Entrevista a Marta Oliva, nova vicerectora d'Estratègia Digital de la Universitat de Lleida

Després de les eleccions internes en què Jaume Puy ha revalidat el seu mandat al capdavant de la Universitat de Lleida, aquesta institució comptarà per primera vegada amb un vicerectorat dedicat a l’extensió de les tecnologies de la informació i la comunicació dins d’un programa estratègic per a la transformació digital. La nova vicerectora d’Estratègia Digital i Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Marta Oliva i Solé, havia coordinat en el mandat anterior aquesta àrea, que ara pren volada i cerca transformar la Universitat reduint les tasques rutinàries, facilitant els tràmits als usuaris i alhora fent més eficient la feina del personal. Però aquesta és solament la cara més familiar de la digitalització.

L’ús intensiu i eficient de les dades ha de permetre també un millor coneixement de l’estat de les diverses àrees de la institució, i, juntament amb l’automatització i la robotització, optimitzar els processos interns de gestió, millorar la governança i garantir un entorn segur de treball en què el núvol, la xarxa, ja és des de fa temps protagonista.Aquesta doctora en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) fa tres dècades que ensenya Enginyeria Informàtica a l’Escola Politècnica Superior (EPS). És experta en la interacció persona-ordinador, bases de dades i en el tema, de màxima actualitat, de la seguretat en els sistemes informàtics. Considera que en qualsevol empresa cal invertir en estratègia digital perquè és una inversió de futur amb un alt retorn. I la UdL no n’és cap excepció.

Per primer cop un vicerectorat dedicat a digitalització i TIC

Sí, tot i que la UdL sempre ha intentat estar al dia en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, fins ara s’encabien en vicerectorats d’abast més ample, que tenien a càrrec també altres àmbits com les infraestructures.

I això significa un canvi d’orientació

I tant, significa que s’ha pres consciència que les TIC han passat de ser només eines de suport a ser eines estratègiques per a la missió de la UdL. Es deixa de proveir la comunitat amb meres infraestructures TIC per passar a oferir serveis TIC de qualitat, totalment alineats a les prioritats establertes per l’estratègia institucional. Les TIC s’han convertit en un element clau per a la innovació, la millora dels processos i l’adaptació a un entorn en constant evolució. Amb elles, volem dotar la governança, la gestió de la docència i de la recerca de la universitat, de processos efectius i eficients, que permetin millorar la satisfacció de l’estudiantat i personal tot optimitzant els recursos.

De quins objectius concrets estem parlant?

En primer lloc, cal potenciar la comunicació digital dels membres de la comunitat universitària i de la societat en general amb la universitat. Ha de permetre obtenir informació i sol·licitar serveis, de manera més senzilla, ràpida i còmoda, mitjançant múltiples canals digitals i sense necessitat de desplaçar-se físicament a les instal·lacions de la universitat. Facilitarà l’eliminació dels documents en paper i augmentarà la sostenibilitat.

Suposo que assumim que tots, els de dins i els de fora, estem preparats per a aquest canvi

No necessàriament. És cert que tots hem avançat molt com a usuaris, i estem acostumats a fer anar aplicacions amb facilitat, com les dels actuals telèfons intel·ligents o smartphones, sobretot quan estan ben dissenyades pensant en els usuaris. Tot i això, caldrà formació per incrementar el nivell de competència digital de la comunitat universitària, atès que s’ha convertit en quelcom essencial en la societat actual.

Dedueixo que hi ha marge de millora, per exemple, en l’ús d’aquestes tecnologies a la docència

N’hi ha. La UdL té vives diverses accions de suport per a l’ús d’eines TIC a tota mena d’ensenyaments, però crec que no hem assolit un canvi de model. Per això serà important donar suport a la transformació del model docent mitjançant l’ús d’aquestes tecnologies, que ja no són tan noves però sí que evolucionen a un ritme vertiginós amb novetats contínues, per a una millora de l’aprenentatge i de l’experiència de l’estudiantat. L’aturada d’activitat presencial per la covid-19 ens va fer conèixer i generalitzar l’ús de les classes virtuals, i ara hem d’aprofitar aquell impuls per seguir fent passes endavant. Cal impartir la nostra docència presencial de manera més interactiva, atractiva i engrescadora per a l’estudiantat que ja pertany a la Generació Z, o postmillennial, i que ha crescut en un món totalment digital.

