Cristian Solé: "Més del 95% dels titulats de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida treballa"

Cristian Solé és alumne de la primera promoció i professor del departament d'Enginyeria Industrial i de l'Edificació de la Universitat de Lleida

Cristian, vas ser alumne de la primera promoció dels estudis d’Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Mecànica. Com recordes aquells primers anys? L’entrada a la Universitat i a la carrera va ser força especial. El primer any estàvem desubicats perquè el vam cursar a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agroalimentària (ETSEA), però una mica allunyats de la resta d’estudiants d’allí, i a més els 80 que vam entrar estàvem dividits en 2 grups, matí i tarda. El segon any sí que vam venir a l’Escola Politècnica Superior (EPS), però era l’únic edifici existent en el Campus de Cappont i estàvem tots junts en un únic grup. Això permetia conèixer-te molt millor entre tots i fer unes relacions més personals de companyia i amistat que en el futur també han ajudat a crear xarxa professional.

Què en queda de l’esperit original dels estudis d’Enginyeria Industrial després de 25 anys? Les dues coses que potser més destacaria d’aquella titulació i de la nostra promoció era la proximitat del professorat, un tret que ara s’ha convertit en marca de la casa a l’EPS, i el fet de realitzar Pràctiques Tutelades en Empresa (PTE), que ara es veu normal en tota la UdL però que en aquell temps va ser innovador. Probablement es van haver de vèncer moltes reticències, tant en l’entorn universitari com en l’empresarial.

Com han contribuït els estudis d’Enginyeria Industrial a la transformació empresarial de les terres de Lleida i què representa poder cursar uns estudis d’Enginyeria Industrial a Lleida? Tenir estudis de l’àmbit industrial a les terres de Lleida ha sigut d’una importància crucial i difícil de mesurar en diversos aspectes. Per una banda, ha ajudat a incrementar el nivell de productivitat, tecnològic i d’exportació de les empreses lleidatanes, fent-les pujar diversos esgraons en el seu desenvolupament i creixement. I per altra banda, consolida el territori i la seva societat. Si aquests estudis no s’haguessin impartit aquí, probablement molts dels enginyers i enginyeres que s’han format haurien anat a estudiar fora de Lleida i la gran majoria no hauria retornat, contribuint així al desequilibri entre territoris. D’altra banda, la qualitat dels ensenyaments que ofereix l’EPS és magnífica, i no ho dic jo perquè sigui actualment professor d’aquesta Escola, sinó perquè així ho he pogut comprovar amb els nostres estudiants quan han anat a estudiar a altres universitats (ja sigui a través d’Erasmus o altres programes). Els mateixos estudiants s’han comparat amb estudiants d’altres universitats catalanes o espanyoles i s’han adonat que no tenen res a envejar, sinó que tot el contrari, molts cops el seu nivell era força superior al dels altres.

Com entén actualment l’EPS aquesta relació Universitat-Empresa en l’àmbit industrial? Quan a l’EPS es planteja oferir una nova titulació, la primera pregunta que sorgeix és “a què pot donar servei o utilitat aquests estudis a nivell de la societat?”. Immediatament s’està pensant en la futura incorporació al mercat laboral d’aquests graduats. I el que l’experiència ens demostra és que les nostres empreses volen els nostres titulats, tant els de l’àmbit industrial com els de l’àmbit informàtic, construcció i disseny, ja que les taxes d’ocupabilitat dels nostres titulats són en tots els casos superiors al 95%. Potser el pas que falta és que les empreses es creguin més la relació Universitat-Empresa des d’un punt de vista de col·laboració en el desenvolupament de projectes conjunts, productes o reptes, i no només des de la visió que la Universitat els pot aportar els treballadors que necessiten. Confio que aquest pas s’anirà també produint de forma més i més natural quan els graduats que proporciona l’Escola a les empreses vagin adquirint cada com més llocs de responsabilitat a l’Empresa i aquests pensin en nosaltres. Però això també requereix que es pugui mantenir la relació amb aquests graduats, que també és una tasca complexa.

Quins són els principals reptes de futur dels estudis d’Enginyeria Industrial? L’evolució tècnica i tecnològica és enorme en aquest segle XXI, i això significa que és impossible formar els estudiants en tots els possibles àmbits per manca de temps i també d’equipaments. Les qüestions teòriques són necessàries per assentar una bona base i d’aquí poder seguir construint, i és aquí on la part pràctica també juga un paper fonamental. L’equipament de laboratori, així com la seva disponibilitat, també és car i complex, i aquí és on un cop més, les empreses poden jugar un paper clau, amb cessions de material per exemple o visites a les seves instal·lacions, fet aquest darrer que des de l’EPS també sempre s’ha potenciat.

