Vendre's l'iris per unes criptomonedes: error imperdonable o futur imparable?

En els últims mesos, ha sorgit una polèmica al voltant del projecte Worldcoin, impulsat pel creador de ChatGPT, Sam Altman. Aquest projecte ofereix criptomonedes a les persones, majoritàriament joves, a canvi de l’escaneig del seu iris mitjançant un dispositiu anomenat Orb. Tot i que aquesta iniciativa ha captat l’atenció de molts, també ha generat preocupacions i dubtes sobre la privacitat i la seguretat de les dades personals.

Un passaport d’humanitat

Worldcoin diu que vol crear un “passaport d’humanitat” anomenat World ID. Aquesta identificació basada en l’iris podria ser útil per als viatges, els serveis mèdics i fins i tot per comprar entrades per al concert del vostre grup favorit. I en realitat Worldcoin no va gaire desencaminada. Té tota la raó del món quan diu que, de forma global, no hi ha cap sistema capaç de poder-nos identificar. A Espanya tenim un carnet d’identitat personal que tothom identifica. Però què passa quan algú ens ensenya el carnet d’identitat d’una persona de Tailàndia, del Pakistan o de Corea del Nord? Doncs que ens l’hem de creure, perquè no podem identificar ni una sola lletra, i a vegades les identificacions poden ser tan precàries com una fotografia enganxada amb una grapa. Per tant, Worldcoin no erra quan proposa una identificació mundial única.

Per què, l’iris?

Si busquem elements físics únics que tinguem les persones, n’hi ha pocs que ens puguin distingir d’una forma clara entre uns i altres. És allò que se’n diu dades biomètriques. De fet, les més populars són tres: l’empremta digital, el reconeixement facial i l’iris. Per encertar el tret ens hauríem de dirigir directament a l’ADN, però convindrem que, per reconèixer algú, no seria la forma més àgil.

Tornant a les físiques, el cert és que ja les utilitzem diàriament i que les hem regalat sense voler a les tecnològiques, que tenen les nostres empremtes dactilars i el nostre reconeixement facial, dades biomètriques amb les quals desbloquegem el telèfon mòbil o els ordinadors. Quedem-nos amb l’iris. Per als de l’ESO, és la part acolorida de l’ull que envolta la pupil·la, que regula l’entrada de llum. El color de l’iris varia en cada persona i està determinat per la quantitat de melanina i altres pigments. I no, no hi ha dos iris iguals al món, en tot el planeta.

Què ha passat amb Worldcoin?

Anem al tema que ens ocupa, que és la notícia que Worldcoin ha estat muntant paradetes en diverses ciutats del món amb un aparell anomenat Orb, que fa una fotografia a l’iris de les persones que accedeixen a participar en el projecte. Algunes informacions diuen que Worldcoin ja tindria al seu poder l’iris de 5 milions de persones. I què en fan, d’aquesta fotografia? Doncs de moment res. De fet, no la guarden. El que fan és convertir aquest iris en un codi. És a dir, traslladen la informació d’una fotografia d’alta resolució en una combinació de números i lletres que és única i que ens identifica. Si heu estat atents als darrers números de Vint-i-dos, us sonarà si us parlo dels conceptes de token i blockchain. Per tant, no tenen la foto, però com si la tinguessin. No els fa falta.

A canvi de criptomonedes?

Si busques cridar l’atenció de gent, sobretot joves, que són els que en principi viuran més anys i els que es beneficiaran d’aquest sistema d’identificació mundial, pots fer dues coses: regalar discos en vinil d’un concert de Mozart o regalar criptomonedes. Si heu triat la primera opció és que no sou el públic objectiu de Worldcoin. En canvi, regalar criptomonedes omple de cues aquestes paradetes i genera un efecte de curiositat. Una criptomoneda que no val gran cosa i amb la qual avui dia podries comprar un cafè. Però i si val molt, en un futur? 

La regulació i la prohibició

La tecnologia i la innovació no s’aturen. Mentre Worldcoin feia les seves fotografies de milers d’iris a ciutats com Madrid o Barcelona, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) posava el crit al cel i demanava una regulació urgent. Ho feia també la mateixa organització catalana. Les dues organitzacions veuen que hi ha un elevat risc en oferir aquestes dades a una empresa privada. Un elevat risc, diuen, en termes de drets i llibertats. La reacció va arribar 15 dies després de l’aterratge del projecte Woldcoin a Espanya. L’AEPD va aconseguir prohibir qualsevol acció relacionada amb l’escaneig de l’iris durant tres mesos, per estudiar les implicacions que té. Una prohibició en línia amb el que han fet altres països com França, Argentina, Brasil, l’Índia, Alemanya o el Regne Unit.

Estira-i-arronsa

Worldcoin, o l’empresa que té darrere, Tools for Humanity Corporation, ha anunciat accions legals contra tota organització que s’oposi als seus plans. A Espanya ha hagut d’intervenir l’Audiència Nacional per dir-los que, de moment, poden fer les maletes. Però la veda cap al passaport mundial ja s’ha obert. I n’hi haurà que no pararan.