Un bucle sense fi amb Open Sea i Coinbase: "he perdut la cartera amb les criptomonedes"

Ja hem parlat molt de la caiguda del mercat dels NFT, una caiguda a què s’han d’afegir problemes com l’accés a una tecnologia massa nova, les estafes emergents i els problemes personals que comporta tot plegat.

Diu que ha perdut la cartera amb criptomonedes. Com ha passat?

Feia anys que tenia un compte obert a Coinbase, una plataforma de transacció de criptomonedes, que té un accés típic: a través d’un correu, amb una contrasenya i diverses accions per recuperar-la, i connexions amb doble factor d’autentificació per garantir més seguretat.

Això no sembla cap problema.

El problema arriba quan, en ple auge, vull obrir un compte a una plataforma de compra i venda d’NFT. Per entrar a formar part d’Open Sea, que és la plataforma més coneguda, no val tenir un compte obert a Coinbase, sinó que cal tenir una Coinbase Wallet, una cartera virtual que media entre Coinbase i Open Sea.

I va obrir una cartera, una wallet. 

Hem de tenir en compte que són passos que es fan per primer cop, i que la gran majoria d’usuaris poden anar a les palpentes. En el procés de creació de la cartera, el primer que et diuen, a més de generar un usuari i una contrasenya, és que et guardis una frase de 12 paraules que et donen al moment de creació.

Per què?

Perquè és l’única forma de recuperar la cartera. Una frase en anglès que dona el programa i que s’ha de guardar en un lloc segur. També permet crear una còpia de seguretat donant accés a la companyia del Wallet al Google Drive personal, però vaig decidir que no me’n fiava, de donar-los accés al meu Drive.

On va guardar aquesta frase?

Vaig fer una captura de pantalla i ho vaig guardar al carret del mòbil.

I..

Doncs que de sobte em vaig quedar sense mòbil. Vaig haver de reiniciar el sistema operatiu per un problema. I vaig perdre tots els arxius.

També la frase de 12 paraules?

Sí. Cal tenir en compte que això li pot passar a tothom en qualsevol moment. O que algú es guardi la frase escrita en algun lloc físic, en paper, i que es llenci o es perdi. La responsabilitat és de cadascú.

Perquè perds la cartera.

És com si algú et roba la cartera amb bitllets o la perds. La resta de carnets els pots recuperar d’alguna manera o altra, però dels diners te’n pots oblidar.

Dius que aquesta cartera era indispensable per obrir un accés a la plataforma Open Sea, d’NFT.

Doncs tampoc hi puc entrar. Sense cartera virtual no puc entrar a la plataforma Open Sea, amb la qual gestiono els NFT. Si no puc entrar a la plataforma Open Sea dels NFT no puc recuperar el que he comprat en aquesta plataforma. He parlat amb la companyia de la cartera digital i em diu que l’única manera de recuperar-la és amb la frase que ja no tinc. No tenen cap altra solució. El que sí que tinc són els codis que avalen moviments a la meva cartera i puc aportar dades personals per confirmar la cartera és meua. D’altra banda, la plataforma Open Sea diu que només poden recuperar-me el compte si els dono les dades de la cartera. Un bucle.

Ha provat de parlar amb algú més? Consum?

No hi confio gaire, ja que segurament no tenen el coneixement suficient per encarar-ho. El que sí que mantindré serà totes les dades que pugui, per si mai puc reclamar. Fer-ho pels canals oficials només m’ha generat moure’m en un bucle sense fi.

L’emprenya haver perdut una cartera amb criptomonedes?

Em molesta que hi hagi un grapat de diners –pocs– que s’han perdut en la immensitat per sempre més. Em preocupa que aquest procés deixi molta gent exposada. Internet està plena d’usuaris que han perdut la frase, alguns dels quals hi han perdut molts diners.