La recerca, que és un altre pilar de l’activitat d’una universitat, se’n beneficiarà?

Cada vegada més, qualsevol activitat de recerca requereix emmagatzemar i compartir grans volums de dades i còmputs complexos per als quals són de gran importància els serveis digitals, que van començar en servidors locals (on-premise) i que cada cop més es beneficien del núvol. També, la creixent complexitat de la gestió dels projectes de recerca finançats públicament, que arriba a ofegar els investigadors sota un mar de burocràcia, mereix que ens prenguem seriosament l’ús d’eines de gestió que acompanyin i facilitin la feina de les persones que els administren.

Al programa electoral, el rector prometia impulsar un model de govern de la dada. De què estem parlant?

Com a institució pública, ens és essencial fomentar i promoure la transparència, i alhora, per millorar l’eficiència, és cada cop més imprescindible l’ús de les dades en la presa de decisions institucionals. I estendre la interoperabilitat, és a dir, fer servir les dades de la institució, i de l’administració en general, evitant demanar-les repetidament al mateix usuari. D’això en diem adoptar un model de governança de la dada, format per les eines, processos i polítiques que permetin gestionar la informació de la universitat durant tot el seu cicle de vida, des de la creació fins a la seva eliminació, incloent-hi la seva classificació, l’arxivament i la custòdia, i així garantir que es trobi disponible, sigui precisa i sigui segura per als interessats. Caldrà un esforç sostingut per desenvolupar-ho, que haurà d’incloure un pla de formació per enfortir la cultura institucional basada en dades.

M’està dibuixant no només una universitat, sinó el model d’institució pública de les properes dècades, però això té costos importants

Certament, però el benefici a curt, mitjà i llarg termini és molt gran i cal veure-ho no com una despesa sinó com una inversió. Caldrà cercar els recursos, i no tindria sentit que no sols la UdL no hi apostés, sinó que el mateix Govern de Catalunya, que és el nostre principal finançador, no ens hi ajudi. Ja treballem mancomunadament amb la resta d’universitats públiques catalanes, i en fòrums estatals universitaris, per compartir millores i desenvolupar projectes conjunts. Aquestes accions són una de les cares del concepte de campus intel·ligent, smart campus, que inclou també millores urbanístiques, de mobilitat i, en general, aquelles que fan la vida més fàcil i més còmoda a la comunitat.

Havent vist altres universitats amb problemes de vulneració dels seus sistemes cibernètics de seguretat, no podem acabar sense preguntar-li com veu la UdL en aquest aspecte

Aquest és un mal que vol poc soroll, i que a la UdL ens ocupa i ens preocupa. Les universitats són institucions obertes en molts sentits, i gestionar unes desenes de milers d’usuaris amb privilegis diversos d’accés i d’intervenció al nostre núvol és delicat. Vetllem perquè els riscos siguin mínims i tenim protocols per afrontar problemes d’aquesta naturalesa, però no val a badar. Fem grans esforços de protecció dels sistemes, però mai s’ha de descartar un problema. Procurem també que la comunitat d’usuaris de la nostra xarxa faci la seva part vetllant per la seguretat dels seus dispositius i de les seves connexions.

I una darrera qüestió gairebé inevitable. Vostè fa anys que ensenya informàtica, un camp on la manca de dones és més que un tòpic. Podem millorar?

De fet, hem millorat una mica però falta encara molt. El talent per a la informàtica no té gènere, i és un sector que no només demana molts nous professionals ara mateix, sinó que en el futur seguirà essent punta de llança de la creació de nova ocupació, molta de qualitat. De referents per a les noies no en falten, com Ada Lovelace, que passa per ser la primera persona que es pot considerar programadora en el sentit actual, molt abans de l’existència dels ordinadors electrònics. O com Margaret Hamilton, que va aportar el programari de navegació del programa Apol·lo. Hi ha moltes dones que han fet treballs rellevants en la història de la Informàtica. I ara mateix tenim en marxa prou iniciatives per fomentar aquestes vocacions, com els Premis DonaTIC que lliura la Generalitat, o diverses accions que la mateixa UdL, a través de l’EPS, adreça a les estudiants de secundària i preuniversitàries en general, que tenen molt bona acollida. Crec que encara no s’ha produït aquell clic que un bon dia trenca la tendència i fa normal el que fins aquell moment no ho era. Ja arribarà, i les dones informàtiques seran tantes com la professió necessita i es mereix.