Winamp, el símbol de la música a través d’Internet

La informàtica personal va fer un salt a principis del mil·lenni. Els ordinadors es van començar a popularitzar a les cases. Tot el llenguatge informàtic que coneixíem en aquella època eren els passos que cada any anaven fent els ordinadors Pentium. Del 2 al 3, i del 3 al 4. La potència es mesurava en Pentiums, no en RAM ni en velocitat del processador.

Més enllà, si una tecnologia va ser revulsiva en aquella època va ser Internet, i les seves possibilitats encara molt primigènies. Amb Internet alguns usuaris van descobrir que existia tot un món, anomenat Napster, que permetia poder accedir a un arxiu gairebé infinit de música. Mentre escoltàvem amb el nostre discman el primer disc de les Spice Girls, dels BakckStreet Boys o dels Oasis, anàvem descobrint nous grups, les cançons dels quals tardaven hores a descarregar-se. I arribava un moment en què la col·lecció de música, que llavors anomenàvem MP3 –en referència al seu format, però això ja és un altre tema– començava a ser important. I calia organitzar-la.

I aquí és on entra en joc el símbol, el mite, l’heroi de l’època: Winamp. Era un programa recent, nascut l’any 1997, però que va fer furor entre els primeres navegants d’internet que volien escoltar la seva música descarregada. Winamp era el programa amb més opcions de l’època, de lliure descàrrega, i que permetia unes tombarelles mai vistes fins llavors, com poder equalitzar la música a la nostra manera, poder classificar per llistats la música, crear llistes de reproducció, incloure widgets de tot tipus, i el més salvatge, l’excèntrica vista de les ones de colors que ballaven al ritme de la música i que ens traslladaven a les mítiques sales de ball de l’època. A més a més, va ser dels primers programes a incloure la possibilitat de canviar-li completa ment l’aparença, les anomenades pells – skins–, que realitzaven milers d’usuaris d’arreu del món.

El moment més àlgid de Winamp va arribar l’any 2005, a l’assolir els 50 milions d’usuaris –molts per l’època– i convertir-se en un referent que ja ha quedat gravat en la posteritat, també per plantar cara i superar durant uns quants anys a l’altre mític Windows Media Player.

Winamp es pot relacionar fàcilment amb la descàrrega de música per Internet, sobretot il·legal. I ja sabem com va seguir la història amb l’aparició i irrupció d’Spotify. Avui, tenir música descarregada als dispositius gairebé sembla prehistòric i la gran majoria d’usuaris ho fa a través del núvol.

Winamp encara és viu i té una interfície millorada, moderna i amb un nou model de negoci, i es pot descarregar lliurement, malgrat que qui vulgui tornar a reviure l’experiència Winamp (de la versió 1 a la 5) haurà de fer-ho a través d’altres vies que per aquí no podem dir.