Què en sabem de Mart, Júpiter i la lluna Europa?
Els dos planetes i la lluna són al punt de mira de la NASA. Però creiem que els coneixem prou bé?
Una vista de Júpiter
En l’entrevista central d’aquest número hem parlat amb l’enginyer Marcel Llopis dels projectes més importants que la NASA està duent a terme en dos planetes del sistema solar: Mart i Júpiter.
De Mart ja n’hem parlat a bastament, però de Júpiter i de la seva lluna Europa ho hem fet bastant menys. Aprofitem l’excusa de l’entrevista d’avui per aprofundir en aquests dos planetes.
Mart: l'estima planeta vermell
És conegut com a planeta vermell pel seu color rogenc tan distintiu. Una curiositat inicial: sovint parlem de marcians per referir-nos als suposats habitants d’altres planetes, però el cert és que hauríem de parlar de marcians només si parlem d’habitants de Mart. Si fossin d’altres planetes serien extraterrestres, així en general. Marcià és, seria, el gentilici dels habitants de Mart.
Seguim. Mart és, després de Mercuri (Plutó ja no compta com a planeta) el segon planeta més petit del sistema solar. Té uns 6.800 kilòmetres de diàmetre, contra els 12.800 de la Terra. Ser més petit que el nostre no li impedeix tenir muntanyes i valls abruptes. De fet, el Mont Olimp de Mart és la muntanya més alta de tot el sistema solar, amb una altura de 22.000 metres d’altitud (l’Everest en té 8.800). I una extensió que és tan gran com tot França. Una salvatjada.
Els seus dies, que duren 24 hores i 39 minuts, s’assemblen molt als nostres. I si mai hi aneu agafeu rebequeta, perquè hi fa fred. De fet la temperatura mitjana són els 55 graus centígrads negatius. I mireu de no respirar gaire el seu aire, ja que la seva prima atmosfera és de diòxid de carboni.
I què passa amb la tan anunciada aigua de Mart? A causa de la baixa pressió atmosfèrica la seva superfície no pot tenir aigua líquida. En canvi, sí que té dos casquets polars amb gel que, segons una recerca del 2007 de la NASA, si es fonguessin podrien cobrir tot el planeta. Mart té dues llunes: Fobos i Deimos, que orbiten al seu voltant. Actualment Mart és un desert rocós, però els científics han assegurat que en un passat llunyà hi va transcórrer aigua. Les imatges de la sonda Mars Reconnaissance Orbiter han revelat congostos valls que així ho suggereixen. Si parlem de missions i expedicions, encara no hi ha arribat l’home, però li va de dies, anys. De moment hi enviem màquines i robots que ens ensenyen com és el dia a dia al planeta vermell i com sona el vent xocar contra les roques.
En les imatges alguns hi han vist portes d’entrada a coves, cares i marcians amagats. Res més lluny que ombres, molta imaginació i teories de la conspiració. De Mart se n’ha parlat molt. Podria ser el planeta que albergui la humanitat no terrestre del futur, el planeta que iniciï l’exili de la Terra, o el primer que generi la primera identitat no terrestre. Veurem. Primer feina tenim en posar ordre a la nostra Terra.
Júpiter: el gegant del sistema solar
És el planeta que alberga la lluna de les missions de les quals parlava Llopis. Júpiter és el planeta més gran del sistema solar, i que deu el nom a la divinitat romana, equivalent al Zeus grec. És tan gran que dins de Júpiter hi cabrien 1.300 Terres, i el reconeixereu per la Gran Taca Vermella que en realitat és una gran tempesta que fa, segons els experts, 350 anys que està activa.
Júpiter té el camp magnètic més gran de tot el sistema solar, cosa que serveix per atreure els cinturons de radiació de partícules que passen vora d’ell. Sabíeu que un any a Júpiter dura 12 anys terrestres? Sembla que tarda a fer la volta al sol, però curiosament és el planeta que gira més ràpid, i és que un dia només dura 10 hores.
Europa: la lluna plena d’aigua
És el nom de la lluna de Júpiter de la qual parlava l’entrevistat. No és l’única, i és que Júpiter té 69 llunes! Segurament les més conegudes són Europa, Ganimedes, Cal·listo i Io, que alhora són les més grans. Si seguim amb Europa, sabem que fa 3.121 quilòmetres de diàmetre, gairebé la meitat del diàmetre de Mart.
També sabem que té aigua salada congelada i que primer hem de saber com de gruixuda és la capa de gel de la superfície que haurem de foradar abans de trobar l’aigua... i qui sap si vida! Sabeu que els oceans de la Terra es mouen per la influència de la lluna? Doncs passa el mateix amb Europa i Júpiter, però al revés. En aquest cas és la lluna la que pateix els efectes de la proximitat de Júpiter, i fa que l’oceà gelat d’Europa es mogui, amb tanta ferocitat que provoca esquerdes en la seva superfície gelada, i que podem veure en fotografies aèries.
Queda poc per l’Europa Clipper que analitzarà el gel de la superfície, i després vindrà l’Europa Lander, que portarà l’anguila robòtica que foradarà el gel i tocarà, ara sí i per primer cop, aigua no terrestre.
