Taringa: La deep web de quan a Internet tot era possible
Encara hi podem entrar, però ja no té l'encant que tenia quan era l'espai dels pirates
Som a principis de segle. Et trobes assegut davant de la pantalla quadrada, amb el teu flamant Windows ME i escoltant música amb la teva Sound Blaster. Després de connectar-te amb aquells rúters diabòlics que et feia escollir entre poder trucar per telèfon o navegar per Internet, buscaves aquell joc/programa/disc/pel·lícula del qual tant t’havien parlat els teus companys d’Institut. El cercador? No, no era Google. Potser era Alltheweb, Yahoo!, o el propi d’EresMás. En aquelles èpoques, la redirecció per aquesta pirateria gairebé inconscient ens traslladava a Taringa!, un portal d’origen argentí que va ser l’avantsala a les xarxes socials massives que llavors vam conèixer com Facebook o MySpace.
Taringa tenia una particularitat. I és que a banda que els seus usuaris eren lliures de publicar-hi qualsevol cosa, des de temes amb debats intensos, preguntes i opinions, també hi podien incloure lliurement pàgines amb enllaços de descàrrega de programes, sèries, pel·lícules o jocs.Aprofitaven un buit legal? No, era una il·legalitat en tota regla que els tribunals no entenien com jutjar ni processar. I per això Taringa! va sobreviure any i panys, oferint a milions de persones tots aquests continguts sense pagar ni un euro (o això ens ha arribat, perquè nosaltres no...).
L’època d’esplendor de Taringa va ser aquells anys al voltant del 2005 fins a la segona dècada dels 2000. Aquells anys, la combinació entre Megaupload -on s’hi allotjava majoritàriament la pirateria- i Taringa feia tremolar tots els sectors econòmics, que van començar a portar Taringa a processos judicials per temes de propietat intel·lectual. És per això que Taringa va anar tallant d’arrel tots aquests espais de pirateria fins a dia d’avui, en què la plataforma segueix activa i ha canviat completament d’interficie respecte a la plataforma que tantes hores de ‘coneixement’ ens va oferir. L’any 2019 una empresa tecnològica la va comprar per mirar d’aprofitar les seves dades -llavors tenia 30 milions d’usuaris registrats, 20 milions de publicacions i 170 milions de comentaris-, per vincular-ho al món de les criptomonedes i recompensar amb monedes virtuals els usuaris més participatius.
Però això, com a boomers autèntics, ja no ens interessa. Si fem una cerca dels comentaris en altres fòrums d’opinió, Taringa és una xarxa recordada sobretot per la seva facilitat per descarregar però, com diu un usuari, “va començar a caure quan ho van prohibir. Hi quedaven els posts interessants, i van fer un rentat de cara important, però es va omplir de mems absurds i tots els veterans vam començar a marxar-ne”.
Molta part de la comunitat van passar a un altre gran fòrum vinculat al món dels cotxes, però això ja és un altre tema del qual en parlarem un altre dia i que ens donarà molt contingut.