Oriol Yuguero: “Entre passadissos, urgències i estrès hi ha espai de calma per fer recerca”
ORIOL YUGUERO és metge de Família, sempre ha exercit en l’àmbit de les urgències i actualment és el cap del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. Professor de la Universitat de Lleida, és l’investigador principal de l’ErLAB, grup de recerca en Urgències i Emergències.
Perquè és difícil realitzar recerca a Urgències? Si vostè pensa en un servei d’Urgències, segur que li ve a la ment les lliteres als passadissos i una imatge de molta feina. Per tant, no sembla fàcil que en aquell ambient els professionals puguin dedicar part del seu temps a pensar i preguntar-se què podrien fer millor.
I ho fan? Cada cop més. Vam començar promovent una recerca molt pràctica i objectius molt assumibles. Incentivant l’assistència a congressos i jornades, i a poc a poc s’han anat engrescant i ja tenim 5 tesis doctorals en marxa! És important que les direccions dels serveis promocionin les activitats de recerca i permetin que els professionals puguin fer-la com una part més de la seva feina. Queda camí, perquè fins ara els professionals que investiguen ho fan en el seu temps lliure o de nit i això, si volem avançar, no és possible. El benefici per al sistema és molt positiu.
Perquè comença a fer recerca? No m’ho havia plantejat mai fins que una de les responsables de la unitat docent quan jo era resident, l’Antonieta Lafarga, em va dir que la idea que havia proposat era molt interessant. A partir d’allí vaig començar el projecte de la infecció per Chlamydia, que hem acabat fa poc i que esperem pugui fer un canvi en el cribratge d’aquesta malaltia en gent jove. I això genera molta satisfacció, fer recerca que canviï el que fem. L’esforç ha valgut la pena. I des d’aleshores fins ara! Han passat uns quants anys.
Una recerca que el 2021 li va suposar que l’Institut Català de la Salut li donés el premi al millor investigador jove de l’ICS! Em va fer molta il·lusió perquè “competia” amb els investigadors de grans centres de recerca de Catalunya com Bellvitge, Vall d’Hebron o els Germans Trias. I sobretot perquè arribava després de la pandèmia, i nosaltres havíem fet un esforç molt gran per fer recerca mentre ateníem els pacients amb covid. I crec que amb tot el que vam passar va ser un reconeixement que vaig voler compartir amb els companys. Va ser molt bonic.
El desgast dels professionals sanitaris també ha estat un tema central de la seva recerca, què creu que està passant? Aquells professionals que per joventut haurien d’estar més motivats són els que estan més cremats. I això per al futur d’un sistema que es basa en els seus professionals és molt important. Caldrà canviar moltes coses i cuidar els professionals, cosa que estem treballant al Pacte Nacional per a la Salut.
Què recomanaria a algú que vulgui començar en recerca? Que s’apunti totes les preguntes i hipòtesis que se li ocorrin, perquè totes són importants. I després veus que algú ja les ha respost. Però cal tornar a començar i anar a poc a poc. Cal dedicar-hi esforç perquè és un camí dur. Abans de publicar un article n’hi ha molts de rebutjats i convocatòries que no et financen. Però val la pena: aportar un petit gra de sorra al coneixement és una manera de deixar empremta.