La recerca científica en l'ambient vertiginós d'urgències: des de la pràctica clínica fins a la salut pública

Els professionals d’Urgències són un col·lectiu que està acostumat a treballar sota pressió. Dediquen gran part de la seva tasca assistencial a tractar malalties que són temps depenent. És a dir, són malalties en les quals cal actuar ràpid i mantenir, sempre que sigui possible, la serenitat per oferir la millor assistència tant a les 10 del matí com a les 3 de la matinada. Davant aquesta intensitat assistencial era difícil que els professionals d’urgències puguin dedicar part del seu temps a fer recerca. Amb una praxi molt protocol·litzada, i en la qual generalment els urgentòlegs coordinen diferents especialistes, quedava poc espai per preguntar-se si es podia fer d’una altra manera.

Amb aquesta filosofia es va crear a l’IRBLLEIDA el 2018, un grup de recerca en Urgències i Emergències, vinculat també a la UdL. El primer grup a Catalunya que investigava exclusivament el procés urgent. Acreditat per l’AGAUR (l’Agència de Gestió de la Recerca de la Generalitat de Catalunya) com a grup consolidat, ara sota el nom d’ERLAB, aquest grup pioner intentar donar eines als professionals que malgrat tot es fan preguntes. És un grup integrat per metges i infermeres del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, però també amb professionals del Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) i del Sistema d’Emergències Mèdiques. L’equip ha crescut molt en els últims anys, incorporant també professionals dels Serveis d’Urgències del Pirineu i fins i tot una metge forense.

El grup té dos grans àrees de recerca: una de salut pública i epidemiològica liderada pels professors de la UdL Dra. Rosa Pérez i Dr. Oriol Yuguero; i una de més clínica, sota l’organització de la Dra. Ana Vena, també professora del grau de Medicina de la UdL, i la Dra. Maria Viladrosa.

Les urgències i la salut pública

Pel Servei d’Urgències de l’HUAV hi passen prop de 300 persones cada dia. En una àrea d’influència de 400.000 ciutadans. A més, l’hospital té la particularitat que a la nostra ciutat només hi ha un únic hospital públic que atén urgències generals. I això des del punt de vista epidemiològic és molt interessant.

És per aquest motiu que realitzen alguns estudis epidemiològics com avaluar l’impacte que té el nivell socioeconòmic dels pacients en la consulta a urgències però també van realitzar un projecte innovador de detecció de la infecció per Chlamydia trachomatis o per VIH en aquells pacients joves que consultaven el servei d’Urgències.

A més serveixen de sentinella quan es produeixen canvis a la comunitat, que poden posar en alerta les autoritats sanitàries. Ara estan també investigant quin és l’impacte que la contaminació pot tenir en les reaguditzacions de determinades malalties cròniques com l’MPOC. L’emergència climàtica no deixa de ser un altre tipus d’emergència. A més, en aquest àmbit, realitzen recerca en el camp de les intoxicacions i el consum de tòxics, especialment en els més joves. Una re cerca que va rebre el reconeixement del Plan Nacional sobre Drogas.

Una recerca amb molta visió assistencial

Però el grup més ampli d’investigadors d’aquest grup busca principalment millorar la seva assistència diària amb els pacients. Acostumats a realitzar preguntes molt concretes i pràctiques, realitzen projectes de recerca clínics que puguin aplicar en el seu dia a dia.

Durant les primeres onades del SARS-CoV2, hi havia molta incertesa sobre el pronòstic i el tractament dels malalts que tenien covid. Tot i que la majoria de professionals afrontaven jornades amb molta pressió assistencial i social, no van deixar de preguntar-se com podien millorar l’assistència que donaven als malalts d’aquella infecció de la qual no se sabia res. Van aconseguir publicar 8 articles científics vinculats amb el coronavirus amb temàtiques molt diverses. Des de les característiques dels pacients que es van atendre en aquella famosa 2a onada que va comportar el tancament de la nostra comarca, l’impacte en la utilització de serveis d’urgències degut a la covid, fins a l’efecte que la pandèmia ha tingut en el benestar dels professionals sanitaris.

El primer reconeixement científic d’impacte del grup va venir amb la Beca de Fundación Mutua Madrileña el 2018. El primer ajut econòmic que va permetre impulsar una recerca al voltant del traumatisme cranioencefàlic (TCE). Una de les principals motivacions dels investigadors del grup és intentar evitar proves innecessàries als pacients i poder predir les complicacions d’aquest grup de pacients, que cada cop és més gran.

Aquesta recerca ha mostrat que a través de la detecció de biomarcadors podrem preveure la mortalitat a les 48 hores del TCE. Ara començaran un assaig clínic, el primer que realitzen com a grup, per avaluar una app que permeti realitzar el seguiment d’aquests pacients al seu domicili.

Donat que el servei d’Urgències és referència en l’assistència als pacients geriàtrics, han desenvolupat una eina que permet detectar la fragilitat d’aquests pacients i poder oferir una millor assistència.

Però també realitzen recerca en cures d’infermeria urgent, a conèixer les característiques de les caigudes dels pacients, nous models d’atenció al pacient politraumatitzat i eines per millorar la detecció dels pacients que pateixen un infart agut de miocardi. Cada cop es generen més idees, que comporten més projectes i noves relacions amb al tres grups de recerca de l’IRBLLEIDA, de la Universitat de Lleida, com la Càtedra d’Innovació Social, però també d’altres institucions acadèmiques com la UOC, la Fundació Galatea o el Consell Català de Ressuscitació.

Exemples d’una recerca orientada a millorar l’assistència dels pacients que consulten el Servei d’Urgències

El nou repte és poder realitzar recerca traslacional. És a dir, recerca en la qual els professionals assistencials treballen amb els investigadors de ciències bàsiques. De fet, el grup ha rebut recentment una beca PIRS (Projectes d’Impuls a la Recerca en Salut finançats per la Diputació de Lleida) per treballar conjuntament amb el grup de proteòmica de l’IRBLLEIDA per buscar biomarcadors en la sang perquè amb una analítica puguin identificar aquells pacients que han patit una fibril·lació auricular (l’arrítmia cardíaca més comuna) sense saber-ho.

Fa 10 anys, era difícil imaginar que un equip d’urgències podia generar tant coneixement científic. De fet, només hi havia un facultatiu amb el doctorat. Avui, hi ha 3 persones amb el màxim grau acadèmic i 5 metges i infermeres estan realitzant la tesi doctoral a la Universitat de Lleida. A punt que es reconegui l’especialitat d’Urgències per part del ministeri de Sanitat, aquest grup de recerca porta els deures fets, i amb nota.