La Lleida més 'macarra'
Javi López busca i comparteix material gràfic de la contracultura lleidatana
Javier López.
Els seus fils a les xarxes són un viatge al subsol cultural de les terres lleidatanes. Maquetes, concerts, fanzins, discos, locals, festes o revistes. Javi López, l’alma mater del perfil, es un àvid col·lector de qualsevol material gràfic, audiovisual, escrit o sonor que es pugui incloure sota el paraigua genèric del que seria la cultura menys comercial.
López explica que “fent recerca per al llibre Memòria llibertària, cent anys de moviment llibertari a Ponent, vaig començar a trobar material que no encaixava al llibre però m’interessava perquè eren experiències col·lectives en el terreny cultural que en major o menor mesura havien caigut en l’oblit”.
Al perfil tant podem trobar gravacions inèdites de concerts com fotografies i fanzins. Podria semblar nostàlgia, però és memòria.
“Tant a Lleida ciutat com als pobles, ja a partir dels anys setanta, comencen a passar coses interessants en el terreny cultural. Des de la creació d’espais d’agitació cultural com Casa Nostra, el pub Casablanca o molts concerts de Quintos als pobles petits. També fanzins culturals que miraven d’aportar continguts poc convencionals i complicats de trobar en un quiosc qualsevol, com Ambafada, Revista d’Expressió o Callejón. Algunes eren autosuficients, d’altres rebien ajudes de les administracions.” Al començament López estirava els fils que tenia més a la vora o de llibreries de vell.
Ara, “a mesura que vaig publicant contesten altres usuaris per oferir-te material nou o em posen sobre la pista de gent que potser pot ajudar-me. Fa 40 anys no hi havia mòbils, però sí que hi havia algunes persones que tenien càmeres i estic segur que hi ha molta gent que té fotos a casa, oblidades, que d’alguna manera ens permetrien anar construint la nostra història.
Una xarxa informal de contactes que et va connectant amb moltes experiències al·lucinants”. El que interessa a López és la idea d’una certa continuïtat, un fil que va connectant-nos de generació en generació, “fins i tot quan no en som conscients i desconeixem allò que ens ha precedit”.
Adhesius, notícies, cartells, fotografies, entrades, revistes, discos, maquetes o concerts. NoRecordoRes s’ha convertit en poc temps un refugi de memòria ponentina alternativa.
