Luisa F. Cabeza: "Soc optimista: veig que el jovent té molt clar que cal fer alguna cosa"
És doctora en Enginyeria Industrial i catedràtica laboral de la UdL. Ha estat guardonada amb un premi ICREA Acadèmia, entre altres distincions. Dirigeix el centre de recerca INSPIRES, en el qual el seu grup desenvolupa l’activitat investigadora. És un dels investigadors més citats del món.
Luisa F. Cabeza, un dels investigadors més citats del món
Vostè va créixer i es va formar a Barcelona. Què la va dur a Lleida?
A finals dels anys 90, l’Escola Tècnica Superior de la UdL estava apostant fort pels estudis d’Enginyeria Industrial, i quan em van proposar d’incorporar- me a una plantilla jove i motivada em va semblar una aposta atractiva. L’impuls i el creixement del centre en aquests més de 20 anys ha sigut espectacular.
Any rere any, vostè figura entre els investigadors, homes i dones, més citats del món.
Sí, és un orgull i un honor, però alhora el fruit d’una feina sostinguda al llarg dels anys que fa visible el grup de recerca i la UdL entre la comunitat científica mundial. Que et citin els teus treballs és la forma més elevada de reconeixement que pot tenir un científic, perquè vol dir que allò que fas interessa i es discuteix entre els teus col·legues.
Experta en energia. Hi ha aquí la clau del futur?
Sens dubte. Quan aconseguim nodrir-nos d’energia que no depengui dels combustibles fòssils (gas, carbó i petroli) encararem el futur amb molta més seguretat pel que fa a la nostra supervivència. L’ús extensiu de l’energia del Sol, directament a través de les plaques o indirecta com l’eòlica o la hidràulica, és el que tenim més a mà i ens pot ajudar en la lluita contra el canvi climàtic. La fusió, la gran promesa d’energia inacabable i no contaminant, sembla encara molt lluny en el temps.
I fa anys que participa activament en les discussions de l’IPCC, el panell intergovernamental de l’ONU sobre el canvi climàtic.
És així. I, a més a més, al darrer informe que vam publicar el passat mes d’abril vaig coordinar el capítol sobre edificis. Una part fonamental, ja que s’estima que entre la construcció i el manteniment dels edificis es produeixen el 30% de les emissions mundials de gasos hivernacle. Vam haver de discutir i acordar el document final amb les representacions de prop de 200 països; una tasca gratificant però alhora esgotadora.
Ja s’ha publicat l’informe. I ara, què?
Soc optimista perquè veig que el jovent d’avui té molt clar que cal fer alguna cosa. Només quan veig les enormes inèrcies dels governs i la lentitud amb què es fan els canvis necessaris m’envaeix el pessimisme, però cal seguir empenyent perquè com a Humanitat no ens queda altra alternativa.
