Testimonis voladors per conscienciar de la sequera

Hi ha fotografies que poden pertorbar l’ànima. Si més no, ens provoquen sensacions contradictòries perquè la seua bellesa estètica amaga una veritat dolorosa. Aquesta és exactament la mena de dualitat que sentim en mirar algunes de les imatges que trobem al perfil @lasequeradel22, tant a Instagram com a Twitter. “Fa unes setmanes vaig llençar un story a Instagram dient que buscava pilots de dron de tot Catalunya per a un projecte, sense especificar de què es tractava”, explica el fotògraf balaguerí Carles Rabadà.

Amb més de setze mil seguidors, la crida va donar resultat. “Van respondre una trentena de persones i avui dia [finals d’agost] som més de seixanta els implicats.” S’han organitzat per poder fer un seguiment de tots els pantans amb l’objectiu d’anar testimoniant la greu crisi que estem vivint, des del punt de vista hidrogràfic, dels darrers mesos a Catalunya. També reben i comparteixen fotos d’altra gent.

“El canvi climàtic és un fenomen d’abast global i nosaltres no en quedem al marge. La majoria dels pantans catalans, que són les nostres reserves d’aigua, estan sota mínims; cada vegada hi ha més pobles que s’han d’abastir amb cisternes perquè els pous i les rieres s’han assecat”, explica Rabadà.

Aquest agost els visitants han col·lapsat els accessos al pantà de Sau per acostar-se caminant fins a l’església de Sant Romà, habitualment amagada sota les aigües. A Finestres, el petit poble abandonat a tocar del pantà de Canelles, feia quinze anys que no es veia l’ermita de Blancafort.

“A tots els embassaments que estan sota mínims –Siurana a mitjans d’agost es trobava per sota del 10%– van aflorant vestigis que gairebé sempre estan ocults.” La sequera d’aquest any està sent excepcional, un episodi que els científics s’estan cansant d’advertir que tendirà a ser cada vegada més habitual. És per això que els gestors del perfil no s’atreveixen a posar-hi una data de caducitat.

“La idea original era registrar els pantans buits i anar deixant constància de la situació i de la progressiva recuperació dels cabals d’aigua. Temps enrere això havia de passar amb les pluges de la tardor, amb el canvi climàtic cada vegada és més complicat fer prediccions.” Entre les imatges més esgarrifoses, de lleres clivellades solcades per un rajolí d’aigua bruta, també hi ha fotografies i vídeos d’embassaments menys dramàtiques. “Oliana o Terradets, entre altres –a finals d’agost– eren els que estaven menys buits, la companyia elèctrica Endesa regula els cabals per assegurar el funcionament de les centrals hidroelèctriques”, apunta Rabadà. Estarem atents, esperem que el projecte perdi la seua raó de ser.

.