SEGRE

REPORTATGE

Com fer un testament digital i no morir en l’intent

Què passa quan morim amb tot el que tenim penjat al núvol? I a les xarxes? Ho podem deixar en herència?

Testaments digitalsDALLE

Lleida

Creat:

Actualitzat:

E l nostre llegat és important. Els valors i el coneixement, per exemple, són llegats immaterials que passen de pares a fills. Els materials també són una bona forma de preservar el llegat familiar. Dels més sentimentals, com la casa on ens trobàvem tots, com aquell anell que hem portat totes les dones de família durant generacions, als més banals. Però i allò digital? Què passa amb els actius digitals? Els actius que van més enllà d’un simple perfil d’Instagram o un compte d’Spotify, sinó de tota la nostra vida digital i, sobretot, les instruccions per als que han de venir darrere nostre. Això és el testament digital.

Què passa, quan morim, amb tot allò que que tenim publicat a Internet?

D’entrada, res. Són dades que es mantenen i que persistiran fins que les xarxes socials, plataformes o allà on tinguem el material, desapareguin. O, en altres casos, fins que la persona morta deixi –òbviament– de pagar pels serveis, per exemple, del núvol. Però no s’esborra res fins que s’indiqui.

Decidir sobre la nostra petjada digital

És per això que els testaments digitals són clau per deixar clares i en certa manera establertes les condicions d’herència (què) i comportament (com i quan). Si fer un testament vital evita molts mal de caps als hereus, ampliar-ho a l’entorn digital pot ser igual de valuós, i ajuda a fer respectar al màxim la voluntat del testamentari. Hem de tenir en compte que les persones generem una gran petjada digital al llarg dels anys. Això són milers d’accions en centenars de plataformes, contrasenyes i perfils d’usuari, correus electrònics, xarxes socials i fòrums, espai al núvol, criptomonedes, actius i moneders digitals, comptes a banca electrònica, compres i comentaris i continguts amb el nostre nom. Si no fem res quedarà arxivat per sempre o, com deia fa un moment, fins que per inactivitat o cessament de l’activitat digital ens donin de baixa. Per resoldre-ho, caldria fer un testament digital, que és l’eina que ens dona la possibilitat de deixar per escrit tot allò que volem que es faci amb la nostra vida digital un cop no hi siguem. Ja sigui eliminar-ho, conservar-ho o cedir-ho. Davant de notari.

Què diu, la llei?

La catalana 10/2017 sobre voluntats digitals ja abordava i proposava la creació d’un registre electrònic de voluntats digitals, que funcionés donant validesa als documents privats fora del testament, però va quedar suspesa pel Constitucional, al considerar que Catalunya no tenia aquesta competència. Uns mesos més tard en parlava l’article 96 de la Llei Orgànica espanyola 3/2018. Deia que les persones vinculades al finat podran dirigir-se als prestadors de serveis digitals per accedir als continguts del finat i demanar que actuïn sobre la seva utilització, destí o supressió. Tot plegat sempre que no hi hagi una instrucció contrària del testamentari. La llei també diu que el testamentari podrà designar algú al seu testament perquè faci tota aquesta feina.

Perdre-ho tot... o recuperar-ho tot?

No cal posar-nos catastrofistes, però no està de més recordar que, sense un testament digital, estem més a prop de perdre coses que de recuperar-les. Per exemple, al morir, un inversor de criptoactius que no havia deixat en herència les seves carteres ni l’accés a elles va llençar a l’aire més de 2.000 milions de dòlars. Ningú ho va poder heretar perquè només ell sabia com entrar a la seva cartera, xifrada i protegida. És un de les desenes d’exemples que es poden trobar de casos reals.

Com faig el meu testament digital? 

