Olga Ortiz “Tinc els apunts plens de gargots, aprofitava qualsevol racó per dibuixar”

La cultura popular diu que a la tercera va la vençuda. Certa o no, la veritat és que la lleidatana Olga Ortíz ha trobat la seua vocació després d’estudiar, treballar i descartar l’arquitectura tècnica i el disseny gràfic. “Al final vaig decidir aprofitar l’atur i la pandèmia per llençar-me al que realment m’agradava, la il·lustració, i veure si era possible guanyar-m’hi la vida.” L’aposta va ser guanyadora i ara, amb dos-cents setanta-mil seguidors al perfil @olguioo d’Instagram, no s’acaba la feina. Amb un punt naïf de colors dolços i formes arrodonides, als seus dibuixos s’hi respira la influència manga. Ortiz procura que els seus personatges siguin “alegres i adorables”.

Va viure un punt d’inflexió en la seua projecció a les xarxes?

El perfil és del 2015 i vaig anar creixent fins estancar-me als dos mil seguidors. Un dia, uns petits fantasmes que havia penjat van començar a triomfar i el mòbil no parava de sonar. Va ser una bogeria, vaig arribar als 20.000 likes. A partir d’aleshores els seguidors van anar creixent i creixent de manera progressiva. Quan Penguin Random em va proposar il·lustrar el llibre Unicornios, la magia de ser únicos de Mariona Pérez-Duarte, vaig veure que això es podia convertir en una feina rendible.

Una lògica, la de les xarxes, que s’ha d’alimentar amb constància. Si pares, desapareixes; això ho has de tenir clar.

Jo penjo unes tres publicacions per setmana. La majoria són dibuixos, però també també hi ha vídeos i tutorials. De fet, arran d’aquets vídeos també he fet diversos llibres explicant com treballo.

El dibuix tampoc no li venia de nou, suposo.

Sempre era la meua passió, encara que mai no em vaig plantejar convertir-ho en una professió. No vaig fer ni el batxillerat artístic, em vaig decantar pel batxillerat tecnològic perquè hi havia dibuix tècnic. Això sí, tota la vida que sempre he dibuixat. A tot arreu, tinc els apunts de quan estudiava plens de gargots, aprofitava qualsevol paperot per dibuixar.

Als primers posts del seu perfil, fa set anys, hi ha un estil molt marcat pel manga.

És que jo soc de la generació Bola de Drac. Akira Toriyama és el meu gran referent. Tot i això, vaig deixar de banda l’estètica manga per anar trobant un estil propi. Procuro fer dibuixos que em despertin un somriure, personatges amables i agradables.

Quin és el seu públic?

Hi ha un gruix important de noies de vint a trenta anys dels Estats Units.

I quan publica, pensa en aquesta legió de seguidores?

Sí. Per a mi una bona hora és entre les cinc i les sis de la tarda. A Nova York és l’hora de dinar, més o menys, i si enxampo una bona onada de likes es pot allargar fins a Califòrnia les hores següents. He fet moltes proves i aquesta és la millor.

A banda de likes també li fan encàrrecs a través de les xarxes?

Aquest és un dels avantatges de tenir tants seguidors i ser molt activa. Ara no n’agafo perquè tinc altres projectes, com produir i vendre petits tutorials a través de la meua web; però si penjo un post dient que faig encàrrecs fàcilment en cauen mitja dotzena al mes.

.