Les tendències d'aquest 2023

La intel·ligència artificial i totes les tecnologies que arrossega el metavers marcaran la pauta a nivell digital durant 2023, un any en què s’esperen avanços destacats en la captura de diòxid de carboni de l’atmosfera i en el camp de les bateries, d’acord amb l’equip de la Direcció Científica d’Eurecat, que preveu progressos en l’exploració de les noves fonts de proteïnes i en la nutrició de precisió, així com en la recuperació de metalls i minerals crítics en el marc de l’economia circular. En aquest respecte, el director científic d’Eurecat, Daniel Casellas, destaca que “els continus canvis en el món que ens envolta ens recorden la necessitat de seguir apostant per la recerca com a principal font de les eines i solucions que ens permetran afrontar nous reptes”. Segons posa en relleu la directora científica de l’Àrea Digital del centre tecnològic Eurecat, María Eugenia Fuenmayor, la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic continuaran sent tendència durant 2023, estaran cada cop més presents en els processos rutinaris de la indústria i tindran nous reptes, entre ells la possibilitat d’autoaprenentatge, dotant els algorismes de la capacitat d’adaptar-se a canvis al món real.

A més, es generaran noves plataformes no-code AI que permetran als no experts integrar tecnologia d’intel·ligència artificial en les solucions, facilitant així el seu ús a gran escala. Des de la seva òptica, la popularitat adquirida pel concepte del metavers “ha donat i continuarà donant un gran impuls a totes les tecnologies involucrades, amb avenços en el desenvolupament del web 3.0 i l’extensió de l’ús del blockchain com a tecnologia clau que permetrà experiències descentralitzades i segures”. En relació amb això, s’espera un increment en la creació i en les operacions d’actius virtuals o NFTs, un concepte recent “la popularitat del qual ha crescut vertiginosament i que se sustenta sobre la base de la descentralització i el blockchain”.

Segons la directora científica de l’Àrea Digital s’espera “l’aparició d’ulleres de realitat virtual més avançades, amb una millor resolució i més funcionalitats, i interfícies hàptiques complementàries a la visió en les experiències immersives, així com avenços en la tecnologia de creació, interacció i manipulació d’avatars, especialment en la comprensió i la producció de llenguatge oral i escrit per a la interacció”. En aquest context, “els bessons digitals comparteixen amb el metavers la idea de recrear el món real en un món virtual i aquesta tecnologia s’ha expandit i ho continuarà fent el 2023 dins del sector industrial, com una eina de gran benefici en la creació de productes més eficients i robustos, minimitzant el risc d’errors en les etapes de disseny i construcció”. Fuenmayor hi suma la computació quàntica, que creu que serà un àmbit “de molta popularitat a causa de la rapidesa amb què s’està avançant i de l’enorme inversió que estan fent els gegants tecnològics en aquesta tecnologia”, tot i ser una disciplina en desenvolupament.

bateries de llarga durada i adeu al liti

Segons el director científic de l’Àrea Industrial, Ricard Jiménez, la recerca en bateries de llarga durada per a l’emmagatzematge d’energia elèctrica en les nostres xarxes ha fet enguany salts qualitatius interessants, on destaquen les bateries amb tecnologies basades en ferro, un dels materials més abundants al nostre planeta, infinitament més que el liti.

Captura de diòxid de carboni de l’atmosfera

Des que fa poc més d’un any es van posar en marxa a Reykjavík les instal·lacions més grans del món per a la captura de CO2, ja s’han eliminat de la nostra atmosfera 5.000 tones d’aquest gas amb efecte hivernacle. Aquestes iniciatives, d’acord amb les seves estimacions, han de multiplicar-se el 2023, igual que la recerca per millorar la seva eficiència i les aplicacions un cop s’ha fet la captura.

Economia circular i la fusió nuclear

Segons Ricard Jiménez, “tot i que els fruits pràctics de la ciència en fusió nuclear encara queden lluny, no ens podem permetre el luxe de deixar de confiar en aquesta tecnologia, perquè necessitem energia i necessitem que sigui neta, de manera que és important tenir presents els avanços que s’han produït durant el 2022 en aquesta recerca i que fan mantenir l’esperança, com els 11 megawatts de potència sostinguts durant 5 segons en el JET Laboratory d’Anglaterra o la reacció de fusió nuclear amb guany net d’energia que va aconseguir la Universitat de Califòrnia”. Per al director científic de l’Àrea de Sostenibilitat, Joan de Pablo, donada la dependència de subministrament de determinats elements fonamentals per a l’economia de la Unió Europea i la transcendental importància que tenen en la transició energètica i les tecnologies emergents, “una de les tendències és la recuperació de metalls i minerals crítics en el marc de l’economia circular a partir de fonts secundàries a la mineria urbana”.

Tendències biotecnològiques en el camp de la nutrició per al 2023

El consumidor està basculant cap a una forma de consum versàtil, en el qual els aliments d’origen vegetal cada cop centren més el perfil dietètic, segons el director científic de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat, Francesc Puiggròs, qui posa en relleu que els denominats flexitarians “opten per donar més protagonisme al consum de proteïnes vegetals i, per tant, en demanden més productes”. En aquest punt les tecnologies i els avenços científics en els camps de la biotecnologia i la tecnologia alimentària facilitaran que els aliments amb contingut proteic innovador, inclosa la recerca en proteïna d’insecte o de biomassa cel·lular, siguin més habituals.

Protagonisme de l’Agricultura de precisió

Tecnologies com la fermentació de precisió, l’agricultura de precisió i les tècniques d’hibridació genètica incrementaran protagonisme, afegeix Puiggròs, que preveu l’auge de tecnologies com l’extrusió per incrementar l’acceptabilitat i mantenir les propietats dels nous productes. A més, els nous patrons dietètics fan que el consumidor comenci a estar familiaritzat amb el fet que el que funciona per al benestar d’una persona pot no ser ideal per a un altre. En aquest escenari als consumidors “els interessa satisfer les necessitats nutricionals individuals i estan disposats a gastar més en aliments funcionals que poden donar suport als seus objectius de salut”.

Consumidors més informats i digitalitzats

Puiggròs explica que arran de la pandèmia i de la importància de preservar la salut mental i emocional, el consumidor és cada cop més autònom i pot decidir en base a les dades que faciliten tecnologies de la salut. La biotecnologia i la digitalització seran clau per al fet que els consumidors prenguin decisions intencionades i conscients sobre com mengen i prevenir alteracions actualment vigents, com són la preservació d’un bon estat anímic i mental i incrementar alhora les defenses immunològiques.