La Universitat de Lleida i l'IRB investiguen l'atàxia de Friedreich: Entendre les malalties minoritàries per trobar-ne la cura

Les malalties minoritàries són aquelles que afecten menys de 5 de cada 10.000 persones i, per tant, tenen una baixa prevalença entre la població. El seu estudi és complicat perquè la població en la qual es poden provar els tractaments és molt reduïda, i fa uns anys no es prioritzaven dins del finançament públic de la recerca. Les coses, però, estan canviant.

El grup Bioquímica de l’Estrès Oxidatiu (BEOX) de la UdL-IRBLleida fa uns quants anys que es dedica a estudiar una d’aquestes malalties rares, l’anomenada atàxia de Friedreich. Aquesta patologia va ser descrita ja fa molts anys (al segle XIX) pel patòleg Nicholaus Friedreich. El terme atàxia es refereix a un trastorn que es caracteritza per una pèrdua de capacitat per coordinar moviments, tremolor en realitzar moviments voluntaris, i dificultat per fer moviments precisos i mantenir l’equilibri postural.

En general, les atàxies estan causades per una pèrdua de funció del cerebel, que és qui coordina els moviments per tal que siguin fluids i precisos, o per alguna anomalia en les vies principals que condueixen els impulsos nerviosos cap a dintre o fora del cerebel. En el cas concret de l’atàxia de Friedreich, se sap que es deu a un defecte en el gen FXN, del cromosoma 9, que codifica una proteïna dels mitocondris, uns orgànuls cel·lulars amb funcions energètiques, anomenada frataxina; el defecte genètic fa que se’n produeixi menys del 40% del nivell normal. Aquesta deficiència comporta una degeneració de zones concretes del sistema nerviós, com per exemple els ganglis de l’arrel dorsal de la columna vertebral; també té una afectació cardíaca important i, en alguns casos, les persones afectades desenvolupen diabetis.

A l’actualitat no existeix un tractament realment efectiu per curar-la. El grup de recerca BEOX estudia, des de fa dues dècades, aquesta patologia a diferents nivells: per una part intenta conèixer millor quina és la funció concreta de la frataxina, que, paradoxalment, no està ben definida. És obvi que coneixent la funció serà possible deduir de forma molt més precisa quins són els processos que estaran malmesos a nivell cel·lular i que, en definitiva, conduiran a les alteracions neurològiques i cardíaques esmentades; només així es podran aplicar estratègies terapèutiques eficients.

Per dur a terme aquests estudis el grup utilitza actualment diferents models de la malaltia: cultius primaris de cèl·lules aïllades de ratolins (neurones i cèl·lules cardíaques), cèl·lules aïllades de pacients (fibroblasts) i també un model de ratolí (que anomenen FXNI151F), que desenvolupa la majoria de símptomes observats en els pacients. Un altre bloc important desenvolupat per aquest grup fa referència a possibles tractaments. Per posar-ho en context, són moltes les estratègies terapèutiques que s’estan assajant en aquests moments a nivell mundial i que estan dissenyades des de diferents aproximacions com, per exemple, la teràpia gènica amb què s’intenta substituir el gen afectat per una còpia no alterada del gen; altres intenten millorar les funcions cel·lulars malmeses o rebaixar la situació d’estrès oxidatiu que pateixen els diferents òrgans, tot provocat per la manca de frataxina; altres projectes intenten incrementar la quantitat cel·lular de frataxina fent que s’acostin als nivells normals i, per tant, recuperin les funcions perdudes i es comportin com cèl·lules normals.En aquest context el grup BEOX, a més de projectes d’investigació bàsica finançats pel ministeri de Ciència i Innovació, AFAF (Associació Francesa d’Ataxia de Friedreich) i FARA (Friedreich Ataxia Research Alliance.USA), està treballant en dos projectes d’innovació (un amb l’empresa Minoryx Therapeutics) en què s’estudien els efectes de diferents compostos que, havent donat bons resultats en els models cel·lulars abans esmentats, ara fan un salt per a provar si en animals vius (ratolí FXNI151F) també obtenen resultats positius.També val la pena esmentar que, en col·laboració amb la unitat d’atàxies de l’hospital Josep Trueta/IDIBGI, que atén un nombre important de pacients amb atàxia de Friedreich, en el darrer any han desenvolupat un assaig clínic pilot amb pacients que se’ls tractava amb calcitriol, que és la forma activa de la vitamina D.

Per què calcitriol? En les proves de laboratori el grup BEOX havia arribat a la conclusió que, en cultius cel·lulars, les vies de síntesi d’aquest compost tan important per les funcions del nostre organisme estaven alterades quan els nivells de frataxina eren baixos; així, quan feien créixer aquestes cèl·lules amb un suplement de calcitriol, milloraven la seva supervivència i, més important, ho feien perquè els nivells de frataxina augmentaven de forma molt significativa. Aquests estudis van permetre, ara fa un any, iniciar l’assaig en pacients i concloure que han observat uns resultats que apunten cap a un augment significatiu de frataxina en cèl·lules de la sang d’aquests pacients (plaquetes) i s’estan avaluant els efectes de possibles millores o, si més no, alentiment de l’evolució dels símptomes d’aquesta malaltia. Aquest, com tants altres, seria un bon exemple de com la investigació bàsica és necessària per traslladar possibles solucions al camp clínic i que per això és necessari donar suport aquesta investigació per obtenir resultats sòlids i aplicables amb molta fiabilitat.

En aquest context, el grup posa de manifest el paper que les associacions de pacients d’atàxia de Friedreich estan fent tant a Catalunya (ACAH) com a Espanya (FEDAES) per conscienciar la societat que cal no defallir en la recerca i com estan empenyent les institucions governamentals perquè es millori de finançament per estudiar aquesta malaltia (i en general les minoritàries), necessària per als grups que arreu estan compromesos a buscar i trobar-hi una solució.