Per fer el nostre testament digital hem de saber que el podem fer al mateix moment de fer el testament normal. El digital és un afegit al testament habitual. Però per fer-ho haurem de portar la feina feta, cosa que requerirà la nostra atenció, ja que haurem d’aportar tots els perfils i les contrasenyes on volem actuar. Haurem de fer memòria. Com més detallat més precís serà, ja sigui per recuperar arxius, donar accés als nostres familiars, deixar un llegat a les xarxes socials o donar una cartera digital. Per tant, el pas a pas que hem de seguir és el següent: (1) recopilar tota la informació dels nostres actius digitals que vulguem protegir i les seves contrasenyes, (2) decidir què s’ha de fer en cada una i dels continguts que conté, (3) escollir la persona que vulguem que actuï al nostre nom, i (4) deixar-ho tot per escrit al testament.

Cementiris digitals a les xarxes socials

Facebook té prop de 3.000 milions d’usuaris que ha anat sumant al llarg dels seus 20 anys de vida. Quants d’aquests d’usuaris són morts, i quants ho seran d’aquí a vint anys més? Un estudi recent xifrava que l’any 2070 hi haurà més usuaris morts que vius, a les xarxes socials. Hi pensen, les xarxes? Twitter va fer recentment una neteja dels perfils que feia cert temps que no publicaven, esborrant així el llegat escrit de milions de persones. Instagram i Facebook inclouen l’etiqueta En record de quan els familiars aporten documentació del finat. I d’altres, com el mateix Facebook o Google ja permeten, a través de la configuració, assignar un hereu digital, de manera que pugui administrar el perfil de l’usuari quan ja no hi sigui. I Netflix, Spotify i altres plataformes de serveis ja comencen a pensar-hi, segur.

El dret a l’oblit

Relatiu al testament digital existeix el dret a l’oblit, que és el dret dels ciutadans a demanar a les plataformes de serveis a Internet que eliminin qualsevol rastre amb el seu nom. Aquest dret se sol exercir en vida, sobretot a Google i a les xarxes socials. Però també es pot exercir un cop morim, sent una possibilitat més a l’hora de realitzar el testament digital, ja sigui demanant-ho expressament o demanant als fills o hereus que l’exerceixin en el nostre nom.

Nigromància Digital: El futur és IA

Acabo aquest text amb una possibilitat de futur, i que té a veure amb aquesta IA que cada dia ens sorprèn més. Aquesta ja és capaç de reproduir textos locutats amb la persona que vulguem, i cada cop és més hàbil a l’hora de pensar i tenir converses intel·ligents. Podríem, en un futur proper, parlar amb els nostres difunts, amb la seva veu i la seva imatge en vídeo? Tenir els morts vius en format digital i poder-hi interactuar sense restriccions? Podríem. De fet podrem, però això ho tractarem en un altre reportatge.

Què podem aportar al testament?

  • Comptes de correu: El correu electrònic és privat, per tant si el testamentari no fa res, quedarà per la posteritat guardat en servidors. Però també pot passar que el testamentari vulgui que ho tinguin els seus hereus. Caldria aportar perfils i contrasenyes de cada compte de correu i explicitar com procedir.
  • Xarxes socials: L’espai més compromès. On tot el que publiquem sol formar part de l’esfera pública. Podem determinar què se n’ha de fer de tot, per cada xarxa social, via usuari i contrasenya. Hi ha xarxes que permeten convertir un perfil en espais de memòria. La majoria de xarxes tenen formularis perquè els hereus puguin enviar certificats de defunció.
  • Subscripcions: L’accés a les plataformes de contingut de pagament (Netflix, HBO, Spotify) també pot formar part del testament, ja que els hereus poden aprofitar les subscripcions o, com en el cas d’Spotify, escoltar les llistes preferides del testamentari.
  • Bancs: Aquest punt pren sobretot rellevància quan es tracta de banca que opera exclusivament online. Si no ho deixem ben explicitat, els nostres hereus es poden trobar amb moltes dificultats per poder recuperar el compte, i estancats amb converses infinites entre robots i formularis.
  • Carteres i criptomonedes: Semblant al punt anterior. Aquestes plataformes, normalment descentralitzades i fora de normes i governs, solen ser opaques per recuperar aquest tipus de carteres. Cal deixar totes les claus i contrasenyes possibles.
  • Contingut al núvol: Cada cop més els usuaris ho tenim tot al núvol. De documents importants i privats a tot l’àlbum de fotografies de la nostra vida. El testament digital és una bona forma de protegir ho i cedir-ho a les persones que vulguem.
  • Contrasenyes de dispositius: Explicitar l’accés a dispositius, ordinadors, carpetes privades, codis de desbloqueig del mòbil...