RAMON ROCA, president del Grup Ros Roca i president del Consell Social de la UdL (2008-2016)  Felicito la Universitat de Lleida per aquests 25 anys d’estudis d’Enginyeria Industrial. Si miréssim les estadístiques podríem veure que aquests 25 anys coincideixen amb el gran creixement tecnològic del nostre territori i de les nostres empreses. L’EPS ha permès i permet tenir enginyers de Lleida, arrelats, o arreu del món com a ambaixadors. Amb gent compromesa, ben preparada i amb ganes d’assumir responsabilitats. Cal destacar els centres tecnològics i de recerca sortits de l’EPS, un referent en les seves especialitats. Vaig tenir la sort i el privilegi de ser el president del Consell Social de la UdL i de poder treballar amb els seus directors i equips. Des del primer dia em va impressionar la vitalitat, la il·lusió i el coneixement, i la seva vocació de lideratge i de canviar coses. Per exemple, vam ser els primers a Espanya a oferir la Formació Dual i les pràctiques en empresa per a tots els alumnes. Encara queden molts reptes i incerteses però, sense la nostra escola d’Enginyeria Industrial, seria molt més difícil.

GUILLEM BOIRA, president de la Demarcació de Lleida del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya Des de la Demarcació de Lleida del Col·legi i l’Associació dels Enginyers Industrials de Catalunya, felicitem cordialment l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida pel 25 aniversari dels estudis en l’àmbit de l’Enginyeria Industrial. Crec que aquesta fita, completada anys més tard amb els estudis de Màster en Enginyeria Industrial, va representar un abans i un després per a les terres de Ponent. Per molts anys la nostra va ser una terra que va donar l’esquena a la indústria, amb l’única excepció de l’àmbit agroalimentari, i una societat moderna i desenvolupada no podia seguir donant l’esquena a la indústria i la tecnologia. No podia entrar al segle XXI sense formar els nostres joves en tot allò que és tecnològic i ajuda al desenvolupament del món i les persones. Ara podem dir que fa 25 anys es va posar la primera pedra perquè Lleida i les seves comarques també participessin, aquest cop sí, en la darrera revolució industrial i desenvolupessin el seu propi talent en l’àmbit de la Indústria 4.0. Podem dir que han sigut 25 anys d’èxits, ja que els joves surten amb una gran preparació i són molt valorats i reconeguts per les empreses lleidatanes. Enhorabona, EPS!

JUANJO GONZÁLEZ, director d’Enginyeria a l’empresa TMI IMPULS és el que han generat els estudis d’Enginyeria Industrial de la UdL, d’ençà que fa 25 anys es van implantar a Lleida, que es renova i creix en cadascuna de les promocions que surten d’enginyers industrials. Impuls que transforma les terres de Lleida, visible pel creixement de sectors molt diversos, que es nodreixen de les noves fornades d’enginyers que s’incorporen any rere any al mercat laboral, i que és gràcies a la transversalitat de la formació tècnica d’aquests estudis. Impuls que mou les palanques que permeten el desenvolupament empresarial de l’entorn industrial, fonamentat en l’enginy i els coneixements que aporten els enginyers industrials. Impuls que a nivell personal continua provocant que vulgui seguir aprenent i compartint els coneixements per aportar valor a l’entorn. Per cert, per impuls se’n diu de la força que fa avançar, una activitat, una institució o una persona.

ALBA CABISCOL, professora del departament d’Enginyeria Industrial i de l’Edificació de la UdL La implantació dels estudis d’Enginyeria Industrial ha tingut una gran repercussió en el nostre territori i, de ben segur, ha marcat un abans i un després en molts aspectes. A nivell personal, va marcar l’inici de la meva carrera professional. Sembla ahir, quan feia classe a la primera promoció sense un edifici propi i amb un campus de Cappont amb una fisonomia totalment diferent a l’actual. Vam començar amb una titulació i, des d’aleshores, s’han anat ampliant amb noves titulacions, algunes d’elles dobles i internacionals, aportant al territori enginyers altament qualificats per afrontar nous reptes. Ha contribuït a augmentar les oportunitats dels nostres joves, disminuint el desequilibri territorial i frenant el flux d’estudiants cap a altres universitats, permetent-ne la captació de nous i convertit Lleida en una ciutat cada vegada amb més caliu universitari. I, sens dubte, destacar el seu paper clau en la dinamització i desenvolupament del nostre teixit industrial amb l’impacte econòmic que això suposa per al nostre territori.

XAVIER MORENO, director de RRHH de BonÀrea Agrupa Com a director de RRHH de BonÀrea Agrupa, empresa de referència del territori lleidatà, fa molts anys que col·laborem amb l’EPS de la Universitat de Lleida, acollint alumnat en pràctiques curriculars i extracurriculars de grau, tant durant el període acadèmic com en el període d’estiu. Hem sigut des de l’inici una empresa col·laboradora dels màsters duals tant d’Enginyeria Industrial com d’Enginyeria Informàtica, amb l’objectiu de captar i fidelitzar el talent de la nostra zona i aconseguir que vegin en BonÀrea una empresa tecnològica de referència. Que l’EPS imparteixi aquesta formació a la nostra província és l’engranatge perfecte perquè les persones puguin formar-se i ocupar lloc de feina en empreses com la nostra.

