una d’aquestes paraules que hem d’anar interioritzant és el sharenting: el fet de compartir imatges i informació dels nostres fills a través d’internet i les xarxes socials. Coincidint amb el Dia Mundial de les Mares i els Pares –que es va celebrar el dia 1 de juny–, l’Autoritat Catalana de Protecció de dades va fer un informe alertant dels perills d’aquesta pràctica.
El problema no és tant que en un moment donat pengem una foto en la qual també es vegin els nostres fills al nostre perfil de Facebook o Instagram, sinó tots els perills que van associats al fet de convertir aquesta anècdota en una pràctica habitual. Per una banda hi ha les qüestions relacionades amb la necessitat de projectar realitats falsejades: voler mostrar sempre una imatge de felicitat que no es correspon amb la realitat pot generar, a la llarga, una certa frustració i estrès.
A més a més hi ha un debat ètic al voltant dels drets: com que els menors de catorze anys no tenen potestat legal per decidir si la seua imatge es pot compartir, aquesta responsabilitat recau en els pares. Quan aquests fan un abús de la imatge dels seus fills, sense adonar-se’n estan pervertint els deures derivats de la seua figura legal –són els tutors que han de batallar pels drets dels seus infants– i posant en perill l’honestedat dels menors afectats.
Aquella foto que als pares fa gràcia ara pot ser motiu de vergonya o escarni d’aquí uns anys, quan l’infant ja sigui més gran. També cal tenir en compte, alerten des de l’APDCAT, que les fotos de criatures nues o seminues que els pares veuen amb condescendència i simpatia “poden ser utilitzades com a la pornografia infantil o usades per fer ciberassetjament”.
No només els pares estan vulnerant el dret a la intimitat dels seus propis fills, sinó que també estan posant en perill la seua pròpia seguretat. “Les imatges publicades poden tenir metadades associades per permetin la geolocalització”, per això cal anar amb molta cura de quan i com les compartim per tal de no donar informació a terceres persones que en puguin fer un mal ús.
“Per això també alerten de compartir dates d’aniversari, adreces, edats o gustos que puguin donar pistes per al frau digital, la suplantació d’identitat, desxifrar contrasenyes, accedir a comptes personals o robar credencials.”
Segons les dades de l’informe, a l’Estat espanyol “el 89% de les famílies comparteixen el contingut dels seus fills a Facebook, Instagram o TikTok aproximadament un cop al mes. Segons estudis recents, gairebé un de cada cinc menors d’entre 9 i 17 anys diu que els seus pares i mares han compartit informació sobre ells en línia a l’Estat i, aproximadament, un 12% els han demanat que esborrin aquesta informació compartida”.
El que encara no sabem, tot i que segurament ja existeix, és la paraula per definir l’aversió irracional a compartir res a les xarxes socials, sigui personal o familiar.