Gabriel Anzaldi, d'Eurecat: "Reindustrialització vol dir progrés i benestar social”

Fa poques setmanes es va celebrar a Barcelona el primer Congrés Eurecat, una primera edició que posava èmfasi, sota el lema “El futur de la nostra indústria”, en el debat i l’aportació d’idees en base a tres pilars fonamentals: la reindustrializtació, la sostenibilitat i la intel·ligència artificial. Un primer apunt: la innovació industrial com a element clau per a la competitivitat i el benestar de Catalunya. En parlem amb Gabriel Anzaldi, gerent d’Eurecat Lleida i director de Desenvolupament Cientificotecnològic d’Eurecat.

Gabriel, comencem per casa. Com estem a Eurecat Lleida? Ha sigut un any molt bo, continuem avançant, hem iniciat nous projectes col·laborant amb moltes noves empreses, que hem sumat als molts que ja portem des d’Eurecat. I no només això, sinó que a més hem ampliat el ventall de projectes en els camps del turisme, la sostenibilitat o la biotecnologia, que se sumen al que fem habitualment, basat en Intel·ligència Artificial (IA) i robòtica, entre d’altres.

Coneixement per a les empreses. Eurecat és un centre tecnològic i la nostra raó de ser és que les tecnologies avançades arribin a l’empresa, i que les apliquin i els ofereixi un avantatge competitiu.

I en termes de personal? Retenim talent i en captem de nou amb desafiaments tecnològics que aborden en equip. És un reclam que agrada i atrau molt. Tenim estabilitzada una plantilla d’unes 40 persones molt especialitzades, i això ens converteix en un agent del territori molt reconegut.

Anem al Congrés Eurecat. Explica’ns. Per a nosaltres va ser molt important, ja que és el primer que fem, també amb participació de Lleida. Ens permet generar un espai de discussió i debat, fins i tot transgressor en tres aspectes importants, en clau de país: reindustrialització, sostenibilitat i IA.

Parlem d’aquestes tres branques, però abans m’agradaria poder definir el significat de reindustrialització. Significa tornar a portar una activitat industrial al territori. Recuperar la competitivitat industrial i generar ocupació i creixement econòmic Poder relocalitzar empreses, capacitats productives i industrials que amb la globalització van marxar a llocs on la producció era més barata.

Que tornin les empreses, però no sé si és fàcil, per alguna cosa deurien marxar. Com a política industrial va ser un error. Ara, que tornin no vol dir que no s’hagi de seguir produint a fora, però el que cal és una estratègia més equilibrada, que anomenem multilocalització. Enfortir la industrialització local amb valor afegit. Per atreure, hi ha elements clau com la innovació, la col·laboració publicoprivada i projectes i visió estratègica a llarg termini.

Això em sona una mica al proteccionisme que darrerament tant s’ha donat en potències com els Estats Units. Trump va fer-ne bandera enfront la Xina. Són polítiques diferents. D’una deslocalització errònia no podem passar a un proteccionisme com l’esmentat, cal una estratègia més equilibrada. No és una cosa o una altra, sinó tenir clars els àmbits tecnològics prioritaris i generar un equilibri entre producció local i externa. Com deia, cap a la multilocalització i que cada territori defineixi els seus àmbits productius. A Lleida aquest exercici es fa amb l’agrobioeconomia, aplicada a l’àmbit agroalimentari. Som punters al món!

Què aporta, aquesta reindustrialització? La indústria –i per tant la reindustrialització– és tractora del benestar social i progrés. Més encara si s’integra amb la sostenibilitat, que ha d’estar lligada a la tecnologia i a la innovació.

Reindustrialització és també atacar el despoblament? També. No només afecta quan les indústries marxen a altres països, sinó que també passa quan es mouen uns quilòmetres enllà, cap a una urbs més gran, i això afecta la demografia de les poblacions, orfes d’indústria. Cal buscar un equilibri territorial, i aquí la política industrial hi té molt a veure.

Sostenibilitat, segona branca del Congrés. Hi ha un pensament global que diu que, mentre des d’Europa es promouen límits i lleis mediambientals, en altres llocs van a l’engròs. Que grans potències tinguin polítiques industrials agressives no ens ha de condicionar el nostre comportament i conviccions en aquest sentit. Vull dir que per molt que el veí ho faci malament, nosaltres hem de seguir fent-ho bé.

Llavors no ho fan bé? No és ben bé així. La Xina és la primera productora d’energies renovables, per exemple. Però sí que és cert que el planeta, amb aquest ritme, no donarà gaire més de si. Hem de seguir reduint emissions i ser més sostenibles. Països que en un primer moment no eren tan sensibles amb aquests temes, ara veuen que implica salut i benestar, i ja fa dies que tendeixen cap al canvi.

La sostenibilitat és només mediambiental? La sostenibilitat és un concepte que inclou el medi ambient, l’economia i la societat. A Eurecat tenim molt interioritzada perquè vam néixer amb una cultura d’integració i col·laboració oberta, i és una cosa que ens resulta molt natural. Ho portem a l’ADN i és un valor que ens diferencia.

Què en fem, de la sequera? Cal fer el cicle de l’aigua més circular. Des d’Eurecat som punters en el desplegament d’una visió basada en la hibridació de diferents solucions tecnològiques com tractaments fisicoquímics avançats, biotecnologia, desenvolupament i ús de sensors i nous materials.

Tercera branca del Congrés Eurecat: Intel·ligència Artificial. Hi ha temor, és infundat o no? Hi ha temor, i no diré que injustificat. Ara s’ha publicat la regulació europea, important perquè que cal posar-hi límits. A mi, com a tecnòleg, m’agradaria veure una Europa que, en lloc de regular, desenvolupa la seva pròpia IA, que no sigui hostil per a l’ésser humà. Més enllà de la regulació, caldrà compromís ètic, per a un disseny, desenvolupament i ús responsable a tots els nivells.

Acabo. Creus que veurem robots i intel·ligències no humanes treballant en l’agricultura? A mitjà termini ho veig complicat. Cada dia veiem aplicacions de robòtica agrària que ens sorprenen, però per al desplegament industrial encara falta molt. Hi haurà una incorporació lenta, i haurem de buscar com ens complementem amb les eines que ens dona la tecnologia. Amb l’avenç de la robòtica, la IA i la biotecnologia, tindrem noves formes de relació. No ens hem de qüestionar com ni quan ens substituiran, sinó com ens hi relacionem.