JOSEP MARIA MIRET, director de l’EPS (1993-2001) i professor del dep. de Matemàtica L’any 1997 començava la llavors anomenada EUP de la UdL. Enrere quedaven anys de preparació que, amb la determinació i dedicació del rector Jaume Porta i el suport dels col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials i d’Enginyers Industrials, van aconseguir que la Generalitat concedís aquell curs l’inici d’Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Mecànica. El segon any ja ens vam traslladar al nou i primer edifici del campus de Cappont, obra dels arquitectes Espinet i Aubach, conegut avui com Escola Politècnica Superior. Tota aquella feina, que va comptar amb la participació del professorat i personal d’administració de l’Escola i del sector industrial, va assentar els fonaments del que havien de ser aquests nous ensenyaments, el model docent i les pràctiques. Aquests anys he tingut la satisfacció de veure la transformació que han experimentat, tant amb la tasca docent i de recerca realitzada, com la de transferència de coneixement amb empreses del sector. I sobretot amb la feina dels titulats de les promocions que, amb la seva empenta i gran capacitat, han contribuït al creixement del teixit industrial de Lleida.

EDUARD ORÓ, alumni EPS i fundador i CTO de l’empresa de solucions energètiques Solenver He viscut tres grans experiències a la Universitat de Lleida. Vaig cursar Enginyeria Tècnica Industrial, que em va donar una molt bona base de coneixements tècnics. El territori creu que el nivell és mitjà-baix, però recordo que el nivell d’exigència i coneixements era superior que en estudis posteriors a la UPC, on vaig fer el cicle superior. Ja amb el títol d’enginyer superior, vaig tornar a la UdL per fer el doctorat. Durant aquesta etapa vaig créixer molt professionalment, i estar en un grup d’investigació molt potent em va permetre aprendre, viatjar en conferències i reunions, i publicar molta feina a nivell internacional. L’esforç i el sacrifici d’aquella etapa són els fruits del dia d’avui. Ara, com a CTO de l’empresa Solenver, estic vivint una altra gran experiència amb la Universitat, ja que tenim alumnes d’enginyeria en pràctiques i altres ja treballant amb nosaltres. Els estudis de la UdL fan que les empreses del territori tinguin més facilitat per adquirir talent, alhora que les persones que no vulguin marxar fora tinguin oportunitats de qualitat en empreses locals.

JAUME PORTA, rector de la UdL (1993-2003) Els bons resultats de la implantació de l’Enginyeria Industrial a les terres de Lleida es pot explicar, en primer lloc, per haver sabut donar resposta a les necessitats i a l’interès de les empreses del sector. Després per la metodologia en la seva implantació: creació de la comissió per elaborar el pla d’estudis (1995), coordinada per l’enginyer Xavier Flotats amb assessoraments externs dels directors de l’ETSEIB i l’EUITIT, Col·legis Professionals i empreses. I, finalment, pel sistema de selecció de professorat realitzat amb una visió global, i la incorporació de persones amb una alta qualificació i motivació. Els impactes a destacar són que, des d’un punt de vista tècnic i econòmic, ha permès a les empreses incorporar personal d’alt nivell acadèmic. També el creixement i implantació de noves empreses, des d’un punt de vista social, equilibrat amb l’oferta de titulacions amb altres territoris, de manera que nois i noies de Lleida ara hi poden optar. És una titulació que no genera atur i que encara té lloc per a molts més professionals.

LUISA F. CABEZA, professora del departament d’Enginyeria Industrial i de l’Edificació i directora del centre de recerca INSPIRES La implantació dels estudis d’enginyeria industrial a la Universitat de Lleida va suposar en el meu cas venir a viure a Lleida, una ciutat que no coneixia i que em va sorprendre molt gratament. Havent nascut a Barcelona, venir a Lleida va suposar un gran canvi, però després d’un curt període d’adaptació, vaig aprendre a apreciar el fet de viure en localitats petites. L’impacte que han tingut aquests estudis al territori i en el desenvolupament empresarial de l’entorn industrial de Lleida ha estat molt gran. Abans els joves havien de marxar a Barcelona a estudiar Enginyeria Industrial, i molts no tornaven perquè trobaven la primera feina allà. Tenir aquests estudis aquí ha permès que hi hagi molts més enginyers industrials a les empreses i indústria de les contrades de Lleida, però també s’han creat noves empreses.

RAMON GRAU, degà del Col·legi de Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Lleida L’obertura dels estudis d’Enginyeria a Lleida va ser una fita molt celebrada pel Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida, en aquell moment liderat pel Miquel Aixalà. Precisament, ell dona nom al nostre premi Enginy Miquel Aixalà al millor treball de fi de grau de l’EPS. Aixalà i el seu equip van treballar molt activament per portar aquests estudis a Lleida, que llavors només es podien cursar fora. Col·laborant amb les institucions i donant molt suport al llavors rector de la Universitat de Lleida, es va aconseguir. I ara ja sumem vint-i-cinc anys de promocions d’enginyers i enginyeres de l’EPS-UdL. Des d’Enginyers Lleida, Col·legi de Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Lleida, acompanyem els joves enginyers i enginyeres de l’EPS-UdL des del seu tercer i quart curs, perquè siguin el present i formin part d’una professió que és servei, formació continua i futur. Llarga vida a l’EPS-UdL.