Dani Marrero: transitar no és fàcil

Si vostè és dels que surfegen per Instagram o TikTok deixant-se arrossegar pels corrents submarins dels algoritmes potser acaba ensopegant amb alguna foto del jove, atractiu i tatuat Dani Marrero. Estem parlant de les típiques i recurrents imatges de campanya publicitària protagonitzades per models amb aquell posat de passar una mica de vergonya perquè li han llençat una floreta picant; els típics que fan cara de voler ser el mosso dolentot a qui una legió d’adolescents ingènues estimen amb l’únic objectiu de redimir-lo. Dani Marrero podria semblar el típic jove que aspira a deixar la feina de mecànic en un taller de barri per arribar a ser un influencer de manual. Potser sí, però potser no.

Quan fem scroll al seu perfil arribem a trobar les imatges clau que l’han catapultat: el jove madrileny va aproftar la pandèmia per començar a transitar d’un cos de noia a un de noi. En dos anys ha passat de ser una persona desconeguda a convertir-se en un referent generacional pel que ha fet i per haver-ho compartit.

També, això va amb el paquet de l’exposició pública a les xarxes socials, ha estat blanc de nombreses crítiques, insults i amenaces. Haters a banda, Marrero ha entrat a l’efímer olimp dels influencers de la generació zeta i empreses com Zalando l’han contractat per fer campanyes publicitàries. Però no tot és tutti colori en la vida del mecànic influencer, malgrat les aparences ell mateix confessa una certa infelicitat. Això sí, el jove sembla una persona que no es rendeixi fàcilment i del pou n’ha sortit amb un llibre, El vacío no se llena, que ha publicat Alfaguara, segell d’autors com Vargas Llosa, Joël Dicker o José Saramago entre molts d’altres.

És un al·legat a la vida i a la lluita per la pròpia llibertat; a la no-rendició davant de les adversitats; a ser un mateix; a acceptar les pròpies limitacions i el dret d’estar trist; a no deixar-se arrossegar per les banalitats de les xarxes socials i a tots els mantres recurrents en els corrents més trillats de la superació personal.I tanmateix, Marrero ajuda a crear empatia amb una realitat que, si bé cada vegada està més visibilitzada, no sempre està acceptada. Transitar d’un gènere a l’altre –ell no juga amb l’ambigüitat– segur que no és fàcil i compartir-ho i exposar-se a les xarxes socials tampoc, perquè quan tens més d’un milió de seguidors als teus comptes 2.0 et converteixes en referent i diana a parts iguals.