És possible desactivar el discurs d'odi de les xarxes?

Laila A. Wahedi i Daniel Robert Thomas, investigadors de Meta (empresa matriu de Facebook, WhatsApp i Instagram), han dut a terme un estudi recent, que s’ha publicat a la revista científica PNAS i difós també pel servei de publicacions de la Universitat Oberta de Catalunya. L’estudi, Disrupting hate: The effect of deplatforming hate organizations on their online audience, aclareix una cosa que ja apuntaven recerques anteriors: expulsar de les xarxes els anomenats líders tòxics és eficaç per disminuir la difusió de discursos d’odi.

El personal investigador va identificar els perfils més actius dins de sis comunitats que movien 26.000 usuaris de xarxes. Aquests perfils (líders tòxics) van ser expulsats de les comunitats. Wahedi i Thomas van trobar tres conclusions “destacables”: una, que després de l’expulsió els usuaris veien, de mitjana, gairebé la meitat de contingut d’odi per dia que abans de l’expulsió; dos, que el subgrup menys afí a aquests líders tòxics va passar de seguida a rebre contingut més saludable i a consumir menys odi, mentre que els més implicats van reaccionar negativament i van augmentar aquest consum negatiu a curt termini, però va començar a decaure en només dos mesos. La tercera conclusió és que, de mitjana, els usuaris van reduir el seu consum total de contingut (entorn d’un 10 %).

Si, com conclou l’estudi, queda demostrada l’eficàcia de l’expulsió d’aquests perfils per limitar el discurs d’odi, és el camí per posar-hi fi? “Hem de defensar la llibertat d’expressió sempre que no atempti contra la dignitat de ningú”, explica Dolors Reig, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

El canvi de paradigma comunicatiu que han suposat les xarxes socials “ens ha convertit a tots en micromitjans” que ens faculten per traslladar el nostre missatge a les multituds. “Les xarxes socials són una eina potentíssima per al canvi social, però també ho són per a la difusió de discursos d’odi”, afegeix.

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va posar data a l’esclat del discurs d’odi: la pandèmia de la covid-19. Així ho reflectia en una carta del 2020, on feia una crida a tots els agents socials i polítics per aturar aquesta “onada d’odi i xenofòbia. El sentiment antiestranger ha augmentat a internet i als carrers”, deia.

En aquell moment, la gent va fer servir les xarxes socials “de manera intensiva per informar-se i relacionar-se, una conducta que es va veure potenciada pel mateix confinament: les plataformes socials es presentaven com a finestres de connexió amb el món exterior”, comenta Silvia Martínez, directora del màster universitari de Social Media de la UOC. Aprendre a combatre els discursos d’odi a les xarxes és un dels grans reptes que tenen ara per ara els gestors d’aquestes plataformes.

Així, l’estudi presentat per Laila A. Wahedi i Daniel Robert Thomas obre una porta als responsables de les xarxes socials per prendre mesures sobre aquest tema, però quines altres mesures es poden implementar per reduir i combatre el discurs d’odi a les xarxes? “Idealment, les mesures s’haurien de focalitzar en el fet que no es produís aquest discurs”, explica Martínez, “però, una vegada iniciat, el fonamental és no alimentar-lo al comentar-lo o compartir-lo.” Per a Dolors Reig, és vital formar en l’ús de les xarxes i informar: “Al meu alumnat li dic, per exemple, quan sorgeix un vídeo d’abusos que atempta contra la dignitat de les persones, que ni el busquin ni el visualitzin, perquè al final els algoritmes de les xarxes socials funcionen per popularitat.” Finalment, denunciar és una altra opció per frenar aquests perfils tòxics.

“L’usuari ha de conèixer les opcions i vies per denunciar aquests continguts i posar-los en coneixement de les plataformes, que poden intervenir eliminant continguts i suspenent perfils i, fins i tot, en cas que s’hagi pogut incórrer en un delicte d’odi, posar-ho en coneixement de la policia”, incideix. Frenar-los evita conseqüències pitjors: “Això és el postdigitalisme”, explica Dolors Reig, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. “Estem en una societat en què el que és digital influeix en el que és real. Els missatges d’odi poden portar la gent a suïcidar-se.” Cal anar amb compte.