Josep Vicente, d'Advocats Centre Gestor

Josep, vosaltres sou un despatx que, entre moltes altres coses, feu herències. Com porteu les digitals? Doncs malgrat que coneixem tots els topants de la llei i sobre com hem de procedir, el cert és que de moment no se solen fer. Hem tingut dos o tres casos molt concrets. Un era un cas d’una persona que publicava a xarxes contingut de molta qualitat, i la seva petició anava encarada que els seus hereus ho mantinguessin. 

Cosa que podrien fer els hereus sense testament, oi? Sí, però tindrien una feina molt dura, creu-me. Un testament digital facilita molt poder accedir o fer peticions a les empreses d’Internet. A les xarxes ho pots fer via formulari, però en algunes empreses totalment digitals, que no tenen ningú a l’altre costat del telèfon, aquesta gestió pot ser d’una dificultat màxima. I això no és eliminar quatre fotografies, sinó accedir a comptes bancaris, a moneders, a criptomonedes... 

Posem que ho vull fer, com hauria de procedir? Has de recopilar tots els comptes, assignar una persona que sigui executora i ho deixes escrit davant de notari. Hi pot entrar tot: arxius digitals, ebooks, música, fotografies, comptes de correu, webs, inclús tot el que tinguis a Netflix o Spotify. Pots decidir cancel·lar-ho tot o, per exemple, demanar que et facin un compte commemoratiu i homenatge a Instagram. 

Però una persona al llarg de la vida pot tenir comptes a centenars de llocs! Hi ha d’haver una feina prèvia al més focalitzada possible, decidir què és transcendent i què no. 

És car? Entra a dins del preu de fer un testament. Sí que podrien variar lleugerament els honoraris si la llista de xarxes i actius digitals fos molt extensa. Però reitero que és el mateix preu que fer un testament normal.

Remei Capitán, directora d'Agraïments

Remei, tu tens contacte amb familiars dels morts, o amb persones que planifiquen el seu comiat. Es té en compte, la mort digital? No, i és per falta d’informació. Jo ho explico a tothom, i sempre genera dubtes i preguntes. Ara comença a morir gent que ja han fet ús de totes les xarxes i plataformes possibles, i comencen a deixar els perfils i les contrasenyes als seus hereus, pensant que se’n farà un bon ús. S’hauria de fer bé. 

I com és, fer-ho bé? Via notarial. Amb un testament digital es poden aconseguir totes les fotografies, arxius o documentació que una persona tenia a Internet, ja sigui a xarxes com a correus, sempre que el testamentari ho vulgui, clar. Tot això ho mana el testament digital. Però quants empresaris hi ha que tenen de forma digital i privada tota la seva vida, tota la seva documentació important? Recuperar-la després és molt complicat. Solem fallar per falta d’informació. 

I si no ho fem, tot això? Els hereus poden reclamar a les empreses d’Internet que actuïn sobre els perfils de la persona traspassada. Amb el certificat de defunció ja n’hi ha prou però, això sí, només servirà per eliminar el contingut. No el podrem recuperar de cap manera. 

Has tingut gent que t’ho ha demanat? No, hi ha hagut algú que ha mostrat neguit i ha demanat informació, però que hagin actuat en aquest sentit, no. 

Llavors, quina és la teva recomanació? Que igual que molta gent pensa en un testament notarial normal, amb tot el seu patrimoni, pensin també en un testament paral·lel digital, que inclogui tot el que posteriorment pot ser valuós per als hereus o familiars, com accés a tot el món digital, banca digital, carteres, criptomonedes. Els facilitarem molt la vida.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking