Cotxe elèctric vs cotxe de combustió: dubtes i encara moltes preguntes

Al llarg de la darrera dècada, Espanya ha experimentat un creixement notable en l’adopció dels vehicles elèctrics (VE), impulsat per una combinació de factors ambientals, tecnològics i polítics. Aquesta tendència s’inscriu en un context més ampli de transició cap a energies més netes i sostenibles, sent una peça clau en els esforços per combatre el canvi climàtic i reduir la dependència dels combustibles fòssils. Podríem llistar en quatre els principals factors d’aquest creixement:

Comprar: cotxe elèctric o de combustió? Un joc de balances

Si comprar un cotxe ja sol implicar un intens debat intern entre models, marques i característiques, fer-ho sumant-hi l’eix elèctric-combustió pot convertir-se en un mal de cap que multiplica els dubtes. L’equilibrisme transcorre en un joc de balances que va de l’impacte ambiental a la despesa inicial, o els punts de càrrega dels quals disposarem. Parlem dels avantatges i dels inconvenients. L’avantatge principal és, com podem imaginar, les zero emissions de gasos contaminants, ja que no produeixen gasos d’escapament com ho fan els cotxes de combustió. 

Això implica directament i a priori un menor impacte ambiental, i ja no només hem de tenir en compte les emissions, sinó també altres àrees contaminants com el soroll o la vibració. Si heu passat pel costat d’un vehicle elèctric en donareu constància. Si, com veiem, no hi ha motor ni sistemes de combustió, podem entendre que hi haurà una part important del procés de manteniment que ja no necessitarem. Adéu als canvis d’oli i a tot el manteniment relacionat. Suposa, a banda del pas del taller recurrent, un estalvi econòmic anual important. 

No cal ni dir que el que són avantatges de cara a la compra d’un vehicle elèctric, són inconvenients per al de combustió, i a la inversa. Per exemple, l’autonomia, que és limitada per als elèctrics. Malgrat que en els darrers anys les bateries dels cotxes elèctrics han millorat molt (i ho seguiran fent, com amb les bateries d’electròlisi sòlida), la seva autonomia encara queda lluny del que pot aconseguir un vehicle de combustió. Això sí, aquest últim amb tots els contaminants possibles. El que dèiem del joc de balances. I, associat a l’autonomia, els temps de càrrega, que en els cotxes de combustió tarda el que tardem a omplir el dipòsit, mentre que en els elèctrics pot tardar hores a realitzar una càrrega completa. Això sí, ho hem de posar tot en condicional, ja que el desenvolupament d’aquest sector millora dia a dia, i ja hi ha elèctrics amb càrrega ràpida bàsica en minuts. 

I si parlem de dipòsits i bateries, parlem de costos. Els que són de més impacte, que és la gran despesa inicial que hem de fer al comprar un cotxe. És més car un vehicle elèctric que un de combustió. Això és així en vehicles de tipologia i característiques equivalents, i tot i que a llarg termini això pot compensar-se amb consum i manteniment (veure més endavant), el cost inicial pot ser una barrera per a molts consumidors. Sobre això, com dèiem, hem de tenir en compte els diversos incentius fiscals que molts governs ofereixen per promoure l’adopció de vehicles elèctrics, com ara descomptes en impostos de compra, subvencions per a la instal·lació de punts de càrrega i avantatges en taxes de circulació i estacionament. És variable i estacional, però cada govern de torn sol obrir finestres per afavorir la compra de vehicles elèctrics. 

En una altra balança en el moment de pensar en la compra d’un vehicle, hi hem de col·locar la dependència. Els elèctrics la tenen a la xarxa elèctrica i els de combustió als pous de petroli. Un –els pous– són un recurs limitat i finit. I l’altre –l’electricitat– és en part una energia renovable que es pot generar de moltes maneres menys perjudicials per al planeta. Però la dependència hi és. Els elèctrics depenen de la xarxa elèctrica per a la seva recàrrega, la qual cosa pot plantejar problemes si hi ha interrupcions en el subministrament elèctric o si la demanda supera la capacitat de la xarxa en determinats moments. 

I, finalment, hi trobem la xarxa d’infraestructura de carregadors elèctrics, que és limitada. Aquest punt, i tal com s’ha anat apuntant en aquest article, és un element que es troba en constant evolució i millora, per la qual cosa si fins fa poc les estacions de càrrega elèctrica eren complicades de trobar, ara en trobem per tot el territori, com podreu veure al mapa que acompanya la pàgina. La limitació es pot trobar sobretot en zones rurals o menys urbanitzades, cosa que pot ser una preocupació per als propietaris de cotxes elèctrics que viuen fora dels nuclis principals. 

A Lleida es poden trobar estacions per tot arreu. Així, segons el portal Electromaps, a la província de Lleida hi ha 184 punts de càrrega per a vehicles elèctrics, 33 dels quals s’han afegit en els darrers sis mesos i 59 en els darrers dotze mesos, una xifra que ens pot ajudar a visualitzar l’aposta pel segment i l’augment de les estacions i punts al llarg del temps. A la ciutat de Lleida hi ha 34 punts de recàrrega, que cada vegada trobem més en aparcaments de grans superfícies i comerços, com els que trobem a Ciutat Jardí o Copa d’Or, per exemple. Es tracta aquest d’un tret en doble sentit: d’una banda millora allò de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de les empreses, permetent als conductors carregar els seus cotxes verds, i d’altra afavoreix que aprofitin el temps fent un tomet per la gran superfície i acabin fent alguna que altra compra. És el que es coneix en nou llenguatge com a win-win. 

Puc carregar el meu vehicle elèctric al pàrquing Comunitari?

Sí. I com que tenim espai ho explicarem bé. Abans que res, fem-nos la pregunta a nivell bàsic i particular: puc carregar un vehicle elèctric en un garatge particular? No hi ha cap dubte que podem fer-ho. És lògic que al nostre garatge privat hi puguem fer el que nosaltres creguem, sempre que respectem la sèrie de normes sobre usos, habitabilitat i legalitat, però pel que fa al tema dels vehicles elèctrics, no hi ha problema.

Ara la segona pregunta. I què passa en una plaça de pàrquing privat però ubicada en un garatge comunitari? Hi podem carregar el nostre vehicle? La resposta és afirmativa, sempre que es compleixi una condició indispensable: que paguem l’electricitat que consumim i que aportem a la comunitat el projecte tècnic amb trenta dies d’antelació. Si fem això, res ens pot impedir poder recarregar el nostre cotxe elèctric al pàrquing comunitari. 

Els passos són: comunicar a la comunitat les nostres intencions, esperar alguna possible al·legació tècnica i procedir a instal·lar el carregador, dins de la nostra plaça individual, i assignat a la nostra línia elèctrica privada. Després caldrà veure quin tipus de sistema elèctric serà el més indicat per al nostre vehicle, així com els tipus de connectors i potències. Així ho indica l’article 17.5 de la Llei de Propietat Horitzontal. 

Com sé on hi ha punts de càrrega, a la meva zona?

Estem acostumats que, quan circulem per les nostres carreteres i pobles, vegem un grapat de cartells que ens indiquen on hi ha una gasolinera a prop. I si hi ha gasolinera podem pensar que hi haurà punts de recàrrega per a elèctrics, cosa prou lògica. Però el més habitual és que, tal com ens mostra l’exemple dels centres comercials, els punts de càrrega es trobin en llocs diversos. Com els localitzem? Tenim diverses formes: 

Utilitzant aquestes eines, els propietaris de vehicles elèctrics poden planificar rutes, identificar punts de recàrrega disponibles, fer-se un mapa mental de la seva zona i assegurar-se que tenen accés a la infraestructura de recàrrega necessària per als seus desplaçaments.

Quina és la despesa entre un cotxe elèctric i un de combustió si els dos fan exactament cent quilòmetres?

Per calcular la diferència de cost entre fer 100 km amb un cotxe elèctric i un cotxe de combustió cal tenir en compte factors com el preu de l’electricitat i el consum del cotxe elèctric, i el preu de la gasolina i el consum del cotxe de combustió. Per fer un càlcul aproximat:

Consum del cotxe elèctric: El consum d’un cotxe elèctric es mesura en quilowatts-hora per quilòmetre (kWh/km). Això significa quanta energia en quilowatts-hora necessita el cotxe per recórrer una distància de quilòmetres determinada. Per exemple, si un cotxe elèctric consumeix 0,2 kWh/km, per recórrer 100 km necessitarà 20 kWh d’energia. 

Preu de l’electricitat: El preu de l’electricitat se sol mesurar en euros per quilowatt-hora (€/kWh). Per tant, si el preu de l’electricitat és de 0,15 €/kWh, el cost d’energia per recórrer 100 km amb el cotxe elèctric serà:

Cost = Consum del cotxe elèctric (kWh/km) x Distància (km) x Preu de l’electricitat (€/kWh) = 0,2 kWh/km x 100 km x 0,15 €/kWh = 3 €. Així que en aquest exemple, el cost d’energia per recórrer 100 km amb el cotxe elèctric és de 3 €.

Consum del cotxe de combustió: El consum d’un cotxe de combustió es mesura en litres per cada 100 quilòmetres (l/100 km). Per exemple, si un cotxe de gasolina consumeix 6 litres/100 km, per recórrer 100 km necessitarà 6 litres de gasolina.

Preu de la gasolina: El preu de la gasolina es mesura en euros per litre (€/l). Si el preu de la gasolina és d’1,50 €/l, el cost de la gasolina per recórrer 100 km serà:

Cost = Consum del cotxe de combustió (l/100 km) x Preu de la gasolina (€/l) = 6 l/100 km x 1,50 €/l = 9 €. En aquest exemple, el cost de la gasolina per recórrer 100 km amb el cotxe de combustió és de 9 €. 

