El GREIA de l'EPS, o com la Universitat de Lleida afronta el canvi climàtic

Els canvis convulsos en el clima d’aquests darrers temps, que ens mostren una tendència a fenòmens extrems de molta calor, tempestes d’intensitats desconegudes fins ara o sequeres preocupants, estan encenent les alarmes de la societat i en especial de la comunitat investigadora, que malda per traslladar aquesta preocupació als polítics tot instant-los a prendre mesures dràstiques. Abans del 2025, les emissions globals amb efecte d’hivernacle han d’assolir el pic. És a dir, a partir de meitat de dècada, les emissions que es comptabilitzin cada any han de ser menors que l’anterior. Per al 2030, la reducció ha de ser del 43%. I el 2050 cal aconseguir emissions netes zero, és a dir, emetre tan poc que allò residual es pugui absorbir (per mitjans naturals o artificials). Tot això amb un únic objectiu: limitar la temperatura a 1,5 ºC.

L’emmagatzematge d’energia tèrmica, que ajudaria a aplanar la disponibilitat d’aquesta en condicions de producció variable en el temps, és un dels punts forts de la recerca del GREIA de la UdL. I un altre dels seus punts d’interès és el maneig d’energia a les edificacions, que s’enduen una part substancial del consum energètic mundial. Fer-les més eficients en totes les seves fases, des de la fabricació dels materials constructius fins a la despesa energètica derivada de l’ús, passant per les tècniques constructives i el manteniment preventiu i pal·liatiu dels edificis, suposa un món inacabable de problemes que mereixen ser estudiats i resolts.

L’impacte dels edificis i la construcció al canvi climàtic

Es considera que els edificis emeten fins a un 30% de totes les emissions que hi ha al món. Evidentment, això inclou les emissions directes i indirectes, és a dir, les d’ús però també les de producció d’energia. Si s’observen els grans sectors –indústria, edificis i transport–, cadascun hi contribueix un terç.

A l’edificació compta tot el cicle de vida. És a dir, des que es dissenya, construeix, s’hi viu i s’acaba enderrocant. Cal treballar-los tots, des dels punts de vista de la suficiència, eficiència i renovables. La suficiència és fer tot el que sigui possible perquè l’edifici tingui menys necessitats energètiques. Això passa pel disseny i l’orientació, comptar amb unes finestres amb la mida adequada, l’aïllament correcte… Fer que l’edifici necessiti menys energia, i això també passa pel comportament de les persones. L’eficiència s’aconsegueix quan l’edifici ja consumeix el mínim possible, amb equipaments i electrodomèstics al més eficients possibles. Finalment, ja ajustat el consum a mínims, que es cobreixi amb energies renovables.

Construir menys o construir millor?

Reduir el nombre de construccions és evident que disminuiria aquest impacte, però al final tothom necessita una casa. Per tant, la solució passa per construir bé i mantenir els edificis en condicions. Quan les finestres no tanquen de manera ajustada a voltes se soluciona comprant una caldera de gas més gran, quan el racional és millorar les finestres per reduir el consum. El manteniment dels edificis és més necessari quan aquests envelleixen; en societats que s’han desenvolupat més recentment, aquest problema és menor, però hi ha zones com Europa en què es troben molts edificis antics que requereixen una inversió important en manteniment.

L’IPCC i els informes sobre mitigació del canvi climàtic

Investigadors del GREIA s’han involucrat de forma decisiva en el debat mundial auspiciat per l’ONU a través del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Els darrers informes d’aquest grup van posar damunt de la taula aspectes fonamentals per abordar la mitigació del canvi climàtic. L’abordatge inclou mesures des de molts vessants diferents. Per un costat, s’advoca per treballar en tecnologies de captura i eliminació de CO2, que encara no són viables perquè són cares i no estan prou madures, però que cal incentivar perquè si volem arribar a una economia zero en carboni és imprescindible fer possible la captura de CO2. Malgrat que arribar-hi del tot és poc probable, qualsevol pas en aquesta direcció pot ajudar a endarrerir els fenòmens i comprar temps que ens permeti trobar solucions.

Energies i comportaments verds... o no tan verds

La Comissió Europea ha etiquetat com a verds el gas i l’energia nuclear, cosa que els inclou en les inversions prioritàries sobre energia. La inversió necessària en energies renovables és encara tan gran que políticament s’està seguint un camí intermedi, que no comporti sacrificis importants a la població. El darrer informe de l’IPCC esmenta un concepte interessant: el consum d’estatus, que fa referència al consum de béns i serveis que demostren públicament el prestigi social. Aquest consum, que es pot considerar superflu, es pot reduir alhora que les desigualtats, i al centrar el concepte de benestar, dona suport als esforços de mitigació del canvi climàtic. Anar a l’hivern amb màniga curta a casa o a la feina i tenir-hi la calefacció a temperatures altes per no passar fred seria un exemple. O dur massa roba a l’estiu, sobretot a la feina, per qüestió d’etiqueta, i forçar l’aire condicionat per no passar calor. Sense renunciar al nostre estatus podem canviar i reduir moltíssim els consums energètics i, per tant, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. La limitació per llei de les temperatures màximes a l’hivern i mínimes a l’estiu als edificis públics pot suposar un estalvi important d’energia i una reducció de les emissions d’efecte hivernacle.

Segueix amb l'entrevista a la doctora Luisa F. Cabeza.