El registre de l'horari laboral, a fons

Des de fa pocs anys que a la jornada laboral de milions de treballadors d’aquest país s’hi ha afegit un element a complimentar diari: el registre de l’horari laboral. L’hora d’entrada, de sortida i de descans a migdia, si s’escau. Tot un registre obligatori que té per objectiu evitar el frau i la precarietat laboral. En parlem amb Encarna Simó, d’Ortiz i Simó Assessors de Mollerussa.

Encarna, des de quan existeix l’obligatorietat de registrar la jornada laboral? L’article 35.5 de l’Estatut ja obligava a portar un registre de les hores extraordinàries. Més endavant un Reial decret del 2016 va intensificar-ne el control i després, un altre Reial decret del 2019 va fer-ho extensible a tot tipus de contractes i jornades laborals ja de forma obligatòria. L’objectiu és fitxar les hores d’entrada i sortida de la feina, les hores intermèdies de descans o àpat. Que quedi tot registrat en un document.

L’objectiu final és evitar la precarietat laboral. Sí, evitar la precarietat laboral i controlar des de l’administració que la gent no faci més hores de les obligades o que surtin del seu conveni habitual de 40 hores.

Durant quant temps les empreses han de guardar-se aquests registres? Durant quatre anys. Si mai hi ha una inspecció de Treball es pot exigir a l’empresa el control horari de tots els treballadors durant aquests quatre anys.

A quines infraccions s’exposa una empresa que no registri l’horari dels treballadors? La transgressió de les normes pot comportar una infracció greu.

I això què significa? Les sancions que s’imposen s’equiparen a l’article 40 de la LISOS (Ley sobre Infracciones y Sanciones en el Orden Social) i poden anar dels 750 fins als 7.500 euros. Depèn de la gravetat de la infracció.

Què pot portar a una sanció? Per exemple, que quan hi hagi una inspecció a l’empresa aquesta no compleixi amb el registre, o no ho faci correctament. A vegades el registre l’omple l’empresa i no el treballador, i això és sancionable.

Quines formes té una empresa de complir la llei i de registrar la jornada laboral? Els models i tipus de registre són els que lliurement escull l’empresa, ja que la norma no diu com s’ha de fer. Això sí, fer-ho manualment sol portar més problemes de cara a futures inspeccions, i amb els mitjans digitals com les targetes informàtiques, aplicacions mòbils o format dactilar hi ha molta més precisió i són més confiables. Personalment recomano complir la norma amb mitjans digitals, ja que serà més fiable.

Qui pot accedir a aquestes dades? Els registres han d’estar a disposició del treballador, dels representants sindicals i de la inspecció de treball. A més de l’històric de quatre anys enrere, si ens ho sol·liciten.

Qui està obligat a complir amb aquesta norma? Totes les relacions laborals, ja siguin treballadors comercials temporals, a distància o amb teletreball. Exclou personal d’alta direcció, els que estiguin donats d’alta al règim especial d’autònoms i els del règim especial de la llar, per exemple. 

Com has vist la implantació de la llei al llarg d’aquests anys? Crec que, com sempre que s’endureixen les lleis per a tothom, sempre hi ha un sector que en surt més perjudicat. En aquest cas seria el sector agrari. Hem de pensar que el registre de la jornada laboral cau a un sector ja amb un alt control sobre contractes, altes de personal estranger, prevencions de riscos laborals. I ara la inversió d’un sistema informàtic per registrar els horaris. Molts prefereixen fer-ho manualment, però quan hi ha una inspecció els exigeixen el mateix que a una empresa de 100 treballadors. Amb els anys hem vist que els pagesos passen els fulls als treballadors, i llavors els papers s’embruten, es perden. Parlem de petites empreses que tenen un pic molt alt de feina durant dos mesos a l’any.

S’ha de fer bé. La normativa existeix per complir-la, i hem d’animar tothom a fer-ho bé, ja que les sancions són importants. Però caldria veure-ho per la part positiva, i és que l’empresa té dades reals dels horaris dels treballadors i en pot obtenir un coneixement i un aprenentatge.