Diferència de cost: Amb aquestes dues xifres, que recordem que són càlculs aproximats, no cal ser doctor en matemàtiques logarítmiques per dir que:

Cost del cotxe de combustió - Cost del cotxe elèctric = 9 €-3 € = 6 €. La diferència de cost per recórrer 100 km entre un cotxe elèctric i un cotxe de combustió és de 6 € a favor del cotxe elèctric. Aquesta diferència pot variar segons el consum específic dels vehicles i el preu de l’electricitat i la gasolina a la regió i l’època.

Val a dir que aquesta prova que hem realitzat no s’allunya gaire del que proposen mitjans especialitzats, com els companys del digital Motor.es, que fa tres anys van fer la prova –amb la tecnologia de l’època i els costos d’energia i gasolina de llavors– entre l’elèctric Volkswagen ID.3 i el Volkswagen Golf 8 Life, de gasolina. El seu resultat era de 2,3 € per 100 km amb l’elèctric i de 6,5 € pel de gasolina, per tant amb una diferència de 4,2 € a favor de l’elèctric.

I el problema amb les bateries dels cotxes què, eh?

Tot molt bonic, fins que arribem al moll de l’os. Què passa amb les bateries dels cotxes elèctrics? Contaminen tant com es diu? Pel principi. Una bateria està feta, normalment, de ions de liti, que és un material clau i fonamental per la seva capacitat d’emmagatzematge. També hi ha níquel, grafè i cobalt, materials que es barregen en una pasta que és la que crearà diversos components de la bateria.

Contaminen? Clar. Com contamina el procés de fabricació d’uns texans o d’un quilo de carn. Poca indústria hi ha, neta del tot. Cal veure aquí quin és el cicle de les bateries, que comença amb l’extracció dels materials (liti, níquel...) que sol comportar problemes ambientals, per passar després a la fabricació d’un producte que, per a sentir-nos verds i conscienciats, necessita altes quantitats d’energia, que és un problema quan prové de no renovables, com el carbó o el gas natural. 

Un cop en circulació, les bateries no contaminen, i la càrrega, sempre i quan provingui de renovables, ho farà molt poc. El cicle acaba amb el reciclatge. Les bateries contenen materials preuats que fan que el seu reciclatge sigui beneficiós per al seu retorn a la indústria. Ara, una gestió inadequada pot comportar greus problemes mediambientals, com la contaminació de sòls i aigües. 

Quines marques de cotxes elèctrics hi ha?

Acabem de parlar de Volkswagen, i tot lector reconeixerà marques clàssiques com Ford, Renault, Citroën i la nostrada Seat. Totes aquestes han apostat fortament i des de fa anys per la fabricació de vehicles elèctrics. Això no treu que, com passa quan hi ha una gran innovació i un canvi social, apareguin nous actors que volen sucar d’un sector creixent. 

Aquí ens hem de parar en la figura de l’ara magnat Elon Musk, qui va cofundar fa vint anys una empresa anomenada Tesla, reconeguda per apostar per la indústria dels automòbils elèctrics. L’any 2008 presentava el primer vehicle 100% elèctric de la companyia, el Tesla Roadster. A Tesla se li ha de reconèixer ser la marca pionera de l’onada expansiva del vehicle elèctric del segle XXI –recordem que el primer cotxe elèctric data del segle XIX–. 

Ara, amb el seu Tesla S han trencat uns motlles als quals s’han adaptat les grans companyies: Nissan amb el seu Leaf, Chevrolet amb el seu Bolt, BMW amb el seu i3 o Audi amb els seus e-tron. Ara, però, a les marques ja conegudes com Hyundai, Kia, Mercedes-Benz, Volvo o Seat, hi hem de sumar Polestar, BYD, Arcfox, Firefly, Nio o la mateixa Xiaomi, entre d’altres. Un panorama molt més obert i amb la irrupció de les noves marques xineses que democratitzaran –ara es diu així– tot l’ecosistema automobilístic i elèctric mundial.

Els híbrids ja superen el Dièsel i no paren de créixer

Per totes les raons exposades, és obvi que la combustió deixarà pas a la conducció elèctrica, i que anirà a més quan els preus s’equilibrin o es gravi i augmentin les restriccions per entrar a les ciutats. Els elèctrics no paren de créixer. 

L’any 2023 les matriculacions de vehicles elèctrics van créixer un 73%. Dels 115.000 cotxes electrificats, 51.000 van ser elèctrics purs i la resta híbrids endollables. Les dues tecnologies ja superen el 12% de la quota de mercat, encara per sota de la mitjana europea, que és del 21%. 

Els ha costat ben bé una dècada d’arrencada, però els vehicles elèctrics ja formen part del paisatge dels nostres pobles i ciutats. No són perfectes, i han de millorar més en eficiència i petjada –sobretot en el cicle de producció–. Arribarà el dia en què substituiran els cotxes de combustió, fins que arribi la tecnologia que tombarà els elèctrics. I tornarem a començar. I ho explicarem.